Avui hem pogut llegir en els digitals
dels informatius la notícia que malgrat ser molt temuda era d’esperar, que no és
altra que Xesco Gomar culmina el cop d’estat que va intentar ja abans de les
municipals , presentant-se com únic candidat al càrrec de primer secretari del
PSC local , amb una executiva de la que s’han publicat els noms de Javier Naya
, David Bote i Esteve Terrades que a bon segur es convertiria en el nou
president local del PSC.
La notícia també dona els noms
de J.A. Baron i Consol Prados i hom sap que entre els noms que formaran el
poder hi haurà el clan andalús amb Carlos Fernández i Ana Barrera i també el
nucli oposat visceralment a Baron amb Remigio Herrero i Manuel Patricio. Noms
que corresponen fil per randa al nucli opositor a l’actual grup de regidors del
govern , fet que em fa sorprendre en el cas de Baron i Prados que en la seva
acceptació veig massa un manteniment del poder en comptes d’una sortida per
ètica i dignitat personal.
Tots sabem qui és Xesco Gomar.
Un té molt clar que si existís a nivell individual, un intentaria tenir com un
anti- míssils personal ja que el qualificatiu polític ,- i vull remarcar l’adjectiu de polític ja que del que estem
parlant ara és de política -, en el que a mi respecta és d’un personatge
sinistre i indesitjable.
Ho és en el fer i el que es
pitjor , ho és amb un ideari anti català que ha propagat de manera intensa i constant mitjançant el seu càrrec de delegat de la
Junta d’Andalusia que en comptes de servir per unir l’ha emprat per separar i
establir uns confrontació constant vers el catalanisme esdevingut dimoni
permanent en el seu discurs polític.
Aquest tarannà, aquesta posició
política , és certament tan vàlida com la contrària , però aquesta paritat
desapareix quan el que es pretén és obtenir un càrrec important del PSC en una
ciutat important del país. I per a mi està molt clar que qualsevol mandatari
del PSC , sigui el seu nivell de comandament que sigui , ha de tenir ben clar
els criteris essencials que marquen l’essència del partit que no son altres que
Socialisme i Catalanisme. No disposar d’un d’ells , i el que és pitjor , anar
de manera visceral en contra d’un d’ells (catalanisme) , l’hauria d’impossibilitar
de totes totes , per ocupar un càrrec d’aquest nivell.
Però aquells cadells van esdevindre palmeros i el poder no tan sols
els hi va riure les gràcies a, ans també els hi va donar el bocinet de poder
per veure si així estaven cofois i callaven. Però creguts i crescuts no n’han
tingut prou. Convertits en uns blakberrys , van d’executius poderosos quan en
realitat son la més clara demostració d’una de les més importants causes per la
que els ciutadà no vol entrar en l’orbita de cap partit polític. Ara es creuen
George Clooney i no s’adonen que Quico Rivera els hi pot donar lliçons.
Però com que les coses son com
son i succeirà el que succeirà , un per dignitat personal ha de respondre amb
les petites mesures que té a les mans. Una és la denunciar el frau de llei de
la seva candidatura per evident incompliment dels valors estatutaris del partit
, i l’altra és fer pública la seva intenció de no voler tenir cap relació
institucional amb personatges de tal casta.
És per això que avui mateix he
dirigit un mail a l’agrupació socialista local demanant que estableixin la meva
baixa com a simpatitzant . Ha estat amb el mail que transcric a continuació:
Companys
Soc Pere Pascual Martí , DNI .... , amb residencia a Mataró, Av ..... , Dp 08304 , tfns ......i correu electrònic .......
Coneixedor de que la única candidatura a primer secretari del PSC a Mataró és la que encapçala Xesco Gomar i entenen que la mateixa significa un formal atentat a la catalanitat que el PSC defineix en els seus conceptes bàsics i essencials, em veig obligat a demanar-vos la meva baixa com a simpatitzant del PSC.
Soc Pere Pascual Martí , DNI .... , amb residencia a Mataró, Av ..... , Dp 08304 , tfns ......i correu electrònic .......
Coneixedor de que la única candidatura a primer secretari del PSC a Mataró és la que encapçala Xesco Gomar i entenen que la mateixa significa un formal atentat a la catalanitat que el PSC defineix en els seus conceptes bàsics i essencials, em veig obligat a demanar-vos la meva baixa com a simpatitzant del PSC.
Prego dons que tramiteu la mateixa alhora que demano no rebi cap més notificació de cap tipus en relació al partit.
Desitjant-vos la màxima sort que a ben segur precisareu vistes les persones que ben aviat dirigiran el partit , rebeu les meves salutacions
Atentament
Pere Pascual MartíPS.- Sorprès estic de que havent publicat en el Facebook un comentari parell al respecte del cas PSC , ja he rebut unes quantes respostes a nivell personal donant-me la raó . Llàstima que generalment els perdedors sempre anem carregats de raons.
20 ANYS
La mala notícia de la candidatura de Xesco Gomar m’arriba
avui 29 de febrer , data exacta en la que vaig venir a residir a Mataró ara ja
fa cinc o vint anys , segons es miri.
Una decisió de la que no me’n penedeixo en absolut
, malgrat la lamentable deriva que pot prendre el futur en aquest cap de
setmana.
EXPOSICIONS
No voldria que el desencís polític em fes oblidar
un obligat consell artístic que no és altre que recomanar de manera intensa
dues exposicions que s’inauguren en els propers dies.
Així demà a 2/4 de vuit del vespre i a l’espai
capgròs, Jordi Santamaria ens presenta les seves “Escenes de Platja” ,
mentre que divendre serà en Pere M. Brasó qui al col·legi d’Aparelladors ens
demostrarà que “M’he quedat en blanc”.
Dues bones exposicions que no us heu de perdre.