+ 22

+22 ha estat la xifra màgica amb la que el seny i un cert sentit de la responsabilitat  s’han imposat a la demagògia de la falsa renovació sense fonaments ni estructures de futur.

La cridanera Chacón ha perdut el pas i de pas, i valgui la repetició, ha enfonsat a la misèria a la manipulada representació del seu país ( comunitat autònoma , per a ella ) .

Perdedora en l’elecció a ser cap de llista del PSOE per enfrontar-se a Rajoy. Apallissada a Catalunya on el PSC obté els seus pitjors resultats històrics, i derrotada de nou en la seva aposta per “manar” en el partit. I tot amb rebequeria final d’avançar la seva negativa a un lloc en l’executiva, quan ella mateixa havia fet la proposta a l’inrevés. A  Chacón dons sols li queda un camí que no hauria de ser altra que el de plegar veles i retirar-se als quarters d’hivern en espera de temps millors , si és que per ella ni han, que esperem que no.

Però no serà així. Altiva i orgullosa, Chacon seguirà marcant el pas i aquest és el gran problema de Catalunya , i no pas que hagi guanyat Rubalcaba.

Un socialisme català que després de la desfeta , del trist paper dels seus compromissaris i de les lamentables declaracions del seu cap Pere Navarro està obligat a establir uns nous criteris i traçar uns nous camins. Uns camins en els que no estaria malament pensar en una profunda refundació per ser exactament el que diuen el seus estatuts que ha de ser: Un partit socialista i catalanista.

Uns conceptes que avui tan sols es poden contemplar com una quimera. Una quimera al carrer Nicaragua i el que és pitjor, a una gran majoria d’agrupacions locals i comarcals, que en el cas del Maresme i Mataró en son exemple més que evident.