dilluns, de febrer 27, 2012

PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES







Massa vegades el concepte de crítica queda embolcallat en una aura negativa. De per se la paraula crítica sembla comportar en el subconscient general l’afegitó de negatiu, quan no és així ni de molt bon tros.
Massa vegades als crítics se’ns considera com elements un xic amargats que quasi sempre veiem tan sols el negatiu i que si alguna vegada som “positius” és  degut a que el fet jutjat no tenia cap altra possibilitat de comentari que el de la lloança. I encara en aquests casos sempre apareix un “però” que intenta no acabar d’arrodonir la festa.

Però és obvi que no és així. Durant un temps jo vaig fer l’acudit de conjugar alhora les que podríem dir dues professions , la que m’alimenta el cos i la que m’alimenta l’esperit. Així quan va començar el joc dels curadors , a imatge dels “curators” , els historiadors de l’art , amb aqueta petita variació semàntica , etc. Llavors jo em vaig auto batejar  com “analista d’art”.

És en aquest anàlisi que abans de les eleccions municipals vaig preparar un dossier personal explicant la manera en que al meu entendre , podria funcionar l’apartat artístic en el global cultural municipal. És un dossier que ja fa uns mesos tenen a les seves mans tant el govern com l’oposició, per petició expressa d’ambdós. Un temps que no ha servit per rebre ni la més petita opinió al respecte.

És per això que aprofitant  que en aquests dies les notícies artístiques son minses i que ja portem sis mesos de temporada i en el camp de l’art en general, i de la plàstica en particular , no s’ha mogut un borrall, he pensat que no estaria de més fer públic aquest document per que pugui servir d’eina de treball , de discussió o si voleu de riota.

Heu-lo aquí:



PROJECTE  DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES. MATARÓ

Massa vegades els municipis entenen que la seva tasca en el que pertoca a les arts plàstiques es limita a posar a disposició dels artistes un espai expositiu i si s’escau fer-ne una programació més o menys correcta i coherent. Res més lluny de la realitat.


Les arts plàstiques precisen d’un treball general que englobi totes les parts del procés i en dictamini quins han de ser els mitjans i els ajuts que s’han de disposar per fer-ne un projecte valorable, de futur, i principalment de ciutat que és del que es tracta. Un concepte establert amb un acurat paral·lelisme amb altres tipus d’arts .

Caldrà dons tractar de manera independent , encara que relacionada , les diferents parts del trajecte creatiu que en aquest cas podrien tenir,- i no és cap boutade-,  un cert paral·lelisme amb el concepte industrial.

Així podríem parlar de l’aprenentatge ( FORMACIÓ ),  fabricació ( CREACIÓ) , distribució (EXPOSICIONS) i emmagatzematge ( MUSEUS I COL·LECCIONS) , al que caldria afegir la resta d’elements que incideixen i complementen el concepte com ho poden ser el cas de la publicitat (cartells ), art públic (escultures al carrer) , formació integral de la ciutadania ( activitats escolars , conferències , visites guiades , actes complementaris...)  etc.

Uns elements que col·ligats entre si han de conformar el criteri artístic unitari que el govern vol fer avinent als ciutadans.



FORMACIÓ

Encara que és habitual en cada convocatòria electoral que molts partits presentin en el programa electoral  la recuperació de l’antiga escola d’Arts i Oficis com un objectiu a assolir, cal ser realistes i veure que aquest projecte és actualment inabastable. I al dir és no ens referim tan sols als moments actuals amb la crisi que patim que impossibilita tota mena de projectes agosarats en el tècnic i l’econòmic , ans també ho diem en unes condicions econòmiques més favorables.

Un projecte com aquest sols és viable quan es tracta d’una formació reglada amb el que comporta de titulació i professorat , i conseqüentment de crida a un alumnat més nombrós. Una formació reglada és actualment impossible ja que en al distribució realitzada per la Generalitat de les diverses modalitats culturals formatives , es va considerar que el Maresme quedava cobert amb l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona , mentre que Mataró en canvi obtenia l’escola d’Idiomes.

És per això que l’apartat formatiu d’arts plàstiques en l’àmbit municipal , avui per avui , s’haurà de limitar a potenciar les actuacions ja existents (Taller de Gravat ) , alhora que seria convenient establir una bossa econòmica per a poder becar  a artistes , (sempre en moment i temps de formació)  , que volguessin formar-se en altres tècniques   no contemplades.





TALLER DE GRAVAT

El taller de Gravat de l’IMAC és per la seva història i la seva trajectòria un element formatiu altament reconegut , no tan sols a la ciutat ans també a tot el país i l’estat.

La qualitat i solvència dels seus directors i mestres , Pilar Lloret i Jordi Rosés, l’han convertit en un veritable exemple a seguir , tant en el que pertoca a tot el projecte educatiu i formatiu , com per els resultats creatius que s’obtenen en cada curs i per la satisfacció absoluta de tot l’alumnat.

És per això que el Taller de Gravat de Mataró és un element que hauria de ser intocable per part del govern de la ciutat , alhora que malgrat les dificultats econòmiques del moment , s’hauria d’intentar potenciar en el possible.

El cert és que el taller de Gravat ha estat quasi sempre un element aïllat , que ha anat fent el seu paper , però que no ha estat inter-relacionat ni amb la ciutat , ni amb  les seves activitats plàstiques ni amb la gran majoria del món creatiu local  , i sols ha tingut un coneixement i un ressò ciutadà en el moment de les seves sempre magnífiques exposicions públiques, un fet que s’hauria de considerar com inadmissible quan es tracta d’una formació de caire públic. Caldria dons retornar el projecte a la base , sense abandonar per això l’estructura obtinguda en el seu creixement.

És per això que caldria renovar el projecte del Taller amb l’establiment d’una estructura , a bon segur piramidal, amb cursos evolutius,  posant l’accent en els cursos iniciàtics , que son els que essencialment han de rebre gran part de l’ajut municipal  i que han de mantenir una taxa pública econòmica i altament subvencionada que permeti la participació de tothom , en especial dels creadors joves .

Una subvenció que s’ha de reduir en bona part en els cursos superiors i d’especialització, en els que els creadors haurien de pagar una tarifa de mercat , ja que aquesta especialització serà essencialment d’aprofitament professional personal.

Una subvenció global que es podria potenciar amb un autofinançament del propi Taller mitjançant una certa independència que permetés pe ex. la posta a la venda dels treballs en ells realitzats , ja sigui de manera individual o amb carpetes de grup. Uns treballs que també podrien ser adquirits per el propi consistori i convertits en regals institucionals, uns regals que sorprendrien per la seva qualitat i originalitat.

Un autofinançament que es podria establir també d’altres maneres com ho podria  ser  la creació de cartells per a diversos actes públics municipals ( vist el lamentable nivell del departament d’imatge municipal, els resultats serien del tot positius ), o amb el lloguer de l’espai i el material d’estampació per a que artistes aliens al taller poguessin fer estampacions personals, o...

Sigui com sigui, cal establir la manera més adient per aconseguir que el taller de Gravat segueixi viu , actiu i  a ser possible potenciat. Qualsevol altra opció seria un lamentable error del que amb el temps ens hauríem de penedir indefectiblement.


BEQUES

Davant de la impossibilitat  per part de qualsevol estament municipal de cobrir el ventall de la diversitat de tècniques creatives , però estant èticament obligat d’oferir una igualtat d’oportunitat a tots els creadors , bo seria establir la possibilitat d’atorgar certes beques a artistes per a poder formar-se en la seva especialitat.

Un sistema econòmic de beques que alhora hauria d’anar acompanyat de que el mateix IMAC disposés i posés a disposició dels creadors la màxima informació possible de cursos artístics diversos que se celebrin en el país i gestionés alhora la possibilitat d’altres beques provinents dels mateixos organitzadors o d’institucions de tota mena.

........ ( continuarà)

( Les fotografies d'aquest post estan manllevades del web www.gaudiallgaudi.com  )