Massa vegades el concepte de crítica queda embolcallat en una aura negativa. De per se la paraula crítica sembla comportar en el subconscient general l’afegitó de negatiu, quan no és així ni de molt bon tros.
Massa vegades als crítics se’ns considera com elements un xic amargats que quasi sempre veiem tan sols el negatiu i que si alguna vegada som “positius” és degut a que el fet jutjat no tenia cap altra possibilitat de comentari que el de la lloança. I encara en aquests casos sempre apareix un “però” que intenta no acabar d’arrodonir la festa.
Però és obvi que no és així.
Durant un temps jo vaig fer l’acudit de conjugar alhora les que podríem dir
dues professions , la que m’alimenta el cos i la que m’alimenta l’esperit. Així
quan va començar el joc dels curadors , a imatge dels “curators” , els
historiadors de l’art , amb aqueta petita variació semàntica , etc. Llavors jo
em vaig auto batejar com “analista d’art”.
És en aquest anàlisi que abans
de les eleccions municipals vaig preparar un dossier personal explicant la
manera en que al meu entendre , podria funcionar l’apartat artístic en el
global cultural municipal. És un dossier que ja fa uns mesos tenen a les seves
mans tant el govern com l’oposició, per petició expressa d’ambdós. Un temps que
no ha servit per rebre ni la més petita opinió al respecte.
És per això que aprofitant que en aquests dies les notícies artístiques
son minses i que ja portem sis mesos de temporada i en el camp de l’art en
general, i de la plàstica en particular , no s’ha mogut un borrall, he pensat
que no estaria de més fer públic aquest document per que pugui servir d’eina de
treball , de discussió o si voleu de riota.
Heu-lo aquí:
PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES.
MATARÓ
Massa vegades els municipis
entenen que la seva tasca en el que pertoca a les arts plàstiques es limita a
posar a disposició dels artistes un espai expositiu i si s’escau fer-ne una
programació més o menys correcta i coherent. Res més lluny de la realitat.
Les arts plàstiques precisen d’un treball general que englobi totes les parts del procés i en dictamini quins han de ser els mitjans i els ajuts que s’han de disposar per fer-ne un projecte valorable, de futur, i principalment de ciutat que és del que es tracta. Un concepte establert amb un acurat paral·lelisme amb altres tipus d’arts .
Caldrà dons tractar de manera independent , encara que relacionada , les diferents parts del trajecte creatiu que en aquest cas podrien tenir,- i no és cap boutade-, un cert paral·lelisme amb el concepte industrial.
Així podríem parlar de
l’aprenentatge ( FORMACIÓ ), fabricació ( CREACIÓ) , distribució (EXPOSICIONS)
i emmagatzematge ( MUSEUS I COL·LECCIONS)
, al que caldria afegir la resta d’elements que incideixen i complementen el
concepte com ho poden ser el cas de la publicitat (cartells ), art públic
(escultures al carrer) , formació integral de la ciutadania ( activitats
escolars , conferències , visites guiades , actes complementaris...) etc.
Uns elements que col·ligats
entre si han de conformar el criteri artístic unitari que el govern vol fer
avinent als ciutadans.
FORMACIÓ
Encara que és habitual en cada
convocatòria electoral que molts partits presentin en el programa electoral la recuperació de l’antiga escola d’Arts i
Oficis com un objectiu a assolir, cal ser realistes i veure que aquest projecte
és actualment inabastable. I al dir és no ens referim tan sols als moments
actuals amb la crisi que patim que impossibilita tota mena de projectes
agosarats en el tècnic i l’econòmic , ans també ho diem en unes condicions
econòmiques més favorables.
Un projecte com aquest sols és
viable quan es tracta d’una formació reglada amb el que comporta de titulació i
professorat , i conseqüentment de crida a un alumnat més nombrós. Una formació
reglada és actualment impossible ja que en al distribució realitzada per la
Generalitat de les diverses modalitats culturals formatives , es va considerar
que el Maresme quedava cobert amb l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau
Gargallo de Badalona , mentre que Mataró en canvi obtenia l’escola d’Idiomes.
És per això que l’apartat formatiu d’arts plàstiques en l’àmbit municipal , avui per avui , s’haurà de limitar a potenciar les actuacions ja existents (Taller de Gravat ) , alhora que seria convenient establir una bossa econòmica per a poder becar a artistes , (sempre en moment i temps de formació) , que volguessin formar-se en altres tècniques no contemplades.
TALLER DE GRAVAT
El taller de Gravat de l’IMAC és
per la seva història i la seva trajectòria un element formatiu altament
reconegut , no tan sols a la ciutat ans també a tot el país i l’estat.
La qualitat i solvència dels
seus directors i mestres , Pilar Lloret i Jordi Rosés, l’han convertit en un
veritable exemple a seguir , tant en el que pertoca a tot el projecte educatiu
i formatiu , com per els resultats creatius que s’obtenen en cada curs i per la
satisfacció absoluta de tot l’alumnat.
És per això que el Taller de
Gravat de Mataró és un element que hauria de ser intocable per part del govern
de la ciutat , alhora que malgrat les dificultats econòmiques del moment ,
s’hauria d’intentar potenciar en el possible.
El cert és que el taller de
Gravat ha estat quasi sempre un element aïllat , que ha anat fent el seu paper
, però que no ha estat inter-relacionat ni amb la ciutat , ni amb les seves activitats plàstiques ni amb la
gran majoria del món creatiu local , i
sols ha tingut un coneixement i un ressò ciutadà en el moment de les seves
sempre magnífiques exposicions públiques, un fet que s’hauria de considerar com
inadmissible quan es tracta d’una formació de caire públic. Caldria dons
retornar el projecte a la base , sense abandonar per això l’estructura
obtinguda en el seu creixement.
És per això que caldria renovar
el projecte del Taller amb l’establiment d’una estructura , a bon segur
piramidal, amb cursos evolutius, posant
l’accent en els cursos iniciàtics , que son els que essencialment han de rebre
gran part de l’ajut municipal i que han
de mantenir una taxa pública econòmica i altament subvencionada que permeti la
participació de tothom , en especial dels creadors joves .
Una subvenció que s’ha de reduir
en bona part en els cursos superiors i d’especialització, en els que els
creadors haurien de pagar una tarifa de mercat , ja que aquesta especialització
serà essencialment d’aprofitament professional personal.
Una subvenció global que es
podria potenciar amb un autofinançament del propi Taller mitjançant una certa
independència que permetés pe ex. la posta a la venda dels treballs en ells
realitzats , ja sigui de manera individual o amb carpetes de grup. Uns treballs
que també podrien ser adquirits per el propi consistori i convertits en regals
institucionals, uns regals que sorprendrien per la seva qualitat i
originalitat.
Un autofinançament que es podria
establir també d’altres maneres com ho podria
ser la creació de cartells per a
diversos actes públics municipals ( vist el lamentable nivell del departament
d’imatge municipal, els resultats serien del tot positius ), o amb el lloguer
de l’espai i el material d’estampació per a que artistes aliens al taller poguessin
fer estampacions personals, o...
Sigui com sigui, cal establir la
manera més adient per aconseguir que el taller de Gravat segueixi viu , actiu
i a ser possible potenciat. Qualsevol
altra opció seria un lamentable error del que amb el temps ens hauríem de
penedir indefectiblement.
BEQUES
Davant de la impossibilitat per part de qualsevol estament municipal de
cobrir el ventall de la diversitat de tècniques creatives , però estant
èticament obligat d’oferir una igualtat d’oportunitat a tots els creadors , bo
seria establir la possibilitat d’atorgar certes beques a artistes per a poder
formar-se en la seva especialitat.
Un sistema econòmic de beques
que alhora hauria d’anar acompanyat de que el mateix IMAC disposés i posés a
disposició dels creadors la màxima informació possible de cursos artístics
diversos que se celebrin en el país i gestionés alhora la possibilitat d’altres
beques provinents dels mateixos organitzadors o d’institucions de tota mena.
........ ( continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada