dimarts, de juliol 19, 2022

D’AGRAÏMENTS I DESITJOS DE SORT

 


Tal i com ja sap quasi tothom del mon de l’art de la ciutat, fa uns dies i en l’assemblea general de socis de l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró , es produí el relleu de la Presidència i de la seva junta directiva.

 Després de ,crec que més de vint anys de direcció, l’Antoni Luis deixava les regnés de l’entitat i amb ell marxaven la quasi totalitat de qui l’ha acompanyat en el seu mandat. Teresa Roig, Nuria Palomar, Quima Romero, Jaume Cot, Margarida March  i algun altre feien un ordenat relleu a un grup d’il·lusionats  socis que encapçalats per Isabel Llaquet com a presidenta tindran la difícil tasca de mantenir activitats i superar el nivell.

És doncs el moment adequat del balanç i en el cas de la junta presidida per ’Antoni Luis evidentment és més que positiu. Luis va agafar una associació rònega, arnada i decadent i l’ha convertida en un ens viu , actiu i amb un enorme pes en la ciutat. És obvi que ha tingut errades  i desencerts però aquests no han de fer ombra a un acció global amb la cirereta de la Biennal Torres García que ja ha assolit 9 edicions, al que ha acompanyat una acció expositiva que ha permès que Mataró segueixi viva en el camp expositiu del país . Per tant, tot i que no s’hagi pogut assolir tots els projectes i les il·lusions, és de tota justícia aplaudir el seu pas i donar les gracies de la manera més intensa i afectiva que puguem . Un agraïment que crec caldria oficialitzar-se d’alguna manera, ja que del seu fer no sols ha beneficiat l’art ans també tota la ciutat.

Ara toca doncs esperonar a Isabel Llaquet com  a presidenta, i a la seva directiva conformada per Carme Fageda, Jordi Santamaria, Set Simon, Catherine Lorton, Ricard Navarro, Marta Reniu, Mònica Vilert i Susi Vilaseca per a una tasca feixuga i complicda. Els hi cal continuar i reforçar els punts forts de l’associació i intentar redreçar aquells detalls que grinyolaven , adaptant-los als nous temps de l’art que estem vivim. Estic convençut que de les seves capacitats en sortirà una Sant Lluc enfortida i reforçada per la renovació que mantindrà com a mínim el seu pes específic en la xarxa cultural de la ciutat .

Per tant en el moment del canvi vull fer públic el meu agraïment als que abandonen la tasca i desitjar tota la sort del món al que prenen el relleu, tot recordant que la sort és de qui la busca i estic convençut que aquest serà el seu objectiu.

 



dilluns, de juliol 04, 2022

DONES PINTADES. COL·LECCIÓ BASSAT



 



Des de fa unes temporades la cirereta que arrodoneix les generalment més que brillants temporades de Can Caralt, espai expositiu del museu Arxiu de Llavaneres, és una exposició de la Col·lecció Bassat. A vegades han estat petites exposicions d’orfebreria fina que ens ha descobert autors més desconeguts com Hèctor Ameal, - la passada temporada- o anys enrere el cas d’Elena Paredes. O ens ha permés gaudir d’artistes més consagrats com els casos de Guinovart i Ràfols Casamada , amb els que s’inicià la col·laboració.

Ara es passa  a l’estil col·lectiva amb una molt ben triada mostra per part de Núria Poch, l’excel·lent directora de la Fundació, que ens ofereix una dotzena d’obres en les que la dona n’és la protagonista de les mateixes, encara que de totes elles sols  en un cas, el de Montserrat Gudiol, una dona n’és també l’autora.

Obres d'Artigau i Novellas


Comença amb una dramàtica figura d’Hernández Pijuan corresponent als seus moments iniciàtics, als que segueixen un parell d ‘obres primitivistes de Brotat que donen contrapunt a una excel·lent figuració de Guinovart.

La figuració etèria de Montserrat Gudiol contrasta amb l’onirisme d’Arranz Bravo i a la sensualitat latent que supuren les obres de Francesc Artigau. Alhora que Bartolozzi i Serra de Rivera s’enfronten en una dialèctica poètica d’alt voltatge.

Obres de M. Gudiol i de Serra de Rivera


Finalment Serinya empra el color per contrastar amb les emocions que mostra la figura protagonista, Josep Novellas omple de la seva visió personal el món que envolta a al seva filla. Un món que en la seva vesant més imaginativa ens ofereix Hector Ameal.

Tot per confegir una exel·lent conjunt d’obres de qualitat que conformen l’exposició de cloenda del Museu de Llavaneres en una mostra de més que obligada visita.

 

Dones Pintades. Obres de la Col·lecció Bassat

Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

Del 27 de maig al 31 de juliol de 2022