Tal i com ja sap quasi tothom del mon de l’art de la ciutat, fa uns dies i en l’assemblea general de socis de l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró , es produí el relleu de la Presidència i de la seva junta directiva.
Després de ,crec que
més de vint anys de direcció, l’Antoni Luis deixava les regnés de l’entitat i
amb ell marxaven la quasi totalitat de qui l’ha acompanyat en el seu mandat.
Teresa Roig, Nuria Palomar, Quima Romero, Jaume Cot, Margarida March i algun altre feien un ordenat relleu a un
grup d’il·lusionats socis que
encapçalats per Isabel Llaquet com a presidenta tindran la difícil tasca de
mantenir activitats i superar el nivell.
És doncs el moment adequat del balanç i en el cas de la
junta presidida per ’Antoni Luis evidentment és més que positiu. Luis va agafar
una associació rònega, arnada i decadent i l’ha convertida en un ens viu ,
actiu i amb un enorme pes en la ciutat. És obvi que ha tingut errades i desencerts però aquests no han de fer ombra
a un acció global amb la cirereta de la Biennal Torres García que ja ha assolit
9 edicions, al que ha acompanyat una acció expositiva que ha permès que Mataró segueixi
viva en el camp expositiu del país . Per tant, tot i que no s’hagi pogut
assolir tots els projectes i les il·lusions, és de tota justícia aplaudir el
seu pas i donar les gracies de la manera més intensa i afectiva que puguem . Un
agraïment que crec caldria oficialitzar-se d’alguna manera, ja que del seu fer
no sols ha beneficiat l’art ans també tota la ciutat.
Ara toca doncs esperonar a Isabel Llaquet com a presidenta, i a la seva directiva conformada
per Carme Fageda, Jordi Santamaria, Set Simon, Catherine Lorton, Ricard Navarro,
Marta Reniu, Mònica Vilert i Susi Vilaseca per a una tasca feixuga i complicda.
Els hi cal continuar i reforçar els punts forts de l’associació i intentar redreçar
aquells detalls que grinyolaven , adaptant-los als nous temps de l’art que
estem vivim. Estic convençut que de les seves capacitats en sortirà una Sant Lluc
enfortida i reforçada per la renovació que mantindrà com a mínim el seu pes específic
en la xarxa cultural de la ciutat .
Per tant en el moment del canvi vull fer públic el meu agraïment
als que abandonen la tasca i desitjar tota la sort del món al que prenen el
relleu, tot recordant que la sort és de qui la busca i estic convençut que
aquest serà el seu objectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada