Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi. Mostrar tots els missatges

dimarts, d’abril 23, 2013

SANT JORDI












Sant Jordi ha estat sempre un referent en la manifestació artística.Entre la multitud d'obres que en fan referència em triat per a lloar-lo en el seu dia , al Sant Jordi de Josep Mª Subirachs , la gegantina escultura que es troba incrustada en l'orgia escultòrica de  la Sagrada Família de Barcelona., que encapçala les imatges.

Per la part frontal tenim una imatge clàssica d'autor desconegut ( al menys per a mi ) i un Sant Jordi de Jaume Huguet , el gran pintor del gòtic català.

Per acabar ens quedem amb les obres de Manuel Cusachs i de Montserrat Gudiol

Que totes elles ens portin a una diada art, llibres , cultura i catalanitat.

dilluns, d’abril 22, 2013

LLIBRES PER SANT JORDI. ESTÈTICA I ÈTICA




Certament no hi ha dilema més complex que triar un llibre en l’estol de publicacions que s’ofereixen en les parades dels llibreters per Sant Jordi, si un no ha fet reserva mental d’aquells tres o quatre títols que creu li poden ser més interessants.

Normalment però en aquesta reserva quasi mai hi ha llibres relacionats amb el món de l’art com si per Sant Jordi l’escaient fos el que en podríem dir literatura pura i dura i els temes més específics , més en la vesant científica o d’afeccions , quedessin reservats per altres moments més individualitzats.
Ja estaria bé que, començant per un mateix, en diada tan assenyalada es fes l’esforç i s’adquirís aquell llibre especial d’art , que acostuma a traduir-se en un grapat considerable d’euros , menys si t’acostes a les llibreries de desclassificats , com la que tenim al carrer Nou , on sempre es poden trobar agradables sorpreses. Però no essent això possible, no està de més acostar-se a altres llibres més literaris , d’història ,assaig , monografies ... etc que tinguin el camp artístic com a protagonista.

Per això avui no m’estic de recomanar a tots aquells amants de l’art un llibre ideal per a la diada de Sant Jordi , com ho és “Qué estás mirando?. 150años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos”, escrit per Will Gompertz i editat per Taurus amb un preu de 22 euros.

Wil Gompertz (1965) és director d’art de la BBC , va dirigir durant set anys la Tate Media . Està considerat com un dels millors periodistes d’art del món. Ha escrit per The Thimes i The Guardian entrevistant durant més de 20 anys als més importants artistes contemporanis del món.
Ara en aquest llibre manté la mirada lluny de les estructures acadèmiques per transmetre de manera fresca i espontània els més importants esdeveniments dels darrers 150 anys de la història de l’art.

Com molt bé diu la contraportada del llibre: “des dels nenúfars de Monet fins els girasols de Van Gogh, passant per les llaunes de sopa de Warhol i els taurons en formol de Hirst, aquest llibre ens descobreix la història que hi ha darrera de les obres, les persones que hi ha darrrera els artistes i la veritable màgia que amaga l’art modern”.

Un llibre irreverent , original i molt accessible que et permet fer repassada a la història de l’art modern , fent entenedora el per que de moltes coses. Prop de 500 planes que es llegeixen en un no res i que et fan capgirar conceptes mítics que tenies assumits i que potser ara queden en una certa nebulosa.
Un llibre d’obligada lectura per els amants de l’art i que us aconsello de cor per aquest sant Jordi.

( Per a més informació podeu clickar en aquest enllaç amb  un article de “hoyesarte.com” en que podeu aprofundir en el concepte d’aquest llibre )



ÈTICA I ÈXIT




Aquí , que tant parlem de l’estètica , també ens convé , i molt, fer mirada a l’ètica. Aquest valor, i altres , son els que tracten de meravella cada més la gent de “Valors” , aquest grapat de magnífics il·lusionats , que no il·lusos , que ja porten a les seves esquenes més de 100 números de la revista “Valors” i no sé quantes edicions dels seus programes de ràdio, televisió i activitats diverses, a alguna de les quals m’han honorat convidant-me a participar-hi com per exemple en la darrera revista de “Valors” amb un article de pensament sota el títol “Art ( i artistes) en la crisi” , que vaig reproduir en aquest blog fa un parelll de post.

Ara aquesta magnífica gent s’ha llençat a publicar un magnífic llibre , que us recomano amb tot plaer ja que és un immens goig la seva lectura i a més és en certa manera un bàlsam i una injecció de moral per seguir endavant en moments tan complicats. El seu títol “Ètica i èxit. Converses amb valors” , on s’entrevista a deu personatges del nivell de El Roto, Ana Mª Matute, Iñaki Gabilondo, Joan Roca , Judit Mascó, Lluís Bassat, Federico Mayor Zaragoza, Pau García-Milà, Teresa Perales i a Roser Capdevila, la genial il·lustradora.

Un llibre acurat , periodísticament magnífic, i a més , i no em cansaré de repetir-ho, d’una enorme carga moral, o millor dit, ètica.

Un llibre que al meu entendre és el complement perfecte al que us aconsello línies abans. Estètica i ètica unides per Sant Jordi. Una magnífica unió.



dilluns, d’abril 23, 2012

SANT JORDI 2012





Res millor que aquest magnífic Sant Jordi del gran Eduard Alcoy per presidir el post d'avui

Que la diada del Patró de Catalunya i veritable Festa Major de la Cultura  us sigui a tots ben plaent.




diumenge, d’abril 24, 2011

SANT JORDI I LA MONA


Diuen que no soc un home molt fidel a les tradicions , però penso que m’agraden i força. Evidentment m’agraden més els Reis que no pas Papà Noel. M’agrada la disbauxa de la revetlla de Sant Joan i de les festes Majors , encara que no soc gaire de gegants , castellers etc. i molt menys de correfocs als que simplement odio amb totes les forces i dels que tinc una fòbia absoluta. No soc de sardanes però em donen un toc festa que agraeixo i soc més que del dinar familiar, de la xerrada de sobretaula discutint del diví i de l’humà. I evidentment soc , i molt, de Sant Jordi i de la mona.

En el que pertoca a la Mona com és natural la cosa va de davallada. Desaparegut el dinar de germans i germanor compartint tots la mona de tots , per òbvies raons de disgregació familiar, ara cada germà ja té la seva “pròpia” família amb les oportunes descendències , em queda encara les “mones” de les filles , cada vegada més simbòliques però que ens segueixen permeten el plaer de la queixalada a la xocolata, tot deixant grasses i colesterol de banda per un dia.

Em queda però en aquest dia un record clar de la “meva” mona d’infantesa que no era de xocolata i sí de “crocant” ( guirlache ) que a mi em xiflava  pel gust i les formes. De molt petit el meu padrí me’n va regalar una i em va agradar tant que va seguir amb ella fins a l’adolescència en que hi va posar punt i final.
Un tipus de mona totalment desaparegut, suposo que degut a que ara seria enormement cara tant per material com per hores de treball, i que segueixo buscant pastisseria a pastisseria quan arriba aquesta època , en l’afany de recuperar un olor que vaig perdre i que mai més a bon segur recuperaré.

( És una figura tan del passat que ni al Google n’he trobat una imatge per a reproduir)

 SANT JORDI

Sant Jordi és per a mi sagrat. L’he mamat de ben petit quan encara això del llibre i la rosa estava a les beceroles i ha deixat petja en mi. El meu pare , lector impenitent , va saber fer-nos despertar el goig de la lectura ( ara llegeixo molt menys del que voldria ) i també de la importància del dia que ell ja sovintejava quan vivia a Barcelona anant a la fira de Roses del Palau de la Generalitat.

Òbviament que hi ha hagut roses a casa. Si les mones minven , les roses creixent. Ja se sap, tenir noies en l’edat  implica roses guarnides que deixen les teves en el racó ,llei de vida que acceptem gustosos.

I també hi ha hagut els corresponents llibres dels que per no portar a engany n’ofereixo les corresponents portades.

Uns llibres en les que enguany ha dominat la llengua castellana , fet que no em preocupa gens ni mica, acostumat a sovintejar ambdós idiomes amb tota igualtat , però amb predomini de la literatura catalana. I no vull ser de nou torrecollons amb el tema, però si a Marsé no el considerem com un mestre de la literatura catalana ( no de la literatura en català ) és que anem errats. Com podria ser en el cas de Mendoza , encara que a bon segur que no en aquesta novela.

Un dia de Sant Jordi , ben joiós per a mi i més en veure els resultats finals que demostren l’arrelament absolut de la festa , caigui quan caigui . un arrelament que al meu entendre fa molt més país que les fàtues paraules de tants i tants polítics que sortosament en aquest dia queden aclaparats i sepultats per la forca de les paraules del poble pla i la força de les lletres i les idees de tants i tants escriptors que converteixen en festa grossa , aquella la del nostre Sant Patró,