PAL I EL NEGRITO DEL PARC

Ja fa uns quants anys que els Cellers de Mataró aposten per el vi nou de l’any i ho fan amb una acurada tria vinícola i una també ben acurada tria artística , en forma d’etiqueta que encarreguen a un destacat artista local. Enguany la tria ha estat un vi del Montsant i una obra de Pal . I a fe que m’ha complagut i molt aquest maridatge.

 Amant com soc de vins potents i amb cos, els de Montsant s’adiuen perfectament al meu gust i paladar. I que dir del “negrito” del parc  a quí saludo diàriament cada vegada que de casa vaig cap el centre o a algun altre indret que em permeti passar per el Parc Central aquesta joia  de la que disposem els mataronins. El meu bon dia a la seva figura, fanalet en mà, damunt de l’estilístic brollador no falta. I finalment per que qui ha conjugat tot això és aquest gran artista, lamentablement massa desconegut que és en Pal.

Amb l’Artur Palomer “Pal” som bons amics. No d’aquells d’anar a sopar, gresca o vacances, i si de coincidir i fer una llarga i interminable xerrada , en la que cultural i artísticament coincidim molt, o  a vegades del tot.

En Pal ha estat un home important en l’art mataroní, i més ho hagués pogut ser si no hagués tingut aquest punt d’artista dicotòmic  de la plàstica i la música , en el que la darrera sembla haver-li donat més plaers personals que no pas la primera.

En Pal és la baula perduda de l’escola de Mataró, aquella que mai va existir, però a qui va batejar  així un crític boig a qui em sembla conèixer. Amic de l’ànima de Pepe Novellas, - la història artística de Mataró es podria escriure gràficament amb els tovallons dibuixats que s’intercanviaven en les trobades del Llimoner o semblants-, en Pal va estudiar Belles Arts i va ser el gran impulsor del Batxillerat Artístic del Satorras, fet que per si sol ja mereix un ample reconeixement.

Artísticament parlant, la seva amistat amb en Pepe el va apropar a Rovira Brull i Alcoy i el va fer combregar d’una línia artística  social i crítica que en la plàstica s’acostava a una estètica de Bacon. Una excepcional expo a la Tertre va demostrar amplament la seva vàlua

Però a Pal se li feia difícil centrar-se en la plàstica com a  eix del seu creixement comunicatiu. D’aquí els seus moviments cap el còmic i el dibuix. La Pipa d’en Roc i El cementiri son exemple fefaents de la seva capacitat compositiva, assolint el màxim en aquell Història Ilurostrada ( 1991)que al costat de R. Salicrú va exhibir en còmic la història més propera i nostrada.

En els darrers anys sols hem pogut gaudir del bon fer d’en Pal en molt comptades ocasions, en algunes de manera espectacular com amb l’obra “El buit” en homenatge a Pepe Novellas, la música ha estat més atractiva i satisfactòria per ell que el desnortat horitzó artístic local, per això aquesta espurna amb l’etiqueta del vi novell m’omple de satisfacció, i alhora de bon art.

I és que sempre he pensat que l‘únic artista mataroní que ha donat la volta al món i l’ha pogut gaudir des del més alt ( li va tocar fer la mili al Juan Sebastián Elcano) no pot fer-se fonedís de qualsevol manera.

Molt em plauria que les satisfaccions obtingudes amb aquest retorn plàstic, que espero no sigui sols anecdòtic, serveixi per recuperar el gran artista que és ,ja  que segueixo pensant que a Mataró ens fa falta gent amb l’obertura de mires i les capacitats de les que disposa el bon amic i millor artista, Artur Palomer “PAL”.

Brindem doncs amb vi novell jo, i amb aigua ell, abstemi impenitent com és, per aquesta magnífica conjunció que ens ofereixen enguany els Cellers Mataronins