ROSA CODINA ESTEVE. VACUUM

Que Rosa Codina Esteve és del bo i millor que corre en l’artístic per les nostres contrades és un fet que defenso de fa molts anys. És clar que la defensa no té pas mèrit especial. No son molts els artistes mataronins que poden lluir d’un currículum tan excel·lent. Doctora en Belles Arts. Estudis al Departament d’Art de la New York University i professora titular de cursos a les universitats de Kesington and Chelsea de Londres, la Laguna i Berlín, així com professora de cursos als més diversos indrets del món( Sud-Amèrica, Països Nòrdics, Japó, Europa clàssica)

Això per no dir les seves exposicions en importants Museus i Galeries i que la seva obra honori importants col·leccions, alguna de tan peculiar com la de Biblioteca Nacional espanyola, son signes de la seva vàlua i del reconeixement que  ha tingut la mateixa.

Lamentablement a Mataró és una gran desconeguda , i la seva presència ha estat tan minsa  com que sols ha exposat a la petita sala de l’Ajuntament ( 1988 i 1992) i a Aparelladors ( 2009), el que provocà que fos una de les sorpreses de “Tempus Fugit” amb unes obres que justament marquen  l’inici de tota l’obra que ensenyoreix i honora com mai des de la seva inauguració, les sales de Ca l’Arenas.

L’exposició que sota el títol de “Vacuum” presenta a Ca l’Arenas esdevinguda, avui sí, aquell indret i amb aquella intenció per la que Jordi Arenas en feia donació, és una magistral lliçó d’art i de pintura. Dos conceptes que massa vegades s’estableixen per separat i aquí es conjuguen alhora per arrodonir una simfonia artística sense fi.

Rosa Codina sembla establir la seva filosofia pictòrica molt en el camí del que parlava Paul Klee quan deia que “tot art és sempre un recordar remot: coses obscures, immemorials, fragments de les quals perduren amagades en l’ànima de l’artista.”  

D’aquí les seves obres anteriors , carregades de cargols, baules i elements de metallisteria en la remembrança de l’esperit familiar, per evolucionar en  una musicalitat que va des del gregorià fins a Bela Bartok, amb una filosofia fonamentada en els tons de l’escala cromàtica, sense fugir d'un marc tonal , i interessada en utilitzar formes simètriques i equilibrades, assolint una espiritualitat de caire orientalista en el que es confonen fons i forma, matèria i esperit. Tot en la recerca d’un equilibri interior,  equilibri del yin i el yan que diran uns , del blanc i el negre que diran altres , o del ser o el no ser, que diran els de més enllà

El singular de la seva obra està potser en que com Gustavo Torner deia de Fernando Zóbel, un artista idolatrat per l’autora, tot radica en que Rosa Codina Esteve sempre i de manera ben conscient no ha volgut res més que la seva obra sigui altre cosa que pintura , mentre que la majoria d’autors pretenen que sigui alhora altres coses, fins i tot per damunt del fet pictòric . Ella ha aconseguit realitzar un art tan coherent amb els principis de la pintura que, coincidint en tants aspectes amb la pintura més actual, la seva obra queda ancorada amb el gran art del passat.

I per aconseguir-ho ha sabut aprofitar la seva capacitat tècnica fora de mides que fa que les seves pintures tinguin un intens olor a pintura i a procediment, a ofici amorós quasi artesanal , en aquest concepte ja quasi oblidat de la tècnica com a condició ineludible per intentar oferir un treball que volem considerar sigui artístic.

Assoleix així un sentit renaixentista de l’art que li serveix per escapolir-se de la dicotomia artística actual  en el que ha quedat ja superat el dilema figuració vs abstracció per passar a ser concepte vs plasticitat o esteticisme. I si diuen que en el musical “o es canta o es crida”, Codina  fa les dues coses a la vegada assolint un sentit estètic tan profund que quan plasma els objectes que son protagonistes de les seves obres, aquests bols, tasses , gibrells, els despulla del seu embolcall temporal i anecdòtic  transformant-los  en elements eteris, lliures i espirituals. Els converteix en anti-matèria.

L’obra de Codina és figurativa en l’aparença però conforme ens apropem a ella, en la veritable i real abducció que produeix la seva contemplació directa i personalitzada, ens introduïm en l’abstracció, deixem i superem la matèria per entrar en l’ànima, en l’esperit. Les formes i línies es confonen i difuminen. No desapareix el color però son la llum i les ombres les que confegeixen un món nou, una nova dimensió, quàntica en diu l’autora , per a mi simplement la dimensió del veritable art , la del que comunica, interroga  però alhora et serena  amb l’esplendor de la seva bellesa.

L’obra de Codina Esteve expressa llum, però no la física, sinó la única que ha d’aportar un creador, la llum que existeix en la seva ment. En el seu cas una ment sadollada d’art i que molt contingudament ens ofereix en les seves escasses exposicions públiques i de la que ara podem gaudir a Mataró gràcies  a aquesta excelsa exposició de ca l’Arenas amb títol enganyós ( vacuum), ja que tota ella està plena a vessar de pintura i d’art en la màxima expressió.

Exposició orgàsmica ,d’obligada i repetida visita per a qualsevol veritable afeccionat a l’art.

Felicitats.