Abans de tot , i per
si algú no ho sap, soc socialista de cor, encara que no de carnet. Tota la meva
vida he votat socialista en les eleccions generals. No ha estat el mateix en les
municipals. Essent resident a Argentona , vaig votar una vegada per Iniciativa ,
amb Josep Fité de cap, i a Mataró , les properes eleccions seran les terceres en
les que votaré en blanc, ja que amb consciència , i per a qualsevol persona que
entengui la importància de la Cultura en la vida de la ciutat, és absolutament impossible
votar el projecte (?) cultural del PSC , tant per la seva absurditat com per la
seva inexistència.
Avans d'ahir va quedar evident un cop més, en la presentació pública feta a la
Presó, sense micros, no fos cas que s’escoltés massa. Amb tan sols unes 50
persones, i amb escassa representació artística: Mariano Cabellos, Catherine
Lorton, Esther Aliu, Margarida Riera, Manolo Prieto i una representant del
Taller de Gravat. Com s’observa cap artista de primera línia entre els representants.
El que van dir és fàcil de resumir: Res, però res de res,
entelèquies , figuracions però cap projecte clar , no tan sols en el món
artístic ans també en el cultural. D’art en varen parlar mig minut escàs i per elucubrar al voltant del MAC, projecte
imposat per la Generalitat i del que l’Ajuntament soto vocce , maleeix. Un projecte
de fanfàrria , sense cap mena de resultats, ni artístics ni de contacte públic. I
com a fet demostratiu era l’absència absoluta de qualsevol persona relacionada
amb el mateix, en aquest presentació cultural.
En el que pertoca a idees culturals, cap ni una, ” mirarem
de renovar el Monumental”, quan aquest és un teatre del tot obsolet que ja es
volia tirar a terra en el temps d’Ivàn Pera com a regidor de cultura. Seguir
recolzant el popular, amb les Santes al capdavant i afegir-hi romeria del Rocío, i altres elements forans a
la cultura de casa. Però d’apostar per una vegada per la cultura pròpia, res de
res.
Deixant de costat l’inexistent projecte artístic, la resta
va ser una debacle total, a qualsevol pregunta del públic, apareixia l’habilitat
apresa de polítics d’ofici, amb cap benefici fora del propi, com el cas del
regidor de Cultura, que amb habilitat et deia que tenies raó, però que fora d’això,
res més.
Una presentació cultural de poc més d’una hora i quart, amb
preguntes del públic, ho diu tot. Cap aposta cultural general iniciada des de l’Ajuntament
i per part dels assistents un “que hay de lo mio ” que demostrava la pobresa
cultural d’un ajuntament sense cap mena de projecte cultural per el futur i que
en aquest sentit porta a la misèria en el tema a una ciutat que s’esforça per a
si mateixa en sortir del forat .
Un semifotisme generalitzat, traduït en no podem ni volem
fer res fora de mantenir les quatre veles estructurades que queden com son l’aula de teatre i la peculiar escola
de música. De la resta, res de res que la cultura per el govern de la ciutat no
serveix per a res fora de lluir una mica si tenim sort i algú destaca en ella.
Per a mi ja us ho anireu fent, perquè evidentment no serà amb
el meu vot que aconseguireu els vostres nuls i quasi inexistents objectius. I
si em permeteu , escolteu aquest diguem-ne consell, per les propers eleccions
si no teniu res a dir, deixeu-vos de presentacions inútils i bajanades totals, i
seguiu com ara, aprofitant-vos dels èxits creatius dels mataronins que
treballen i s’esforcen lluny de vosaltres ja que no se senten representats pe
aquest inútil departament de cultura.
PS.- Per cert, Cultura em segueix devent-me el que vàrem
acordar per escriure el catàleg d’artistes mataronins a Nova York. Total era pel
març del 2019, és a dir fa quatre anys. Suposo que el cobraré abans em mori, o
al menys aquesta és la meva esperança, encara que amb els polítics actuals tot
és possible, menys la correcció i la coherència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada