ESTRANYS HABITATGES. DIEGO GUIRAO

 

El mataroní, encara que barceloní de creació i habitatge, Diego Guirao explosiona amb la potència del seu art, la sala del Museu de Llavaneres que esdevé l’espai triat per l’autor per el seu retorn artístic a la seva terra d’origen. Un retorn amb el que sorprèn  amb intensitat i qualitat, demostrant amplament la potència i vol qualitatiu del seu art.

Diego Guirao pertany a la generació que esclatà artísticament amb la democràcia. Va començar el seu desenvolupament artístic amb el grup de jovencells que estaven amb Pablo Mañé, el peculiar autor uruguaià que va fer de Mataró el seu lloc de creació, ensenyament i residència.  Guardo amb gran estima la carpeta que junt amb alguna dels seus companys  com Comabella, Casa Peña, Pep Suari, Lola Albarracín, Jaume Simón ,Benitez..., presentaren com a “10 propostes” al Museu Municipal quan aquest era un element viu i actiu de l’art i la cultura mataronina, i no com ara , esmunyit i perdut sota una nefasta direcció.

Però des d’aquella prehistòria artística local, pocs contactes més vàrem tenir, ja que Guirao va seguir la seva trajectòria creativa lluny de la nostra/seva ciutat a la que va retornar amb una exposició a la Caixa Laietana  allà el setembre del 2009.Una exposició que va passar sense pena ni glòria i que el va allunyar artísticament de les seves arrels.

El seu retorn real va ser  amb la seva presència pictòrica a “Tempus Fugit” a on al costat de l’espectacular figura jacent de “Someday I’m coming back” hi havia d’un parell de “Contenedores de espejismos y naufragios”, que responen a l’inici de l’aventura actual.

Fa ja trenta anys que Diego Guirao deia en un dels seus catàlegs : “Només m’inquieta el coneixement o en el seu defecte el vuit. Com en un somni deshabitat on el fruit de l’art se’ns apareix com un miratge , com un desig“. Ara mateix, més de trenta anys més tard i amb una evolució plàstica important, se’ns presenta fidel a si mateix en un ideari plàstic en el que la pintura ha quedat en segon pla , convidant a que el volum en sigui el protagonista, però alhora en el que sembla marcar passes i paràmetres en el seu desenvolupament creatiu.

Així a Llavaneres ens presenta tan sols 4 pintures, però que esdevenen el lligam expositiu precís i necessari per arreplegar en una idea comú , el resta de peces presentades que corresponen a una excel·lent col·lecció d’escultures que en son conseqüència directe , alhora que son el reflex perfecte del pensament artístic de l’autor.

En el que pertoca al nucli escultòric, Guirao ens present un munt de personatges explicitats en forma de larves o peculiars engendres que sí  tenen una aparença bestial, en  el seu apropament i molt especialment degut a l’inusual tractament creatiu esdevenen més companys de viatge, que no pas éssers estanys poc amics d’establir connexions.

Fora d’una gran escultura engabiada que comporta misteri i estableix una connexió llunyana amb l’espectador, en la resta ens trobem amb aquests personatges màgics, diferents però enormement comunicatius, que ens parlen de tu a tu i estableixen un lligam interior de profunda introspecció que semblen despertar-se pels camins d’un pseudo-realisme que ens apropa a tots a la realitat més absoluta de la veritat del món en el que ens toca viure, i a l’artista crear.

Excel·lent exposició, aquesta la de Diego Guirao, que ens deixa ben clar el seu alt nivell de qualitat i la gran quantitat de memòries plàstiques que atresora i que vol fer-nos avinents.

Una exposició important d’un artista mataroní al que hem oblidat massa, quan en la seva plenitud ens mostra i demostra el seu altíssim nivell que hauria de motivar a l’Ajuntament mataroní  a tenir-lo en compte per a una propera experiència escultòrica en els indrets de la ciutat.

Felicitats

 

ESTRANYS HABITATGES- DIEGO GUIRAO

Museu Arxiu  Can Caralt. S.A. Llavaneres

Del 27 d’abril al 28 de maig de 2023