ISABEL ALMOLDA I ANTONIO LÓPEZ

 

Fa poc he tingut la sort de poder obtenir el magnífic llibre sobre Antonio López , editat per Artika, que ve acompanyat d’una obra (Rosas ) estampada mitjançant la tècnica giclée. Al contemplar-lo he vist aquesta fotografia que encapçala aquest escrit i que segons consta en la part administrativa del llibre és propietat dels hereters de l’autora, que no és altre que Isabel Almolda, aquesta gran artista , absolutament desconeguda del actual ruc món artístic local, però que va ser professora de dibuix durant molts anys a l’Institut mataroní Damià Campeny, com abans ho havia estat del Satorras,  i que havia tingut un paper important en l’art de la transició a la nostre ciutat.

Amb aquestes dades m’he posat amb contacte amb el seu fill , Jordi Fernández Almolda , resident fora de Mataró, per que m’expliqués les causes i raons d’aquesta fotografia, cosa que ha fet , certificant-me la seva propietat i alhora explicant-me el que per a mi era desconegut, que era conseqüència de la grandíssima amistat que havien mantingut els dos, juntament amb altres autors del moment i de l’època.

M’ha dirigit a l’escrit del “Discurso de investidura como Doctor “Honoris Causa” del Excmo. Sr. D. Antonio López García del  26 de enero de 2018, per a la Universitat Complutense de Madrid “. En ell Antonio López diu:

“En esos seis años de aprendizaje se afirmó mi pasión por la pintura. Conocí el maravilloso mundo de la escultura y fui conociendo y acercándome, sin equivocarme, a compañeros que sabían más que yo: Félix Alonso, Enrique Gran, Cecilia Sagarna, Lucio Muñoz, Conchita de Diego, Joaquín Ramo, Segundo García, Chus Lampreave, Julio López, Francisco López, un grupo de personas que coincidimos en la Escuela de Bellas Artes, y que tanto han significado para mí.

En el año 1954, empezando mi último curso en la Escuela, conocí a tres chicas preciosas y simpáticas que comenzaban los estudios: Maribel Quintanilla, Isabel Almolda y María Moreno (Mari). Fue un grupo de personas de excepcional talento que coincidieron conmigo en nuestro paso por la Escuela de Bellas Artes de Madrid.

Yo vuelvo con frecuencia con el pensamiento a esos años, a las pensiones donde viví, a la Escuela de Bellas Artes. Recorro las clases, los pasillos. Recuerdo los trabajos que realicé, cómo eran los profesores, las pinturas, dibujos y esculturas de antiguos alumnos y becarios que estaban colocados en los pasillos y clases, algunos preciosos, y que ahora decoran la nueva Facultad “.

 Amb aquestes frases del discurs més emocionant que mai ha realitzat Antonio López es fa evident el coneixement i l’amistat que varen tenir, i el record de la família de l’artista que volia reproduir aquella foto que sabia estava en mans de la seva gran amiga d’aquell temps.

Curiosament , que jo sàpiga quatre artistes mataronins, Alberto Romero Gil, la seva dona Ana Garcia, Joe Dart i Laia Arnau  han estat deixebles d’Antonio López en cursos d’estiu, existint una molt positiva relació en el cas d’Alberto Romero. Per tant existint aquesta estreta relació entre artistes mataronins i Antonio López, per què no intentar  alguna petita mostra col·lectiva dels 6 artistes.  Ara que comença aquest diumenge una nova etapa ciutadana, aquí té l’Ajuntament una idea per a dur a terme una petita exposició, amb mostres dels artistes locals i unes poques d’Antonio López. Una exposició que posaria a Mataró i als seus artistes en el mapa.

Una exposició que principalment permetria recuperar el paper d’una dona i artista important que va passar molt desapareguda per Mataró, com va ser isabel Almolda,  i de la que jo tan sols recordo una exposició a Tertre de la que penjo la serigrafia amb la que s’anunciava la seva exposició.

A vegades hi ha històries que surten d’un no res, per que aquesta no podria ser una d’elles. Esperem que entre les meigas i els resultats de les eleccions hi hagi prou brou de cultiu com per intentar dur-la a terme. I si no és possible per recuperar la imatge de Isabel Almolda. De moment i per a qui interessi aconsello una mirada al facebook  d’Isabel Almolda Nieto, que està ple de detalls de la seva historia.