 |
| El Museu amb les portes tancades . Fotografía de R. Manent |
Mentre que els Museus de la comarca ( Llavaneres, Càntir
d’Argentona , Monjo de Vilassar i Fundació Palau) estan en un punt àlgid de
visites i reconeixement, amb exposicions engrescadores i de qualitat, els Museus
de Mataró resten adormits, sense trempera i en una evident crisi d’activitats i
visitants.
Llastrats per la seva manca de definició, enrocats en unes
sales de síntesi que demanen a crits una actualització i modernització, amb
unes exposicions temporals poc atractives , gens publicitades i amb una difusió
mínima, alhora que d’una durada eterna (8 mesos per un sol quadre de Martí
Alsina i 10 mesos per l’actual exposició al voltant del vidre) , i amb uns
horaris de visita inversemblants, molt més reduïts que el museus dels pobles
que ens envolten, els Museus de Mataró s’ancoren en una letargia del passat,
abjurant de la vitalitat que precisa la societat actual.
I la cosa no ve d’ara, sinó des de la seva refundació en
temps de la transició. Potser la clau està en que mentre els museus que ens
envolten, es mouen amb intensitat, professionalitat i passió, el de Mataró es mou sense ambició i a ritme funcionarial . I així malament anem.
( Publicat al cagròs, com opinió en l'anàlisi que fa la revista a l'entorn dels Museus que aquest cap de setmana celebra la Nit del Museus a l'entorn del dia Mundial dels Museus.
Donant-me tota la raó el Museu de Mataró ho celebra sense cap mena d'ambició i a ritme funcionarial. Allarga fins les 10 de la nit, l'horari de visita, però sols fa les rutinàries visites guiades.
Calen explicacions i les necessitem ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada