ESCULTURA PÚBLICA I COVID-19

 

Vagi per endavant el meu suport total envers l’escultura pública. I més a Mataró, ciutat que durant algunes èpoques va ser enormement proactiva en el tema, una activitat estroncada amb la gran crisi econòmica de començaments de segle,  fet que ha provocat que tan sols un parell d’obres de caire absolutament institucional s’hagin afegit a la col·lecció pública de la que gaudeix la ciutat.

Vagi també per endavant el meu respecte i reconeixement a la tasca escultòrica de Pere Casanovas. Evidentment resto astorat en la seva faceta de “facedor” d’escultures, l’escultor dels altres, com tant bé se l’ha definit, més que no pas de la seva faceta creativa, massa referenciada per els mil imputs rebuts dels grans artistes amb qui ha treballat i que ha limitat el seu llenguatge personal.

I com no la meva màxima consideració  a sanitaris i pacients d’aquest mal son que ha estat el covid en la nostra societat.

Tot això vagi per endavant per dir que no entenc de cap de les maneres de la necessitat de que Mataró faci un memorial Covid-19 i menys encara que sigui mitjançant una escultura monumental de 8 metres d’alçada, potser per compatir amb els arbres del voltant), i de 1700 kg de pes ( ande o no ande, el burro, grande) i 64350 d'euros de cost

Amb aquesta escultura Mataró es posa al costat de centenars de poblacions que han caigut en el mateix parany, amb un centenar d’escultures de les que cap d’elles passarà a la història de l’art , per més petita i localista que la vulguem, i sí a la història de memes, riotes i comparacions absurdes i vulgars.

Sortosament en el cas de Mataró, Pere Casanovas , el seu autor, és un autor absolutament perfeccionista amb la tècnica el que ens assegura una escultura pulcre i impol·luta. Altre cosa , com no , son les explicacions que s’han fet al voltant dels significats de la mateixa i dels seus elements.

Malament rai quan una escultura pública, i més si és un memorial, ha d’anar amb manual d’instruccions , i més si com és el cas aquest parteix d’una base absolutament errònia.

Per arreu on he llegit al respecte ( nota oficial de l’Ajuntament, premsa i mitjans de comunicació) l’escultura s’estableix en el fonament d’una etèria proveta. I un que a bon segur d’art no en té ni punyetera idea, però que durant quasi mig segle ha estat treballant en el mon dels anàlisi clínics no la troba per enlloc ( Proveta: instrument volumètric per mesurar, de base aplanada), amb bona voluntat pot arribar a  imaginar un tub d’assaig. Sigui com sigui son dos elements totalment aliens al mon del covid, la virologia i ciències properes.

Per un costat hi ha  la mort, escenificada amb una elegant i estètica dalla (fàcilment entenedora) , per l’altre costat, la banderola dentada és difícilment explicable com a escala del coneixement, encara que potser aquí rau la raó de tot. L’escala del coneixement és la que elimina la distància antre el coneixement sensible i l’intel·ligible. En aquest cas dos coneixements difícils de ressituar.

 Finalment les altres dues línies s’ajunten  entortolligant-se en una abraçada que és un plagi de l’escultura de Llena d’homenatge als castellers, altrament coneguda com el tap de cava.

Ens trobem davant un acte inútil, dedicat a l’aparador polític i a la foto  ( ni una sola paraula en el web de Cultura ni en l’especial dedicat a les escultures públiques mataronines). un memorial que no serveix de res , que no fa homenatge a qui hauria d’estar dedicat si és que calen d’un homenatge plàstic, quan se’ls hi nega el veritable homenatge que hauria de ser el reconeixement i enfortiment de la seva feina assistencial i no mantenir la precarietat en la que s troben.

Que entenem perfectament que hi ha un deute pendent amb Pere Casanovas, que evidentment mereix una escultura seva en el parc públic d’escultures de Mataró, però no d’aquesta manera, amb preses i sota qualsevol excusa.

Una escultura freda, impersonal per recordar uns fets intensament emocionals. Un nou desgavell cultural del govern d’una ciutat renyit absolutament amb la cultura plàstica  i amb la sensibilitat general i particular dels seus ciutadans.

Un absolut desastre.