DESENFOCAT. CAIXAFÒRUM

 

Encara que la gran exposició de CaixaFòrum sigui en teoria la que aplega a Matisse i els seus contemporanis, qualsevol visitant amant de les arts que s’apropi als espais de la Caixa a la fàbrica Casarramona, entén a la primera que la gran exposició que aplega l’indret és “Desenfocat. Una altra visió de l’art” una interesant mostra que dona protagonisme al borrós i l’imprecís com a elements expressius.

Segon els organitzadors “Aquesta exposició explora com aquest fenomen (el desenfocat) va suposar una nova manera d’entendre el món per a artistes posteriors, una clau per a una relectura d’una part de la creació plàstica moderna i contemporània”.

L’exposició concebuda pel Musée de l’Orangerie de París amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”, presenta una obra que obliga a triar entre diversos punts de vista, ja que no n’ofereix cap de fix ni segur.

Considerada durant molt de temps parangó de la pintura abstracta, aquesta sèrie també ha estat precursora de les grans instal·lacions immersives. Així i tot, l’efecte borrós i desenfocat que caracteritza les àmplies extensions d’aigua de les teles no s’havia analitzat mai i avui es contempla com una elecció estètica real.

Partint d’arrels estètiques del desenfocament al segle XIX i començament del XX, i seguint les convulsions intel·lectuals, científiques, socials i artístiques amb les quals va créixer l’impressionisme, la mostra s’estructura en seccions on es barregen pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions de diferents artistes com William Turner, Alberto Giacometti, Gerhard Richter, Mark Rothko, Eva Nielsen, Claude Monet, Thomas Ruff, Alfredo Jaar, Soledad Sevilla, Christian Boltanski, Mame-Diarra Niang i Bill Viola, entre d’altres.

Tot ell en un concepte dinàmic, absolutament contemporani en el que la intencionada barreja de conceptes estètics provoca una atemporalitat conceptual que et permet entrar i entendre més adequadament l’obra que visites i alhora el concepte general sota la que la mateixa s’adscriu .

Una exposició de gran qualitat que passa lamentablement desapercebuda en el conjunt d’exposicions que ofereix l’entitat i que mereixeria una importància superior ja que les obres que presenta son de primeríssima qualitat.

 

Desenfocat. Una altra visió de l’art

CaixaFòrum. Barcelona

21 maig - 27 setembre 2026

 

 

 

CHEZ MATISSE , EL LLEGAT D’UNA NOVA PINTURA. CAIXAFORUM

 

 Feia ja un parell d’exposicions que no visitava a Caixaforum, ja que les darreres exposicions eren coses que ja havia vist molt o per que no eren del meu interès. Avui hi he tornat especialment per veure “Desenfocat una altre visió de l’art” de la que en parlaré en un altre post, i evidentment he aprofitat la visita per acostar-me a l’exposició “Chez Matisse, el llegat d’una nova pintura”, mostra estrella de la programació com queda ben pales amb el gran nombre de visitants que hi havia , essent un dimecres a mig matí.

“L’art d’ Henri Matisse reflecteix una concepció totalment innovadora del color, la reformulació crítica del quadre com a pura superfície pictòrica i també una idea d’estar «fora de lloc» tant emocionalment com políticament, és a dir: la seva manera d’expressar la ruptura amb les normes establertes i la cerca d’una nova forma de veure i representar el món.

Aquest recorregut presenta una àmplia selecció d’obres procedents majoritàriament del Centre Pompidou, on les peces de Matisse dialoguen amb les d’altres artistes contemporanis i posteriors als quals va influir. Es divideix en vuit àmbits que mostren la seva trajectòria i evolució, des dels fauves alemanys i els neoprimitivistes russos fins a la pintura estatunidenca a partir de la dècada de 1940”.

 Amb aquests paràgrafs, expressats en la pròpia exposició, s’explica de manera ben clara les intencions de la mateixa i que és el que trobarem en la visita. A través de vuit àmbits de la seva vida amb els que podem  anat descobrint l’evolució artística i essencialment creativa de l’autor ,  juntament amb l’encreuament amb obres d’altres autors amb els que compartí ,  a voltes  espai físic i en altres estilístic , podem anar observant la creació de Matisse en una línia sempre progressiva , que el portà a conrear diverses estilístiques que ell mateix superava n la seva evolució creativa permanent.

Així podem observar el seu pas per el fauvisme, el primitivisme. El naturalisme, la modernitat clàssica, la radicalització del color i de la forma, arribant fins a una prèvia del pop art. I en cadascun dels casos podem veure la seva obra enfrontada a altres artistes importants del moment, el que confegeix una mostra que esdevé en un mirall creatiu constant al que va ser l’art en les seves dècades. Una evolució que començant amb els fauves alemanys i els neo primitivistes russos, acaba en l’entorn de la pintura americana a aprtir de la dècada dels 40.

La gran importància de Matisse en la història de l’art modern queda evidenciada en aquesta excel·lent exposició que ens permet alhora gaudir del treball de l’artista, però alhora fer-ho també dels seus companys en cada moment, alguns desconeguts fora dels experts, el que conforma una exposició atractiva per al públic en general i alhora per a l’expert en la pintura del moment.

Una exposició de molt recomanable visita.

 

Chez Matisse, el llegat d’una nova pintura.

CaixaForum Montjuic.

Fins el 16 d’agost de 2026  

 

 

 

 

TANCA LA NAU MINGUELL

Avui el capgròs.com encapçala el seu diari digital amb la noticia del tancament per fallida de la Nau Minguell. El gran projecte del darrer govern socialista que havia de ser l’hòstia com a cluster d’artistes i emprenedors del món audiovisual tanca tan sols dos anys i mig d’ençà la seva inauguració ( juny de 2010 ) dons sols mantenia un llogater i tenia als altells a la gent del Llimoner i del Sant Lluc , aixoplugats allà per apaivagar les queixes del món artístic ja que la Nau Minguell havia de ser centre de creació per els artistes plàstics , en contraposició de Can Xalant, però va ser derivada cap el camí de l’audiovisual en raó de les subvencions oficials per un costat , però també en el desig de qui manava a l’IMPEM ( Alícia Romero ) que trobava més fashion el món audiovisual que no pas el plàstic que en ple segle XXI , semblava per alguns , absolutament demodée.

La nau Minguell és el gran projecte fracàs del govern Baron. Ho és juntament amb un altre projecte , el de les Tres Roques , del que no es parla ja que va fent la viu viu, però a les antípodes del projecte formatiu que l’havia de convertir en la Casa Elizalde de Mataró, i l’ha deixat en un humil Centre Cívic de Barri, amb la informàtica , la fotografia i la cuina , com únics elements amb resposta . I tot això amb una bona tasca de l’actual responsable que intenta refer el desgavell absolut de l’etapa Chaves.

Avui a bon segur molts parlaran malament de la Nau Minguell. Un avui , simplement riu, ja que s’ha acomplert fil per randa tot el que va predir en els seus escrits. I si com a mostra val un botó, us recomano enllaceu amb aquest link, amb el post que publicava aquí mateix el dia 24 de gener del 2010 , és dir, fa quasi tres anys , dia per dia , i mig any abans d’inaugurar-se, en motiu d’una airada picabaralla que vaig tenir amb Alícia Romero que va presentar el projecte definitiu.

Ara es diu que l’Ajuntament negocia amb un estament supramunicipal  (Consell Comarcal ?) per que s’ubiqui en la Nau; però si no s’arriba a un acord , no estaria de més retomar la idea primigènia de la nau que no era altre que un espai de creació per els artistes plàstics. A fi de comptes simplement seria fer justícia , encara que uns quants anys més tard. 

CAXAFÒRUM

Algun dia amb tota calma haurem de comentar el desastre que ha significat per a la cultura , tot el desgavell de les caixes d’estalvi en el que pertoca a la seva obra social i a la seva vessant expositiva.

A Mataró , per exemple, ha significat la desaparició de la sala d’exposicions de la Pça Sta Anna i ha deixat en precari els espais de l’Ateneu , orfes de responsable que conegui el tema ja que el cap més alt de l’staff  res té a veure amb l’obra cultural, el que fa pensar en un futur més que negre per aquells magnífics espais.

Mirant més enllà, el degoteig de tristes noticies és constant i afecta per igual a Catalunya i tot l’estat espanyol. I dic tristes noticies , quan en realitat hauria de parlar de veritable catàstrofe cultural.

Per arrodonir-ho tot , arriba la notícia que Caixafòrum , el centre cultural de la Caixa de Pensions , tot remodelant les seves tarifes per els diversos esdeveniments que presenta , ha decidit cobrar entrada (4 Euros ) a les exposicions que celebri en els seves seus centres de Madrid i Barcelona a partir de maig , amb l’excepció dels clients de l’entitat que mantindran l’entrada gratuïta.

Una mala notícia sens dubte que ens retrotrau a una quinzena d’anys quan el centre Cultural de la caixa estava al Palau Macaya ( de Puig i Cadafalch ) , al Passeig de Sant Joan i es feia pagar entrada. Aquesta es va eliminar degut a que la competència ( Caixa Catalunya )  de la mà de Giralt Miracle va decidir obrir gratuïtament les seves activitats expositives a La Pedrera i va obligar en conseqüència a la caixa a afegir-se al carro de la gratuïtat. 

Ara , esmorteïda la Pedrera i la Caixa Catalunya , la Caixa de Pensions retorna  a allò que sempre li ha agradat , cobrar per a tot, incloent el bon dia que tant poques vegades desgranen els seus empleats.