AMICS , O ENEMICS, DEL MUSEU DEL CÀNTIR ???

A quatre dies mal comptats de Sant Domingo, dia de la Festa Major d’Argentona, les aigües de la seva font baixen tèrboles degut a la guerra que han creat els Amics del Museu del Càntir contra el Consell que regeix el mateix i contra l’Ajuntament de la població. I dic, baixen tèrboles, per emprar una frase entenedora per a tothom.

Fa tres anys, el Museu del Càntir estava dirigit per un Patronat que era el veritable propietari  dels càntirs del Museu i de tot el que ho envoltava, però no ho era de l’edifici del mateix . Tal i com va passar fa una dècada a Mataró , els patronats municipals, com per ex el d’escoles bressol, cultura o esports, van desaparèixer i es varen integrar en les estructures municipals.

El mateix succeí a Argentona, on els Amics del Museu del Càntir van entregar el poder de tot a l’Ajuntament de la població i es confegí el Consell del Museu, un consell consultiu , que és qui ha de marcar les línies mestres del Museu, però sempre sota l’aprovació del ple municipal. És a dir , un consell molt propositiu, però nul·lament executiu. Els Amics del Museu entraven amb dues places en el Consell, per fer i proposar actuacions, que com en els demés cassos havien de ser aprovades pel conjunt i conseqüentment per el ple municipal. L’antiga junta dels Amics va dimitir i es proposà a Marga Bagot, mítica guanyadora del concurs d’aixecament de càntirs, que n’ocupés la presidència com així va ser.

Però per raons i circumstàncies que desconec però que son fàcils d’intuir, els Amics s’han convertit en enemics, quasi diabòlics, del Museu i de tots aquells que no segueixin el seu tarannà. Fan el que els rota, sense seguir cap línia oficial, i qui gosi discutir la seva postura ja sap a la persecució a que estarà sotmès. Com exemple definitiu hi ha l’exigència de que se’ls hi regalin 65 càntirs de l’any , (valor de quasi 2000 euros) per a la festa del Càntir, xifra absolutament impossible de complir per el seu cost i per el greuge comparatiu amb la resta d’entitats del poble.

No vull entrar en els mil i un detalls que defineixen la seva actuació i que mostren clarament la seva nul·la estima  al Museu del Càntir, però si que vull és donar un toc d’alerta a aquells que imbuïts per la seva dialèctica abassegadora que no admet rèplica i per la seva enganyosa capacitat divulgadora del càntir i la seva festa, poden caure en el parany totalitari del seu discurs.

Si volen fer del càntir l’eix de la seva vida, que ho facin, però per favor deixin en pau a aquells que treballem per un Museu cultural viu i actiu, un museu que aquells que es diuen amics seus, sols volen per efectuar reunions, quan no en disposa de cap sala, i per establir una batalla política contar el poder municipal.

A qui ha treballat per el Museu mai se l’hi ha demanat ensenya política de cap mena, ara amb el totalitarisme dels Amics, queda ben clar quina és la seva lluita i quines son les seves intencions, i cap d’elles és lluitar per aconseguir un museu millor en tots els aspectes, el de la col·lecció ,la millora del propi edifici, el càntir de l’any, la seva direcció i difusió, les seves exposicions. En resum de fer del Museu un Museu molt millor de com estava.

I com que els que s’anomenen Amics del Museu del Càntir, no semblen estar en res per aquesta línia, jo el hi proposo com ja he fet altres vegades, que canviïn el nom de l’Associació per el d’Amics del Càntir, que segueixin amb el càntir arc iris com a símbol de la seva línia d’actuació, que facin mil i un jocs amb el càntir, i per damunt de tot que deixin treballar amb pau i tranquil·litat a tots aquells que estimem un Museu, que ni visiten, ni coneixen.

I si ho fan, que ho facin amb el respecte que pertoca. Respecte que s’han passat pel forro, amb la il·legalitat de l’elaboració d’un joc de cartes de parelles del càntir,  en que s’ha usat ,sense el pertinent permís , la imatge protegida dels càntirs d’autor, alhora que sense cap mena d’autorització també han usat el nom i el logo del Museu , entitat a qui agradava la idea i estava disposada  a col·laborar

Però queda ben clar que aquells que sempre tenen la raó, que empren l’insult com a forma d’intimidació, que es creuen els amos i senyors d’un Museu del que s’aprofiten del nom, però que no coneixen ni trepitgen, que usen com emblema un lamentable càntir que fa la punyeta a la resta de càntirs d’autor i que és demostratiu del nul nivell artístic i cultural dels que representa, mai poden ser amics d’un Museu i sí en canvi enemics.

Per tant , aquí està la meva opinió envers un lloc que estimo enormement, el Museu del Càntir, davant l’acció demolidora d’un grup d’aprofitats que el volen destruir en la seva essència.

Un marxa ja de vacances, esperant que l’eclipsi total que esperem gaudir per terres d’Aragó, esborroni la mala praxi que denunciem en aquest escrit i quan tornem, a finals d’agost, les coses s’hagin reconduït per a bé del Museu del Càntir i de la Cultura Popular.

Bones vacances a tots.