divendres, d’abril 30, 2021

PERE CASANOVAS. ARTISTA I ARTESÀ

 


L’espai de Ca l’Arenas està ocupat des d’ara mateix i fins el més d’octubre per la més que justificadíssima exposició dels treballs de Pere Casanovas, abastant les dues vessant del creador, la d’escultor amb obra pròpia i la del coadjuvant d’altres artistes per a la realització d’obres , generalment monumentals, que no estaven a l’abast tècnic dels seus creadors. D’aquí el títol  de Pere Casanovas. Escultor i col·laborador d’Artistes” ja que el més escaient i definitori , com ho és  “Pere Casanovas, l’escultor dels altres” ja  el va imaginar i emprar Manuel Cuyàs per la magnífica monografia que li va escriure.

Pere Casanovas és creador molt desconegut  dels mataronins , malgrat que sempre ha treballat a la pròpia ciutat, però el cert és que la discreció ha estat norma màxima del seu fer  tant en el que pertoca a la pròpia creació com a la dels altres.



La seva obra escultòrica ha estat exposada ben poques vegades , a Catalunya tan sols el 2011 al Museu de Sant Pol de Mar i a Sant Joan de les Abadesses i més recentment fa un parell d’anys  al Museu de Llavaneres on va presentar l’expo “Ritme Infinits”, sense cridar massa l’atenció del públic en general, no així dels artsferits.



En el que pertoca a l’obra pública i monumental, treballada en base a la idea artística d’altres creadors, fora dels especialistes poca gent associa el nom de Casanovas amb escultures tan emblemàtiques com “Núvol i cadira” que senyoreja l’edifici de la Fundació Antoni Tàpies, o el controvertit “Mitjó” del mateix Tàpies, que la polèmica va allunyar del saló oval del MNAC per acabar a la fundació de l’autor. “Fabricats” per Casanovas, son també el Monument als Castellers d’Antoni Llena ; “La Ola” la polièdrica escultura d’Oteiza que presideix la plaça dels Àngels davant del MACBA; “La habitación donde siempre llueve” de Juan Muñoz a la Barceloneta o els treballs amb artistes tan diversos  i fins hi tot antitètics, com puguin ser Subirachs, Mariscal, Perejaume, Plensa, Guinovart, Amat, Alzamora, Anthony Caro, Mario Merz i especialment amb Palazuelo. Tot per un conjunt de 958 obres, segons consten amb fitxa tècnica en l’abans esmentada monografia escrita per M. Cuyàs.



Aquests artistes i un bon grapat més, van passar per el seu taller, van gaudir de la gastronomia local (Tàpies acostumava a costar-se els dijous per anar a menjar paella a Can Manolo al Pla d’en Boet) i alguns hi van sojornar durant alguna temporada, però mai la ciutat se’n va assabentar ni es va poder aprofitar de la mateixa amb alguna conferencia, obra de peti format..



En l’exposició que ara ocupa tots els espais de Ca l’Arenas,  queden  separades les dues cares de l’autor. En la planta baixa , a més de documentació biogràfica i curricular, s’apleguen algunes obres realitzades per a diversos artistes, totes elles a remarcar, però el punt d’atracció està en una obra de Guinovart i en les maquetes de “Núvol i Cadira” i la de l’Homenatge als castellers  que presideix el pati de la casa.



La segona planta està dedicada al seu treball personal. Per un cantó es mostren algunes pintures els seus començaments(anys 70) i una bona representació de les seves escultures. Plagiant-nos a nosaltres mateixos valgui repetir el que dèiem fa ben poc en la seva exposició de Llavaneres:

Pere Casanovas té ànima d’escultor i raó de volum, però les seves mans han obeït tantes vegades les passes d’altres que quan vol ser ell mateix acaba apareixent moltes vegades  l’alter ego i desfà l’encanteri.



El conjunt de les  obres de Casanovas tenen una doble lectura: la artística i de segona lectura, la d’homenatge a l’ofici. Fer un repàs  a cadascuna de les obres presentades és fer un repàs a la perfecció tècnica ,amb uns treballs impol·luts on no apareix ni una soldadura , ni un element fora de formes. En comptes d’obres de volums i equilibris impossibles, és la demostració de la perfecció sense màcula del traspàs de la bidimensionalitat al volum. És una constant lliçó de saviesa dels materials i del fer de l’ofici.



Però l’art és anar més enllà de l’ofici i Pere Casanovas ha mamat tant art dels grans mestres que li es, com succeiria a qualsevol, impossible el desempallegar-se d’aquests elements creatius per a ser ell mateix. I és clar , llavors ens trobem davant obres amb aroma  d’Oteiza, Serra, Palazuelo, etc... i en la comparança implícita que qualsevol  afeccionat es fa mentalment, en surt perdedor. El que és sens dubte una llàstima.



Potser per això ens agrada deturar-nos en les peces més personals, en aquelles en que és difícil  relacionar amb algú, amb les seves obres mòbils, amb els treballs més plans, de línies cap l’infinit.

Certament però estem amb Llena que en la presentació de Llavaneres ens parlava de que poetitzar és decorar la realitat.  No és aquesta la intenció de l’autor, ans el contrari. La intenció de Casanovas és segmentar l’espai. Estructurar racionalitats fora de la paramètrica de l’habitual i conrear en certa manera espais impossibles.



Una raó de força i abastament suficient com per aconsellar passejar-se per la seva mostra  per més paral·lelismes que la mateixa comporti. Però la seva lliçó d’espais volumètrics és tant important que es fa perdonar la implícita lliçó dels mestres amb els que ha treballat durant tant de temps.



I tot en una exposició en al que reobre l’etern dilema amb aquells autors en que ofici (Tècnica) i benefici ( creació) es solapen de tal manera que fa quasi impossible diferenciar-los. Aquets és el cas. Evidentment Casanovas és un bon artista, però la seva qualitat supera o no a la seva capacitat tècnica que el converetix en “fabricant” de la creació d’altres?: Una bona pregunta que a bon segur té  respostes diferents a gust dels visitants de la mateixa.



Una exposició de recomanable visita, especialment per els mataronins, que descobriran a un artista i “fabricant” de grans escultures que per la seva discreció és desconegut de la majoria de conciutadans.

 

Pere CASANOVAS. Escultor i col·laborador d’artistes

Ca l’Arenas. Mataró

Del 24 d’abril al 31 d’octubre de 2021