diumenge, d’abril 04, 2021

BEGO TERRADAS. LA DESTIL·LERIA. SI ESTUVIERAS EN UNA PARED.


Hem dit mil i una vegada que una exposició no és tan sols mostrar un seguit d’obres d’un autor, distribuïdes de la manera més adient per que serveixi per potenciar allò que l’artista vol comunicar.  Al costat dels elements qualitatius o estètics hi ha d’haver sempre un element clau per aconseguir el resultat esperat i aquest no és altre que l’assoliment d’un ambient general de l’exposició capaç de seduir i introduir-se en l’interior de l’espectador per que aquest es capbussi en l’ideari del creador i així assoleixi en la plenitud la intencionalitat del mateix.


Dit en paraules menys retòriques i posant un exemple. La passada exposició d’Alberto Romero a La destil·leria , tenia una potència estètica i qualitativa important, però l’ambient creat era un ambient de superioritat, d’una fatuïtat i una certa egolatria que provocava un cert refús a l’espectador mitjanament format, per que a més pensaves que no feia cap falta aquella ampul·lositat de posta en escena quan la mostra, crec jo, requeria just el contrari, una simplicitat i naturalitat que no apareixia per arreu.

Just el contrari és el que succeeix ara en el mateix indret amb el treball de Bego Terrades. La seva obra respira puresa, netedat i quasi asèpsia  quan en enfrontar-nos a la mateixa podem observar la complexitat, no tan sols tècnica, ans també conceptual, i la profunditat d’aquest missatge de solituds compartides que supura en el conjunt de l’obra.

Tècnicament Bego Terrades és d’un apropament a la perfecció molt alt. El seu dibuix impol·lut d’una aparent fredor, ens aproxima , al realisme més absolut, però alhora fugint anímicament del mateix ja que no és la realitat la que vol mostrar i sí l’esperit que emana de la mateixa.


El seu realisme em retrotrau a l’obra de la deliciosa Aurora Altisent que tant d’èxit va tenir fa unes dècades, però amb la diferència que mentre Altisent era purament descriptiva, Terradas vol anar més enllà i mostrar l’anima que s’amaga rere aquetes cadires que esperen qui les ocupi, rere aquests sellons buits. Aquestes escenes quotidianes vistes sota el prisma d’un angle inversemblant, en la freda realitat d’uns objectes extrets del context habitual en els que els observem, que ens permeten fer capitomba a una realitat menys real del que nosaltres pensem i creiem.

Altra cosa és parlar dels mitjans que empra per expressar les seves emocions. Crec sincerament que en el seu dibuix hi ha prou força com per no haver de ser pas entremig entre ell i el brodat, a menys que l’autora intenti fer lligam entre present i passat, reivindicant el treball constant i perfeccionista de tantes artistes amagades sota la fèrula costurera.

Sigui com sigui, en el fons i en la forma l’exposició de Terrades és una demostració de la força de la subtilitat, de la capacitat de generació de vibracions del detall, de l’anècdota, de tot allò amb el que vestim la quotidianitat d’una vida més plena de coses petites, que no pas d’aquelles que fan soroll i criden l’atenció.

La puresa i sensibilitat de l’obra de Terradas converteixen aqueta exposició a La Destil·leria en un recés de pau en el que curar les ferides de l’ànima.

De molt aconsellable visita


Si estuvieras en una pared

Bego Terradas

La Destil·leria 27 de març a 4 de de maig de 2021

 

 

Cap comentari: