dissabte, de març 27, 2021

ÀGAPE: EL MAI VIST.

 



Fa més de 45 anys que em moc en el món de l’art i en caldria afegir uns quants més amb activitat prèvia al voltant del pare. Doncs bé, en més de 50 anys de vida artística, un n’ha vist de tots els colors i ha viscut les situacions més insospitades, però fins  ahir mai havia viscut una situació tan aberrant i tan humiliant per l’art, els artistes i la cultura, com la que he viscut al voltant de l’exposició de Rafael Romero a Àgape, el nou espai de visualització artística que s’havia d’haver inaugurat ahir a Caldetes.

Àgape és un espai pluridisciplinar d'alt standing, d’aquests que ara s’estilen amb coworking, sales de reunions, cuina professional, cursos diversos, espais de massatges , teràpies etc. Es troba a Caldetes, porta per porta amb la Fundació Palau. Fa prop de dos mesos vaig rebre la trucada d’una bon amiga a qui li havien ofert la possibilitat de dirigir un espai d’art en aquest entorn, una espectacular casa molt ben restaurada i amb moltes possibilitats. Vàrem visitar l’edifici i veien les seves possibilitats ens posarem mans a l’obra i estava ja preparat tot l’any 2020 i molt enfilat el 2021, dedicat aquest quasi exclusivament a dones artistes . Tot amb noms de nivell i fins i tot alguna vaca sagrada com és el cas d’una exposició amb obres de Guinovart, beneïda des de la família i la fundació.

Aquest cap de setmana començava la història i la prèvia era el dijous amb el muntatge de l’exposició “Sol Omnibus lucet “ de Rafael Romero. Un muntatge que va córrer conceptual i materialment en l’autor i aquells que estàvem amb ell ja que per part de l’espai no existia cap suport ni tècnic ni personal per a dur a terme o col·laborar amb la mateixa.

Quan ja estava molt avançat el muntatge aparegué la propietat que va realitzar algunes propostes de canvis. Propostes encertades en algun cas i desnortades del tot en altres.  Acceptades les primeres, les segones  van convertir-se de suggeriments a exigències que van ser acceptades a contra cor per l’artista ja que creia no feien malbé el discurs descriptiu de l’exposició, encara que la perjudiquessin en l’aspecte visual. Amb aquestes modificacions es va deixar finiquitat el muntatge en espera ja d’inaugurar.

Ahir divendres l’artista despertà amb unes fotos que mostraven com s’havia variat el context d l’exposició. Havent-se canviat la distribució de l’espai principal, , amb la desaparició d’algunes peces, i la recol·locació inversemblant d’altres, amb diversos afegitons que indicava s’havien variat també altres espais, trencant així el fil unitiu que estructurava l’ exposició en base a l’espai central. Tot fet amb nocturnitat i sense cap mena d’avís, consulta i molt menys permís  del creador amb la clara intencionalitat de que aquest acceptés la política de fets consumats que pretenia la direcció.

Davant aquesta aberració, l’artista va exigir el retorn de les obres als llocs establerts en el muntatge primigeni i amenaçà en no fer l’exposició ja que el preparat no responia al seu pensament i realitat artística. Davant aquest embat , la direcció de Àgape el comminà a recollir les obres i així poc abans de l’hora inaugural, Romero es troba que li han despenjat l’exposició i han apilat els quadres de manera dissortada sense retirar bagues i sense cap mena de protecció. Poc després apareixia en les xarxes socials una nota mentidera que avisava de que l’exposició quedava ajornada (?) per un incident. Tot en una nota de dues ratlles i quatre faltes ortogràfiques i sintàctiques.

Evidentment en cap moment al direcció de l’espai dona la cara i actua sempre amb política de fets consumats.

I aquí està el recull de fets. Un recull que ningú m’ha explicat i que jo he viscut en directe i en primera persona, patint de la humiliació del poder d’aquell que explicita sense embuts que a casa mano jo i per tant ho es fa com jo vull  o a la puta calle.

Aquesta és la història. Crec que queda tan clara que no fan falta comentaris de cap mena. Sols l’explicito per que si algun artista ha rebut o rep propostes de l’espai que sàpiga quin pa s’hi menja a Àgape. Si està disposat a abaixar-se els pantalons i transigir en tot , endavant. Però si  té una mínima estima a ell mateix i al seu treball, que tingui ben clar que ell  i la seva obra sols seran l’element decoratiu que serveixi per donar brillantor al fer de l’amo i el poder.

I lamento molt profundament haver caigut en el parany i haver treballat per un projecte que a priori  era altament engrescador i haver encelat a amics a prendre-hi part. I la meva única manera de disculpar-me es explicar els fets i avisar a incauts.

Ara tots esteu ja avisats i caldrà  actuar en conseqüència.

Cap comentari: