dilluns, de març 22, 2021

ELS TRESORS AMAGATS DEL MUSEU DE MATARÓ

 



Bona part dels ciutadans de Mataró desconeixen que el Museu de Mataró guarda i conserva una tirada complerta del gravats de Goya, menys un exemplar que va desaparèixer  quan en el Museu desapareixien més coses que en un espectacle del mag Pop.

Que també hi ha dos dibuixos primerencs de Dalí i un bon grapat de peces importants. Un desconeixement degut a que aquestes obres han estat raríssimament exposades en públic. I per altre part no existeix un inventari a l’abastat de tothom per a poder conèixer la realitat dels tresors o no tresors  que acull el Museu de Mataró, que per tant és el Museu dels mataronins.

Durant molts anys aquestes peces han estat en una nebulosa de la que ningú en voli parlar. La seva arribada a la ciutat s’explicava en mil i una històries plenes de cabòries i a qual més inversemblant. Que si en la fugida cap a l’exili algú va deixar el paquet que les aplegava de manera intencionada o per un oblit, que sí naps que si cols. He defensat durant molts anys la teoria que m’explicà el pare, gran amic de Rafael Estrany, que aquest les  va arreplegar dels magatzems que acullin les obres confiscades als republicans, i amb aquests fons va crear i enriquir  el Museu de Mataró de l’època moderna.




La por a ensenyar-les massa i que algú no les reclamés les va fer fonedisses a la mirada pública. Recordo que quan vaig demanar veure els dibuixos de Dalí, em van citar un matí, i amb tot ben barrat me’ls van mostrar. Segueixo sense entendre aquella por ja que un dels dibuixos jo ja l’havia vist reproduït en un opuscle sobre l’art modern realitzat per Santi Estrany. I em van donar fotocopia de la fitxa dels mateixos , tatxant amb retolador negre les dades conflictives  de data d’arribada al Museu i  lloc d’on provenien.

Aquest diumenge a La Vanguardia Josep Playà Maset ens ofereix un magnífic article al voltant de “L’art en diàspora”, (clica aquí) el viatge d’anada i tornada de milers d’objectes artístics, en relació a les 8600 obres que ningú reclamava després de la guerra i que es van repartir entre Museus, espais civils o religiosos. Un article en relació al llibre” Arte, botín de guerra”, publicat per Ed Càtedra, escrit per l’historiador Arturo Colorado especialista en el tema

En l’article se’ns explica que en el 1944 van ser lliurades al Museu de Mataró dues entregues de 57  i 880 obres d’art. En la primera consten olis de Martí Alsina; Virgilo Mattoni, Matilla, Urgell, Fortuny, Masriera, Cases, Rusiñol, dos dibuixos de Dalí  i quatre series de gravats de Goya ( Caprichos; Los desastres de la Guerra; Tauromaquia ; Disparates o Proverbios ). A la segona entrega hi ha 300 monedes i 326 medalles i altres obres d’art no explicitades.




Els aiguaforts dels desatres de la Guerra van ser exposats al mateix museu el 1945.

Havent quedat clarament demostrat que està documentada la cessió al Museu de Mataró d’aquests obres d’art  i peces històriques  és difícil entendre la por d’abans per mostrar-les en públic, i la negligència d’ara de no fer-ho.

Una part dels gravats de Goya van ser exposats el 1982 quan s’inaugura la remodelació del Museu que deixava de ser local per passar a ser Museu Comarcal. Van ser exposades en unes ben criticables condicions en dos espais del primer pis.

Van tornar ser exposades, aquesta vegada en la seva totalitat, l’any 1996 en motiu del 250 aniversari del naixement de l’artista. Aquesta exposició es realitzà degut a la insistència del món artístic local i amb la més gran de les reticències de Cultura ( regidora Carmina Benito) i director del Museu (Carles Marfà). Va tenir tant ressò que es convertí en itinerant per diversos museus del país, i fins i tot va viatjar  a Mèxic a on es van desplaçar Marfà i Ramon Ramis, director del patronat municipal de Cultura. A canvi va arribar a Mataró una espectacular exposició del gravador mexicà Cuevas



D’ençà aquella exposició sols s’han pogut veure gravats individualitzats en algunes exposicions del Museu i de Ca l’Arenas, encara que el 2014 es van poder visitar un bon gruix al Museu de Cerdanyola.

Ara amb tota la documentació pública i a l’abast de tothom , potser ha arribat l’hora de fer pública de manera global i conjunta aquests tresors amagats del Museu de Mataró. En comptes de prorrogar in aeternum les exposicions , quan estan esgotades tant  per la seva durada com per la manca d’interès, crec que és obligada aquesta mirada interior al tresors amagats.

I és més obligat encara tornar a gaudir de tota la col·lecció de gravats de Goya i més ara quan en aquest any es commemora el 275 aniversari del seu naixement.

Hi posem fil a l’agulla o quedem com sempre com uns capgrossos absoluts

 

 

 

Cap comentari: