dimarts, de març 09, 2021

_DINS. COL·LEGI D’APARELLADORS. MATARÓ

 



Segueix temporada la sala d’Aparelladors amb la mostra col·lectiva “_Dins” protagonitzada per Ester Aliu, Máximo Almeida, Roser Busquets, Antoni Luis, Teresa Roig, Luisa M. Segura i Manuel Vegas.

Una mostra col·lectiva, sols s’estructura en aquest sentit de col·lectivitat quan entre els actors de la mateixa existeix un fil potent que vertebra la seva creació o la seva intencionalitat. No és aquest el cas en que sols el dibuix i la monocromia no son elements suficients per bastir l’entramat adequat que aguanti la mostra, ja que l’element essencial no s’explicita en el comú, per més que es palpi en el rerefons del conjunt i s’expliciti en la individualitat.

Així en aquest sentit conceptual, l’exposició passa de ser una mostra col·lectiva a un seguit de mostres individuals que intenten oferir, sense aconseguir-ho una exposició coral.



Dit això , el que implica el fracàs de la col·lectiva, s’ha d’apuntar que aquest fracàs coral  queda superat, davant l’interès particular dels diversos solos que la conformen. Solos especialment brillants en el cas d’Esther Aliu i Luisa M. Segura. Tant Aliu com Segura estan en el moment àlgid de la seva creació, ambdues semblen haver-se alliberat del passat i ara campen lliures i dominadores del seu llenguatge i la seva intencionalitat.



Queda molt lluny d’ara mateix aquelles aquarel·les quasi híper realistes amb que Segura s’estrenava per els nostres verals. Ara el realisme és menys real i més conceptual. Els treballs que darrerament ens està presentant en aquesta sèrie que podríem dir de l’home invisible, ens ofereix perfecció, intencionalitat i rotunditat plàstica. A més emanen un atractiu comunicatiu que atrapa a l’espectador obligant-lo a depassar la formalitat de l’exercici tècnic per endinsar-lo a reflexions molt més profundes.



Fet força parell succeeix en el cas d’Esther Aliu a qui artísticament sembla haver-li anat molt bé aquests temps estranys. El tancament envers si mateixa sembla hagi concentrat la seva gran força plàstica comunicativa, allunyant-se de la disparitat que a vegades la dominava. Ara la seva potència es tan gran com aquest superar els marges que ella mateixa explicita realment en el muntatge de les obres, en aquets puzles complexos relligats en si mateixos que atresoren un carrega plàstica i dinàmica que subjuga i sedueix. Simplement esplèndida.



Tots sabem del perfeccionisme realista de Máximo Almeida que en aquest cas fa un reduccionisme experimental per centrar-se en la petitesa de les coses, en la poètica del quotidià, a la cerca de la força dels objectes que ens envolten, a voltes com si fossin invisibles. La perfecció de les petites coses i de les petites obres.

Antoni Luis en canvi ens ofereix l’entramat arquitectònic ocult amb el que basteix els seus treballs, relacionats també amb l’íntim i el quotidià. I ho fa amb una perfecta dissecció oferint-nos per un cantó  l’entramat geomètric / volumètric de les mateixes i per l’altre el resultat final sense el toc de color que les caracteritza i les porta cap el món pop, com si les hagués rentat amb lleixiu l per tant decolorat.



Roser Busquets també fa palès el domini de l’ofici  i de la intencionalitat, en aquest cas amb un llenguatge de caire més subtil i poètic ,amb les mans i els  objectes  , ben contrastats amb un oportú color vermell que els hi dons força i alhora calidesa.

Teresa Roig sembla voler atrapar l’espai amb els seus jocs geomètrics i la interacció del blanc i negre, de la llum i les ombres. Roig arribada fa poc a una creació més constant i continuada segueix demostrant que té molta coneixença d’art i que ara explora de quina manera es pot expressar millor.



Finalment Josep Vegas  de nou juga amb la teòrica simplicitat de la línia i el disseny per atrapar la mirada i mostrar el seu potencial, que com va quedar ben palès a l’expo de la Fundació Iluro és prou important.

Resumint doncs, exposició que exigeix una mirada individual  que supera en potència, i per molt, el desig col·lectiu dels seus participants.

 

Cap comentari: