FUGINT DE QUÈ I CAP A ON. RAMON LLINÉS. ESPAI CAPGRÒS

Hi ha exposicions de les que un en surt doblement satisfet  ja que a més de que l’exposat li ha estat plaent , un pensa que el resultat final de la mostra serà molt important per l’artista protagonista.

Aquest és el cas de l’exposició de gravats que Ramon LLinés presenta a l’espai capgròs en el que és el seu debut expositiu individual i en el que demostra que el seu esforç ha valgut la pena consolidant així la seva qualificació d’artista que anat llaurant en els darrers  anys amb la seva constant presència en moltes exposicions col·lectives.

Ramon Llinés, mestre i llicenciat en Belles Arts, s’ha dedicat essencialment en la seva vesant creativa, al món de la il·lustració, en el qual la idea generacional ve per part d’un altre autor, i l’il·lustrador n’ha de fer la translació plàstica. La creació en canvi es fonamenta i s’estructura ne una idea pròpia el que provoca un capgirament de plantejaments.

Llinés va arribar al gravat , pressuposo que per curiositat tècnica, i com hom que s’hi apropa va quedar enganxat a les seves xarxes. Essent a més com és un home metòdic, ordenat, saberut, constant i perseverant, el normal és que al final es sortís amb la seva i en l’aprenentatge propi i dels seus companys, anés fent un caminar lent, humil i silenciós fins que ha arribat a assolir la suficient dignitat com per deixar l’anonimat de les col·lectives amb la gent del gravat i especialment de Tarlatana 17, per presentar-se individualment amb aquesta mostra a l’espai capgròs.

Mentalment però la il·lustració segueix ben present en la seva ànima d’artista i en “Fugint de què i cap a on” títol amb que ha batejat l’exposició, Llinés il·lustra amb saviesa el drama dels refugiats, i no ho fa mitjançant obres evidents de caire figuratiu ans el contrari, ho fa amb obres que ens interroguen, ja sigui amb la seva visió de multituds com  amb el ritme gestual que dona a certs treballs, o a aquest hemisferi celeste que agafa dimensions de solitud en la immensitat del desert o de la mar, o amb el gest i el color que marquen clarament les seves intencions.

Tècnicament molt acurat, ja sigui amb la punta seca, el carborundum , i amb l'ús de planxes de PVC, i visualment atractiu, Llinés obliga a l’espectador a depassar la bellesa formal dels seus treballs per endinsar-se en una reflexió més profunda, en una exposició de recomanable visita que ens ofereix un nom nou al llistat de bons artistes de la ciutat.