RAÚL CAPITANI. GRAVATS I DIBUIXOS.MUSEU DE LLAVANERES

 

Era l’Octubre del 2016 quan Raúl Capitani ens deixava. En aquests quatre anys i mig que han passat , Cultura Mataró va fer una més que malaurada exposició a la Fundació Iluro , que volent ésser un homenatge era un verdader insult a la seva memòria amb un catàleg en que a més d’un lamentable anàlisi plàstic de la seva obra, no oferia cap mena de currículum ni personal ni professional.

També es va fer un petit i emocionat record a la Casa Gòtica d’Argentona, i ara és el Museu Arxiu de Llavaneres a on havia exposat el 2014 el que aviva la flama del seu record amb una triada exposició de dibuixos i gravats , escollits amb tota cura del fons familiar i posant l’accent en la seva part més expressionista del seu treball que podríem centrar en al primera dècada d’ençà l’arribada a la nostre ciutat.

Capitani era un gran artista, que destacava en el seu domini del gravat, tècnica en la que experimentà fins el darrer moment a la recerca del modus en fer més potent la transmissió del seu ideari  mental a la realitat plàstica, però alhora era un gran dibuixant i un artista de cap a peus dotat d’una gran base intel·lectual, amb  coneixements que depassaven en molt als artístics per endinsar-se en la història, la filosofia i el pensament humà. Ara a Llavaneres queda tot ben palès ja que se’ns ofereix el Capitani més pur, més personal, menys literari i menys decoratiu.

En arribar a Catalunya , Capitani arrossegava la gran càrrega social i política que l’havia fet sortir de la seva Argentina nadiua per recalar en la terra d’ancestres familiars. Una càrrega que es mostra plàsticament amb aquestes  obres complexes, d’aires barrocs, amb mil i un personatges  i mil i un detalls que farceixen els treballs  amb una densitat de difícil digestió però alhora amb l’imant d’una atractiva bellesa.

Ja siguin els seus gravats, com els collages i molt especialment les aiguatintes , especialment aquelles relacionades amb els grans poetes espanyols de la generació del 27, en les que la dolçor tècnica omple de subtilitats el llenguatge plàstic de l’artista.

Una exposició , aquesta de Llavaneres ,que apropant-nos al record del gran artista, ens permet aprofundir en la part més oblidada o menys coneguda del mateix,  a bon segur de les més interesants del seu fer, i ho fa amb l’ajut del gran rigor en que s’ha fet la selecció de les obres , el que la converteixi en una exposició d’obligada vista per completar i/o ampliar el coneixement d’aquest gran artista  que ens va deixar fa quasi un lustre.

Felicitats

Raúl Capitani, gravats i dibuixos

Museu Arxiu de Llavaners. Can Caralt.

del 12 de març a l'11 d'abril de 2021