BON NADAL 2015. L’ORB

Vagi en aquestes festes de Nadal, el meu desig més gran de felicitat personal i creativa per a tothom, en especial per aquells que d’una o altre manera conformem allò que en podríem dir la gran família de l’art.

Enguany l’obra escollida no podia ser altre que “L’orb” , l’esmalt de Mariano Andreu, considerat l'esmalt més gran del món, que es troba en els magatzems del Museu de Mataró després d’haver presidit durant tants anys l’entrada a la sala d’exposicions principal. Una tria obligada com homenatge a l’artista mataroní ja que en el 2016 commemorarem el quaranta aniversari de la seva mort. “L’orb” és una obra que justament va merèixer ocupar la portada de l’edició de Nadal de 1941 de la prestigiosa revista francesa “L’illustration”.

“ És una peça en relleu de gairebé 3 metres d’alçada de coure  esmaltat, una joia gegant d’aspecte imponent, inquietant i misteriós, amb una densitat cromàtica i una estètica que no deixen indiferent, entre el refinament i la monstruositat. 

El títol és ambigu, l’Orb, tot un misteri que podria remetre a la representació del món, però que en aquest cas fa referència al cec, la figura masculina que centra la composició. Està flanquejat per dues dones, una maternitat vestida i una representació de la bellesa, nua i sensual. El sol, la lluna i la garlanda que tanca el conjunt acaben de completar una peça que vol simbolitzar la vida, amb referències moralistes com si fos una mena de vanitas barroca i que podria tenir també altres connotacions més personals de rebuig a la sexualitat i al plaer. 

Una fotografia conservada al MAC acaba d’aclarir el procés de confecció de la peça i apunta a la possibilitat de col·laboració entre els dos artistes. Es mostra una imatge de taller, amb Smith i Andreu disfressats de dona i al fons un relleu de grans dimensions d’una figura femenina que sustenta una criatura. La peça es pot identificar com a l’original en fang d’una part de l’Orb, en la seva primera fase, amb les figures nues abans que l’artista modelés els vestits, tal i com marcava l’ensenyament acadèmic. 

La qualitat del modelat i el fet que a la fotografia apareguin tots dos podria obrir la porta a que Smith va ajudar al seu amic a modelar la peça. Smith era un escultor molt dotat i d’Andreu no es coneixen altres exemples. Posteriorment Andreu la passaria a planxa de coure i l’esmaltaria, amagant en part els detalls escultòrics que quedarien desdibuixats sota la capa del dens esmalt de meravellosos tons cobalt ultramarí, suaus  turqueses i iridescents tornassolats”. 

Aquest magnífic escrit manllevat del Museu d’Art de Cerdanyola ens serveixi de recordatori documental per a tal de reclamar que en aquest proper any de 2016 i com a recordatori de l’artista, sigui retornat al seu lloc de privilegi en el hall d’entrada del Museu de Mataró.