El passat divendres quan al capvespre em dirigia cap a Llavaneres sota un cel negre i un munt de trons i llamps que presagiaven una gran tempesta, vaig tenir grans temptacions de girar cua cap a casa. Anava a la inauguració de l’expo de Ramon Pons ,de qui poc sabia i el que havia vist per la xarxa en les sempre poc actualitzades planes dels artistes no m’il·lusionava de manera especial. Quan hora i mitja més tard , passada ja la tempesta, feia el camí de retorn, estava content doncs havia gaudit d’una interessant exposició de la mà d’un artista no mol conegut però amb bones capacitats, intencions i sensibilitat.
Ramon Pons, dissenyador de moda en el professional, manté el seu concepte de treball en el moment en que acciona la seva capacitat plàstica. Per això juga amb l’elegància, l’agosarament i la perfecció tècnica per donar forma en l’individual als seus treballs , però alhora entén perfectament que el judici esdevé en el global, d’aquí que la seva exposició sigui com la mirada a una col·lecció en la que malgrat la diversitat conceptual, tècnica i creativa existeix un lligam comú en el filosòfic que crida i subjuga a l’espectador i li permet endinsar-se en el missatge, generalment social, que la seva obra comporta.
La visita a vol ras de l’exposat, que es presenta sota el seductor titol de "Periples", ens mostra una evident dispersió en el
llenguatge plàstic amb dissonàncies tècniques i conceptuals que al meu entendre
caldria compactar ja que produeix el dubte de quina es la veritable raó de l’artista
, la de les figures escultòriques de pensament ceràmic, o les hàbils composicions
amb objectes trobats o l’intel·ligent treball de metacrilat. Però sortosament la
intencionalitat del pensament de l’artista aplega en el comú aquest teòric desgavell
per confegir una mostra ben travada que es visita amb interès i plaer.
Com molt bé diu Isaac Candelario en la presentació del catàleg:
“Ramon Pons convida el públic a reflexionar al voltant dels diferents aspectes
en relació amb el concepte de viatges que cada persona realitza al llarg de la
seva vida. Un viatge entès a voltes com simples translacions, a voltes com a trajectòries espirituals, emocionals ideològiques....”
. Una reflexió realitzada mitjançant figures, individualitzades o en grup, a la
recerca del seu propi futur, moltes vegades sotmeses en la seva petitesa a un pes social, polític o cultural , difícil de
suportar. Unes persones en certa manera angoixades però que mantenen el bri de
l’esperança.
Unes obres realitzades amb gran capacitat tècnica i a les
que a vegades es nota en excés les seves influencies , com és el cas de Juan Muñoz,
influença que no és baladí. Malgrat això la personalitat de Pons domina el
conjunt, una mica excessiu en nombre de peces segons el meu gust , molt més procliu a la reducció que no pas a l’excés,i
confegeix una exposició atractiva en el visual, i reflexiva en l’espiritual de la que es molt fàcil aconsellar una
detinguda visita.
Felicitats
Periple. Ramon Pons
Museu Arxiu de S.A. de Llavaneres
Del 30 de setembre al 23 d’octubre de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada