Hi ha exposicions que el crític té ganes d’anar a veure. A
vegades és per que sap abastament que l’exposició l’omplirà i en altres per que
desitja veure el camí del creador, tot esperant que aquest sigui en positiu.
Just això és el que m’ha passat amb l’exposició de Manel Campaña que està exposant a la Cúpula. Raons personals em varen impedir acudir a la inauguració el que em va permetre una visita més pausada i alhora més intensa del que presentava en aquesta ocasió, en la que és la seva tercera exposició mataronina, després d’haver exposat a l’espai capgròs i a la sala d’Aparelladors.
He de dir que anava a visitar l’exposició esperançat de
trobar-me amb una exposició que superés els seus fiascos anteriors, per que crec
que el seu esforç i el seu treball mereixia ja una exposició més personal i demostrativa
del seu bon fer, però lamentablement he de dir que el resultat de la mateixa ha
estat absolutament decebedor tant de fons com de formes ja que aquesta exposició
no supera en res a les anteriors.
La meva primera sorpresa estava ja en el títol “d’exposició
monogràfica”. Una exposició monogràfica serà aquella en la que s’aborda un tema
específic des d’una o més perspectives possibles. Una forma d’exposició més
habitual en un concepte col·lectiu o històric que no pas en l’individual d’un
pintor amb poca trajectòria, i evidentment l’exposició de Campaña no en té res de monogràfica.
La segona sorpresa està en que l’obra del cartell i la que
presideix el catàleg, és una obra de caire abstractiu el que podria i hauria d’indicar
un canvi en l’estructura pictòrica de l’artista , però en canvi l’exposició segueix en el seu figurativisme habitual amb
pocs indicis que impliquin un canvi conceptual en la seva pintura.
I en tercer lloc la sorpresa està en el desideràtum del
presentat que no deixa de ser un poti poti divers i accentuat com si l’autor hagués
convertit ,per desconeixement , el monogràfic que deia en el catàleg en una
retrospectiva històrica d’allò que ha anat fent en la seva carrera.
Si no és així no es pot entendre la coexistència d’obres antigues amb obres de
caire floral, alguna de to iniciàtic , alguna altre obra de línia abstractiva i
amb tant sols un parell d’obres que ens poden indicar el seu tarannà artístic i
el seu aspecte creatiu actual, de modus i manera que sols son salvables el
parell d’obres que inicien l’exposició i que mostren en les primers imatges d’aquest
escrit.
Exposició que caldrà oblidar, per que jo segueixo pensant
que Campaña té alguna cosa a dir en el mon de creadors de l’art local, però que
evidentment ha errat del tot amb aquesta mostra impresentable .
És doncs moment de fer tàbula rasa, replantejar pensaments i
establir una línia de partida, la que l’autor cregui més convenient, i seguir
en ella progressant, i oblidar-se d’altres aventures que en res l’ajuden en el seu creixement
plàstic.
Manel Campaña. Exposició monogràfica
La Cúpula Art Gallery
Del 2 de març al 3 d’Abrl de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada