Un dels elements fonamentals per el que això escriu, al
respecte de gestar mentalment la crítica d’una exposició, és el primer concepte
visual que adquireix de la mateixa en observar el global de l’exposat.
He de dir que la sala d’Aparelladors és magnífica per obtenir una mirada profunda i adequada en aquest primer cop de vista. Abans d’entrar ja et permet veure part del que trobaràs en l’exposició, visió global que accentues tan sols anar baixant les escales de la sala, des d’on es permet una visió més particular de l’exposat que et dona idea del global de la mostra, idea que es perfilarà en anar passejant contemplant les obres exposades. I cal dir, que l’examen personalitzat de les obres exposades, rarament capgira el pensament obtingut en aquesta primera mirada.
I és així, ja que la mirada global, i més amb l’excel·lent
perspectiva que s’ofereix a Aparelladors,
et permet analitzar detalls externs, molt importants en una exposició, com per
ex. si hi ha excés d’obres, si la situació de les mateixes és correcte, alhora
que et dona pas en aquesta mirada general a intuir de manera clara el valor
general de l’exposició.
Situant-nos en el cas que ens ocupa, el de l’exposició d’Àngela Bartoli, tant la mirada externa, com la general presagiaven la tempesta que esclata en passejar-se davant l’obra exposada, que si bé tècnicament està correctament desenvolupada, en el moment en que intentes escatar qualsevol emoció, raonament lògic o simplement un concepte general de bellesa , et trobes en el més gran dels deserts, ja que el que presenta l’autora , en la més gran dispar diversitat, no és un pensament creatiu personal i si en canvi la plàstica realitat d’una creadora a qui una certa habilitat tècnica li ha permès pintar obre actualitzades d’aquelles quadres de cérvols i masies que ocupaven les sales de molts pisos i que eren regalades per la casa de mobles en adquirir el mobiliari del menjador o el pis.
Les obres exposades intenten expressar un sentiment de teòrica
bellesa i a més, no amb una línia constant que expressi al menys el pensament
de l’autor, sinó a través de la diversitat constant , com si l’autora creies
que amb alguna d’elles pot enganxar a l’espectador incaut.
Si afegim que la falsa modernitat que volen mostrar les
obres exposades és fronterera amb el ridícul, que el joc cromàtic és simple,
artificiós i conceptualment decadent i que la inconsistència plàstica del
presentat és absoluta, hem de convenir
que l’exposició d’aquest mes d’Àngela
Bartolí és de les pitjors exposades a Aparelladors,
una sala que darrerament està perdent a marxes forçades el bon nivell que havia
adquirit en el decurs de la seva història.
I això és el més preocupant ja que juntament amb la Destil·leria
son els únics espais expositius lliures que queden a la ciutat. No sé com seran
les properes exposicions. Però cal fer examen ràpid dels plantejaments expositius
per que Mataró no pot perdre la qualitat assolida pe aquest espai en el decurs
dels seus anys de vida. Convençuts estem que sortiran d’aquest atzucac i de nou
Aparelladors serà la sala de qualitat artística a la que ens tenia ben
acostumats.
Transitant per les emocions. Àngela Bartoli
Sala del Col·legi d’Arquitectes Tècnics
Del 8 de març al 7 d’abril de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada