Son poques les vegades en una temporada que a un li agradaria
deixar en blanc la crítica i sols
indicar el consell de l’obligatorietat de la visita a una exposició.
En aquests moments hi ha dues exposicions a la comarca que ho mereixen amplament tant per la qualitat de l’obra presentada com per que la mateixa representa perfectament l’ideari artístic de l’autor i correspon a l’evolució del seu art d’ençà el seus començaments. Es tracta de les exposicions de Mònica Vilert a la Destil·leria i la de Carme Garolera a can Caralt de Llavaneres , que ocuparà el comentari d’avui. Un comentari del que paga la pena resumir-lo de bell antuvi amb un “D’obligada i molt recomanable visita”.
Avui Carme Garolera presenta l’exposició “Jardí, espai imaginari” a Can Caralt de Llavaneres, en la que amb tan sols una dotzena d’obres, l’artista segueix aprofundint , i perfeccionant en el possible, aquella idea que ja vàrem veure en la seva mostra “Tropismes” que realitzara a Aparelladors fa uns anys i de la que en vàrem tenir clar apunt a Tempus Fugit amb obres que ara podrem tornar a gaudir en l’exposició de la Col·lecció Bassat que s’inaugura aquest divendres.
Per un llavors el treball de gran vitalitat i potència, s’establia
en una figuració subjacent que estructurava trames gràfiques i gestuals que ens
seduïen com les arrels profundes que expressava en el seus treballs.
Avui en canvi, el plantejament evolucionat del seu
tractament floral m’ha portat anys enrere, estic parlant al menys de fa més de
vint anys, quan va exposar a “Quatre” un gran espai expositiu que es trobava al
final de Petritxol. La potència formal i tècnica d’aquelles flors que ens va
oferir, ara han esclatat difuminades, concentrades en l’ànima i obviada la
forma, en aquesta estimulant i molt qualitativa exposició de Llavaneres.
Garolera encara que amb unes arrels figuratives que no acaba
, ni vol acabar, d’oblidar, ens ofereix uns jardins plens de meravelloses
plantes i flors úniques, que serveixen a l’autora per expressar la vida i les passions
que tots sentim. mitjançant un marc abstractiu en el que deposita apunts de
realitat de forma generalment floral.
Amb una tècnica exquisida , us recomano que us fixeu en
detalls de cada peça, Garolera estableix un microcosmos comunicatiu en el que
vesa per arreu la seva sensibilitat interior , convertida en art, per que l’espectador
conjugui amb ella el seu mon passional personal i aconsegueixin així assolir la
plenitud comunicativa.
Una plenitud que serà agosaradament plaent , amb un serenor
plàcida malgrat la brillantor del color i el gestualisme de les obres que converteixen
la mostra en un vibrant poema personal
com aquell de Joan Margarit que m’ha vingut al cap en visionar la mostra,
i que diu:
Perseguint la bellesa estaràs
sol
Perquè en trobar-la , s’esvaneix
i deixa
La seva pols de papallona als
dits.
I tornaràs a percaçar l’esclat
Que saps dins teu, talment el
llamp
Que en un instant et mostra,
Fins al llunyà horitzó, la
realitat.
Felicitats Carme per aquesta magnífica exposició .
“Jardí, espai imaginari” . Carme Garorela
Museu Arxiu de S.A. Llavaneres
Del 8 de març al 7 d’abril de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada