POST ERRAT

Avui tenia un post pensat al voltant ,i mai tan ben dit, de l’exposició de Perecoll a Madrid. Totes les dades encaixen, o millor dit, confirmen allò que lamentablement ja sabíem fa un parell de mesos. Però en aquest blog, encara que alguns artistes in pectore no s’ho creguin , ho confirmem tot , i ens hem trobat que el telèfon definitiu avui no estava operatiu. D’aquí a que deixem per demà les explicacions pertinents. Unes explicacions que haurien de merèixer oportuna resposta.

Per obrir boca, dos fets: 1.- En la inauguració del Sant Lluc ( més d’un centenar d’artistes locals) no hi va assistir ningú de pes del PMC ( llegeixis Jaume Graupera, Rafa Milan, Iván Pera...).- 2.- Perecoll va demanar un ajut per a la seva exposició a Madrid i la resposta va ser que no existia pressupost.

La resposta , demà.

BLOGS

Avui he tingut temps ( a la feina el nou sistema operatiu ha caigut i avui hem quedat alliberats. No vull pensar el que serà de mi en els propers dies)
Això fa que després de la compra mensual a l’Alcampo faci allò que fa temps que no feia, un repàs pels blogs. I no sé si algú ha observat la devallada de molts d’ells. En realitat quasi sols queden els polítics. De la resta, la majoria estan hivernats , quan no morts.

Sí que queda un magnífic apunt de Joan Salicrú ( sempre ens quedarà la Pça des Vosges i le Marais), de Jòse Spà ( que mentider que ets quan em valores i que bonic deus ser anar a l’estadi dels Wolwes , mític equip de la Lliga anglesa).(Per cert quin magnífic deixeble has deixat en l’Oriol Debat . Es nota que es gabatxo d’arrels i que sap és el que es ser de l’Espanyol de la mà del seu oncle Artur). I poca cosa més.

Sembla com si explicar coses anés de baixa o ja no fos convenient. Potser per això, que jo continuo.

MONTILLA

He vist la sèrie de TV3 sobre publicitat. Excel·lent.

Han passat el de Manuel Luque i Colon. Ja saben allò de, busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri.
Hem rigut molt a casa. Sembla un anunci de la campanya electoral de Montilla, Fisicament hi ha un pararl·lelisme de tipus de figura i a més el català és igual de fals , d'aquells als que se li nota la parla habitual. I en el missatge, tot està clar. En la comparança, el vot sols pot tenir un camí. Cal votar PSC.
El pitjor és que votar d’aquesta manera és molt trist. Quasi tant trist com el paper d’ aquells que han apunyalat a Maragall i que ara li freguen l’esquena.

El cert és que justament ara quan veig certs blogs que s’omplen de Motilla o de Monti ja, estimo més el fet de la meva no militància. Hi ha coses que un mai ha de perdre. I no parlo de l’honor que és un concepte militaroide que no em plau en absolut. El que un mai ha de perdre és la vergonya, com a concepte ètic. Un 75 per cent dels blogs de militants del PSC l’han perdut aclaparadorament en aquest període.
Sort que hom cerca la seva escapatòria. Una gran majoria , vergonyosament es diuen del PSC però escriuen els seus blogs en castellà. Que me lo expliquen.

Encara que està tot ben clar.
Tant com la meva pregunta .
Jo vull votar PSC?, A qui he de votar?. I per favor, que ningú em contesti Montilla.

CATALÀ

No he vist cap comentari en relació a la samarreta d’ànims a Etoo que va presentar el Barça el passat dissabte. No he vist en lloc que es fes el més petit comentari de la manca d’accent o del signe d’admiració penjat al bell mig de la frase.
Però està clar que el Barça és més que un club ( com es deia abans, un puticlub). Si ho fem nosaltres ens crucifiquen, afirma la periquita de la meva filla.
El pitjor és que potser té tota la raó.