VILADOMAT / LA NIT DE LA CULTURA

Certament el món periodístic i el de les xarxes socials haurien de retre homenatge sincer a la regidoria de Cultura en general i al seu regidor Joaquim Fernández en particular, per la de titulars i notícies que generen, amb l’afegitó que aquests /es no son conseqüència d’activitats culturals, i sí per el desgavell descomunal en la seva línea d’actuació en la que sumen sense parar barrabassada a barrabassada.

Viu encara el ressò del tema de les pintures de Viladomat amb la vida de Sant Francesc com a protagonista  i amb el famós informe de la directora del Museu desaconsellant-los del tot per no formar part del projecte museístic de la ciutat, ara el regidor es passa per l’arc de triomf l’informe,  just aquell que fa tan sols quatre dies era del tot intocable, i diu que sí, que vol Viladomats i per això demanarà al MNAC que n’hi deixin uns quants dels que té en el magatzem, no importa estat , coherència de grup, qualitat, mentre que la signatura sigui Viladomat ja ni ha prou. Com tonadillera de la Gran Via s’acostarà a Pepe Serra ( a veiam si s’assabenta que el director del MNAC és Pepe Serra i no Pep Serra) i li cantarà allò de “ prestame un Viladomat para poner-lo en el ojal” i dic ojal ja que ningú sap a on i si fa un mes no hi havien espais ara tampoc n’hi ha, a menys que Les Santes facin miracle.( Encara que penso , com molt bé va proposar Joan Antoni Baron, que les Caputxines seria un excel·lent indret).

Però està clar que quan el rebuig és generalitzat i ja no tan sols és el mon de la cultura ,que aquests no preocupen, que fan protestes educades i no surten al carrer ni monten cristos contestataris, si no que qui està emprenyat és el poble “normal” , el ciutadà corrent que veu la gran cagada i que s’ha deixat a la ciutat com una ciutat inculta a qui li sobra patrimoni i que per tant no cal ni proposar-se augmentar-lo , i no de qualsevol manera , si no potenciant una de les poques figures patrimonials que tenim a la ciutat com és la Capella dels Dolors de Viladomat.

Doncs bé quan ha vist el rebuig general i que no ha trobat ni un sols suport a la seva gestió, cal fer alguna cosa per tapar boques i semblar que ens preocupa el tema i llavors surten propostes dispratades sense cap mena de coherència ni discurs , que es veu a kilomètres que és per sortit del pas, i després ja seguirem el tarannà de l’ídol Rajoy, de deixar passar el temps, que qui dies passa anys empeny. I aquí paz i después glòria.

Encara que per embolicar més la troca, tot aquest sarau  en coincidir amb la negativa a la festa del cel, sembla ser operació mediàtica com per ara fer una aposta per la cultura quan ahir no hi era, i potser ara “volaran” , i mai tant ben dit, els diners d‘un costat a l’altre i encara semblarà que el gran esforç de cultura ha tingut el premi final que mereixia.

llegiu al respect la notíia a capgròs.com i totmataró.com

NIT DE LA CULTURA

Segons llegim a capgròs.com l’any vinent 2017 es celebrarà per primera vegada la nit de la cultura de Mtaró un projecte llargament reivindicat per qui això signa, tal i com es pot veure infinitat de vegades en aquest blog i en comentaris en les xarxes socials.

Un projecte explicitat personalment als alcaldes Baron i Mora i que fins i tot aparagué en algun programa electoral.

Ara, i segons sembla , de la mà del Consell de cultura sortirà a la llum i jo que me n’alegro i molt, ja que Mataró era la ciutat més avara del món en el que pertoca als reconeixements a la tasca cultural. Posem un ex., Joan Pera, artista que ja ha complert 50 anys de professionalitat activa en els escenaris, té un munt de reconeixements de tot tipus però cap de la seva ciutat, i no crec que sigui o esperar a la seva mort per dedicsr-li un carrer de mort allà on Crist va perdre les espardenyes.

Benvinguda sigui la notícia, i incidint en ella, un fins i tot havia fet l’aportació personald el que creia havia de ser el guardó físic del reconeixement. Una representació en miniatura en fusta, d’un petit tros dels arcs de la Nau Gaudí. Un perfil muntat damunt una base d metacrilat en la que es trobi la placa identificativa del guardó de reconeixement.