A partir d’avui i amb l’intent de poder publicar un parell d’articles al mes, oferiré la meva mirada històrica a l’art que he viscut , i m’ha fet viure, intensament durant més de 50 anys. Serà un resum crític, plural i espero que lluminós, sobre el que ha passat en l’art de la nostre ciutat durant aquest temps.
Amb l’esperança i el desig de que pugui ser
del vostre gust i mereixi al vostre atenció, comencem
PREÀMBUL .
Just en arribar el 1975,
Mataró no estava en uns moments de gran efervescència cultural.
Si en anys anteriors havien
existit un certs moviments individuals i col·lectius importants com per ex la
lluita per salvar les restes arqueològiques de Torre
Llauder, estimulades per la creació de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (1970); la creació de
la delegació de l’Òmnium Cultural a Mataró i la inauguració del nou Foment Mataroní i
de la nova sala d’exposicions de la Biblioteca
Popular de la Caixa Laietana ,traslladada
a la planta baixa de la pça Sta Anna(1971); l’inici de la segona època de la col·lectiva Sant Lluc de
la mà dels anomenats Santlluqueros (Antoni Boix,
Salvador Pujol, Eduard López i Joan Parés); la realització de la
primera setmana Cultural organitzada des de la clandestinitat del PSUC; i
exposicions importants al Museu com les Tàpies o
Viladecans (1972) o els actes que
provocà la celebració del 125 aniversari del
ferrocarril Mataró- Barcelona (1973)
L’any 1974, tingué un tarannà diferent. Començava amb l’explosió que el 18 de gener destruïa el
conjunt escultòric dedicat “A los caidos” que havia estat realitzat per Manuel Cusachs trencant
l’habitual ortodòxia d’aquests monuments. En comptes de la tradicional creu amb
els noms i emblemes corresponents, Cusachs havia triat per el monument , una
peça esculpida en granet en la que apareixia la figura central d’una dona amb
un nen entre cames al seus peus. Obra que havia estat enormement discutida en
els seus moments.
Un fet important també va
ser la inauguració de les dependències de la Secció
Arqueològica del Museu , presidida
per Joan Bonamusa.
Els nous espais al carrer Sant
Pelegrí significaven un gran avenç ja que disposaven de laboratori, secció
fotogràfica i espais especialitzats en els diversos temes de conreu de la
secció.
Artísticament però la ciutat
estava en un cert sopor, apaivagada la remor del Sant
Pere més alt, l’activitat artística es movia en paral·lel entre els
dos mons contraposats: el del classicisme ,
dominador a la ciutat, amb els Germans Arenas, Estrany, Boix, Puiggalí ,
Cuyàs i la gent provinent de l’escola d’Arts i Oficis, i l’art més contemporani
i social , encapçalat per Alcoy i Rovira Brull, artistes barcelonins que a
començaments dels 60 havien arribat a la ciutat i havien provocat un cert
terratrèmol artístic amb el seu art i la seva intencionalitat pictòrica , que
tenien gran predicament entre els joves artistes,
Expositivament parlant els
espais existents eren: La sala de la Biblioteca Popular, que a l’any 1971
s’havia situat a l’alçada de carrer a la
Plaça Sta. Anna. Galeria dirigida per Claudi “Tayo” Mayol en
la que cohabitaven els artistes mataronins considerats d’elit amb exposicions
d’altres artistes catalans de bon nivell en la línia tradicional. Eren
habituals artistes del grup de la Punyalada, del passeig de Gràcia o de
l’Associació d’Aquarel·listes de Catalunya.
El Museu de Mataró amb
sala d’exposicions dirigida per Santi Estrany,
amb una intensa activitat , - les exposicions acostumaven a durar sols una
quinzena-, en la que alternaven exposicions institucionals de ministeris o
diputacions, amb les d’artistes més evolucionats i de forma destacada oferint
espai als joves mataronins. Podríem dir que tots els artistes que voregen o
superen avui en dia els 60 anys varen debutar expositivament al Museu, en una
tasca de promoció que mai va ser prou valorada.
Coexistia amb ells la galeria del Banc
Mercantil de Manresa, entitat antecessora de Banca Catalana. Es trobava al primer pis d’on es trobava la delegació del banc, al
carrer Barcelona , just on ara hi ha la joieria Tous. La seva línia era
eclèctica, tant exposaven artistes locals nouvinguts (Comabella) o amb un cert prestigi ( Parés de Mataró) com de fora, com es presentaven
conjunts de fons d’art amb obres
d’artistes de primer nivell.
A nivell particular existia “Anticus”, -al carrer Sant Cugat, al Pla d’en Boet,
ben a prop d’on hi ha actualment la comissaria dels mossos-, anomenada galeria museu ja que aquesta era la
intenció de Joan Recto, el seu fundador
l’any 1972, la d’aglutinar en un mateix espai la seva col·lecció de peces
artístiques i antiguitats, especialment
de caire oriental, una llibreria selecta i una sala d’exposicions.
Lamentablement al poc d’inaugurar va
emmalaltir i morir i malgrat que la seva vídua va continuar el projecte ,
aquest ja no va ser ni de bon tros el mateix. Anticus va ser una galeria
dedicada a l’art en la seva vessant més tradicional i sense risc de cap mena.
Professionals de nivell, correctes en la forma, però insípids en el fons i el
conjunt.
A finals d’any apareixien
tres nous espais que varen tenir un curt camí. Un era un projecte ambiciós, “La cripta d’art” ,
un especial espai al carrer de Beata Maria que va inaugurar Jordi Arenas amb
una antològica després de 20 anys sense exposar a la ciutat. Exposició a la que
va seguir una de dibuixos de Joaquim Mir. Les desavinences entre els socis van
portar al seu tancament un parell d’anys més tard.
També la llibreria Capgròs, predecessora de “Robafaves” ,
al Torrent i la botiga de mobles Tot,
dedicada a mobles de disseny nòrdic com els de Jordi Casablancas o Anson, que
es trobava a la ronda Alfons X cantonada Álamos, on actualment hi ha el bar “La
Bombeta”, dedicaren un petit espai expositiu i
mantingueren una curta activitat amb mostes de cert nivell obrint uns
nous punts de mira al reduït espectre expositiu local.
Per el que pertoca a
artistes, la col·lectiva sant Lluc que sempre ha estat un eficient baròmetre per mesurar
l’art local, sòls acollia a39 artistes dels que paga la pena recordar els seus
noms: germans
Jaume i Jordi Arenas; Joaquim Arenas; F. Benítez; A.de P. Boix; Guerau
Calabia; M. Cabot,; Juanjo Cardenal; Pere Gonzalez Coll (Perecoll); F.Costa; M.
Cusachs; E. Domínguez; S. Esquerra; J.Graupera; R. Jordà; J.M .Jubany; E.
López; A. Luis ; A.Lleonart; R.Llibre; J. Martínez; J. Munné; J. Noguera; J.
Novellas; A.Palomer (Pal); J.Parés ;M. Poch; J. Puiggalí; S. Pujol; JL Rabassa;
E. Ral; M. Rovira; T Safont Tria; C. Sellers; S. Soler; E. De Torres ; P.M. Viada;
J. Vilarrupla i B. Vizcaíno. I cito tots els noms per que hom pugui
observar quina va ser la seva trajectòria a posteriori i qui va aconseguir
fer-se un espai i un nom a l’art de la ciutat .
Per un llavors el críic d’art
Pere Pascual Clopés (PIC) indicava, en un comentari molt proper a la realitat
actual, que” .. el Sant Lluc no tiene
chispa para encender el entusiasmo” per
a rematar tot reflexionant “para
el Sant Lluc anual cada artista debiera mandar su mejor obra, exigiéndose un
auto análisis de valores. Entonces la colectiva tendría una fuerza sin
discusión. Incluso puede que el éxito sonriera”. És a
dir com avui mateix.
Altre exposició a remarcar
va ser la que efectuà Eduard Alcoy a la Biblioteca Popular , després d’exitoses
exposicions a Madrid, Barcelona i Italia presenta 40 obres que mereixeren una
crítica de PIC amb final tan destacat com aquest “Arte puro, lo demás como decía Eugeni d’Ors es el vacío
relleno de colorines. Es decir, la nada.”
L’any acabava amb una
intensa activitat en celebrar-se a Mataró els 500
anys de llibres en català, el que va provocar un allau d’activitats
amb participacions tan destacades com J. Cadena,
Huertas Claveria, Paco Candel, Francesc Vallverdú, Maria del Mar Bonet o Rafael
Subirachs. I que en l’artístic comptà
amb una espectacular conferència d’Alexandre Cirici.
En aquells temps l’alcalde
de Mataró era Francesc Robert Graupera i el responsable de cultura Àngel
Fábregas Blanch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada