 |
| Obra de Raimo Gali |
Com de fa ja unes temporades “La destil·leria” en començar
la temporada obre les seves estances per realitzar una jove exposició que va dirigida
per Alberto Romero Gil.Aquest any canvia l’apel·latiu de “Tarannàs” per aquesta
“Intramuros” en la que presenta diversos alumnes de Belles Arts per que mostrin
el seu bon fer al públic en general.
Els resultats dels anys anteriors sense ser espectaculars eren
el suficientment vàlids per presentar pel general, obres que no entraven en una
programàtica habitual però amb una bona resolució tècnica i plàstica, ja que la
gran majoria estaven realitzades per artistes professionals.
 |
| Ot Prieto |
 |
| Paula Machota |
Avui canvia el programa i amb “Intramuros” ens presenta a
sis autors estudiants del darrer curs de Belles Arts ( Silvia Ayala, Toni Esposito,
Raimo Gali, Akane Ibañez, Paula Machota I Ot Prieto) que , segons l’escrit de
presentació i la signatura de Silvia Ayala, una de les autores de l’exposició ,
proposa” un acostament, mitjançant el llenguatge pictòric, als discursos i
inquietuds que sorgeixen entre les parets que ens convergeixen. Convida a la contemplació
i al qüestionament de la quotidianitat a través d’un recorregut entre els que
habitem, on fem vida”.
Un bon plantejament que no s’assoleix i del que es queda
enormement curt, ja que amb els sis protagonistes sols s’arriba a la desena d’obres
presentades, amb una majoria de mides molt reduïdes, que queden perdudes com
volant en solitud entre la buidor generalitzada de l’espai expositiu.
.jpg) |
| Akane Ibañez |
 |
| Raimo Gali |
D’entre ells cal destacar el treball de Raimo Gali, que
presenta una peça de mides correctes , en la que presenta un espai íntim, una habitació, a bon segur la seva, destrament
explicitada amb el llit i un seguit d’apunts artístics a la paret. Una peça
intimista que serveix d’excel·lent tarja de presentació, mostrant-lo com el
millor del grup, però amb un preu de venda ( 1000 euros + iva ) absolutament desproporcionat i
inacceptable per a una obra d’un estudiant de Belles Arts .
La resta es mou amb un cert enginy en el que fa, però sense establir
els mitjans de connexió amb l’espectador que resta desconnectat en la buidor de
la sala, el que demostra que fer una exposició és molt més que penjar quatre
obres a la paret, que és precís un enllaç entre les mateixes, que superi el fet
accidental de la coincidència, en aquest cas, de curs acadèmic.
 |
| Silvia Ayala |
 |
| Toni Esposito |
Una exposició en que deixa clar la necessitat que hi ha a Belles
Arts de situar als creadors, no en núvol d’autosuficiència i sí en la dura
realitat de l’art d’avui mateix, per poder situar-los com a creedors artístics
i no ser simplement “especies” rares que intenten expressar-se amb la plàstica,
encara no apresa, com si ja fossin uns professionals absoluts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada