ART EN PEDRA A LA PEDRERA

 

La Pedrera és per a mi un dels edificis més estimats de Barcelona. A bon segur per passar a diari pel seu costat ja que vaig treballar ben a prop durant quasi quaranta anys. Això em va permetre veure la seva evolució de casa de veïns amb baixos amb botigues de tota mena, i pisos ocupats per gent normal, o per artistes com el metge/guixaire Francesc Anglés, gran amic d’Eduard Alcoy , amb qui vaig visitar el seu habitatge estudi.

Una vegada adquirida per la caixa de Catalunya, visitava moltes vegades les seves exposicions que primer eren d’entrada lliure. Molts minuts dels meus esmorzars  els vaig passar veient les exposicions que hi feien. Els canvis en la seva direcció, degut a les fusions bancaries,  van variar la política expositiva amb una certa tendència a reduir el camp més purament artístic, però d’un temps ençà sembla haver canviat  el seu tarannà i no me’n perdo una de les exposicions .

Així amb la direcció de la mataronina Marga Viza , darrerament  , hem pogut gaudir enormement d’exposicions  tan importants com les de Plensa, Antonio López, Barceló i ara ens sorprèn amb l’espectacular exposició d’escultura en pedra en la que com molt bé es diu en la seva presentació:

” La pedra té un paper cabdal en l’evolució de l’escultura moderna. Durant el primer terç del segle XX diversos escultors van tornar a la talla directa en pedra, sense cap intermediari. En lloc de fer models en argila o guix, i que després tècnics qualificats creessin l’obra definitiva, van començar a tallar les seves pròpies obres, d’inspiració abstracta, com una nova actitud de modernitat.

L’exposició «Art en pedra», comissariada per Penelope Curtis, historiadora de l’art —i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa—, reuneix una selecció acurada de més d’una vuitantena d’obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades.

La mostra celebra l’estructura de pedra de la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, i col·loca a l’interior de l’edifici d’Antoni Gaudí algunes de les talles tardanes d’aquesta generació pionera. La mostra aplega vuit escultors històrics, nascuts entre finals del segle xix i començaments del xx: Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza, que van ser pràcticament contemporanis; descriu els seus camins artístics, sovint paral·lels, per explorar noves vies d’expressió, i n’assenyala punts de confluència.

A banda d’aquestes obres abstractes, que entraran en diàleg amb La Pedrera, i de les fotografies que Aglaia Konrad ha fet a les pedreres de Carrara, una secció complementària permet veure que els «pioners» de l’escultura moderna han estimulat la generació següent —Xavier Corberó, Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Anish Kapoor, Ettore Spalletti i Alison Wilding—, i també que la pedra ha estat inspiració de noves formes conceptuals de treballar”.

Aquesta exposició pretén situar a la pedra com element molt important  en la creació artística. A començaments del segle passat molts escultors van optar per tornar a la talla directa, abandonant el costum de fer models en argila o guix per ser replicats a posteriori per tècnics qualificats.

 Això va  representar una autèntica revolució. Per aquest artistes, encapçalats per Brancusi, tallar directament la pedra significava recuperar l’ofici de l’escultor. Aquesta nova manera de treballar representava una autèntica revolució. Tallar directament la pedra significava recuperar l’ofici de l’escultor, i alhora conèixer profundament el material amb què es treballava.

 Aquest escultors, representats per els vuit noms que indicàvem abans, estan representats per un conjunt d’obres impressionants, que van des de les voluptuositats de Bàrbara Heopworth, amb un sèrie de dibuixos previs simplement espectaculars, al sensual magnetisme de Hans Arp, la calenta fredor ambiental de Noguchi, els simfònics volums d’Henry Moore, la potència de les fragilitats de Naum Gabo, la matemàtica de la Sorbona, Louise Borgeoise amb els seus estudis  geomètrics filosòfics, previs a les seves gegantines obres  com els magnífics aràcnids de la Guggenheim bilbaïna i per acabar amb unes magnífiques obres dels dos genis amics/enemics com van ser Chillida i Oteiza , que estan representats des del seu primitivisme, fins a les formes geomètriques que van convertir en gran obres d’art, com el treball al voltant de Tindaya de Chillida.

Al seu costat hi troben les escultures pètries de vuit artistes contemporanis, els espanyols Xavier Corberó i Cristina Iglesias, al costat de Stephen Cox, Luciano Fabro,  Barry Flanagan, Anish Kapoor, Ettore Spalletti i Alison Wilding, que amb el protagonisme absolut de la pedra, donen un aire absolutament actual a les seves escultures.

Tot amanint, en l’entorn efecte de La Pedrera , per gaudir com mai del volum i de la pedra com a protagonistes excepcionals de l’escultura en particular i de l’art en general, en una exposició d’obligadíssima visita que no us heu de perdre si de veritat estimeu l’art.

Felicitats.

 

Art en Pedra.

Sala d’exposicions de La Pedrera

Del 4 d’Octubre de2024 al 2 de febrer de 2025