divendres, de gener 05, 2007

CARTA ALS REIS 2007

Benvolguts Reis Mags de l’Orient:

No vull perdre el costum adquirit d’infantesa d’escriure aquesta carta en el que com tants d’altres, us demano aquelles coses que no estan en les nostres mans i que tan sols mags com vosaltres sou capaços d’aconseguir.
Ho faig amb la certesa de que fareu tot el possible per aconseguir-ho, tal i com heu fet en aquests cinquanta cinc anys en que sempre al despertar del dia 6 , he quedat bocabadat amb el munt de regals que heu dipositat al costat de la meva sabata.

Ho faig sabedor que pel general m’he portat be. Ja sé que a bon segur us han arribat algunes veus que parlen de mi com un dimoni banyut i amb cua que persegueix i mortifica artistes, especialment si son dels anomenats contemporanis, i que te entre cella i cella a la gent del Patronat , del Museu i de Can Xalant. Sabeu que no és del tot cert i que tot comentari és a fi de be.
Sortosament espero que us hagin arribat altres veus que quadrin la balança i us parlin de la lluita permanent per l’Art i els artistes de la ciutat , i la perseverància en la informació de tot el que fan, em sigui plaent o no.
Balança que a la vista exacta de la vostra justícia espero sigui benvolent per a mi. I si cal càstig com aquell any en que em vàreu portar una grua que us vau endur al dia següent en la vostra tornada a l’Orient, per no tornar-la fins l’any següent, comprendre la vostra posició.

No us demano res especialment per a mi. Ho faig sabedor que la meva dona i les meves filles ja han omplert aquest apartat en les seves cartes. Si vull demanar-vos allò que us demana tota la gent de bona voluntat. Pau arreu del mon, que desapareguin les guerres i el terrorisme, i que entenguem, com avui molt be deia un de vosaltres en el vostre discurs mataroní , que parlant, sempre la gent pot arribar a un enteniment.

Vull demanar-vos coses per l’Art i per la Cultura Mataronina.
Seguint allò que m’ensenyà el meu pare i que deia que per Reis sols es podien demanar tres coses, i valia l’afegitó “ i allò que les vostres Majestats vulguin”, us demano:

Que en les properes eleccions, guanyi qui guanyi , ( si son els que ja manen ara ja m’està be, que ho fan força be i porten bones intencions) , pensin que la Cultura és molt important per la ciutat. Que no pot ser com fins ara, la “Maria” que serveix per negociar un pacte, a la que es donen quatre rals per tirar endavant. Que cal apostar per la Cultura com un element de primer ordre per la propera legislatura.
Cal dons posar-hi al davant gent capacitada i amb empenta , i donar-li el suport per dur a terme una veritable revolució. Son molts eles elements que manquen a la nostra ciutat per passar tan sols la suficiència en matèria cultural: Un teatre, un auditori, una centre cultural, unes sales d’exposicions amb cara i ulls, biblioteques, escoles de les més diverses branques artístiques, acabar la Nau Gaudí, fer que el Museu i Ca l’Arenas funcionin correctament., que Can Xalant no sigui el cortijo d’uns privilegiats....
Moltes i moltes tecles que sols poden dur-se a terme amb un govern fort, una regidoria forta i recolzada i un esperit a prova de bombes que sigui capaç de renovar, dinamitzant-lo o dinamitant-lo , tant se val, a un PMC que avui per avui no serveix, tot recuperant a la gent de cultura com a veritables protagonistes , ja que agradi o no , ells ho son.

Per l’art us demano sales d’exposicions. Els artistes d’una o altra manera saben espavilar-se per trobar punts de creació, que evidentment també son necessaris, però el que no es pot inventar un artista és el lloc on mostrar les seves obres al públic.
Us demano que toqueu amb el vostre poder a algun amant de l’art per crear una galeria privada. El circuit comercial és essencial per arrodonir la tasca cultural que jan de fer les grans institucions.
Igualment us demano que les entitats, empreses i institucions que ja aposten per l’art , ho facin d’una manera més seriosa i professional. Que no val tot. Que cal escollir , apostar per la qualitat, pesi el que pesi, i pensar que sols amb una bona i constant programació, s’aconseguirà l’aposta cultural que tots desitgem.

Finalment us vull demanar inspiració per atots els artistes. Ells han de ser els protagonistes. Ho han de ser amb el seu treball i principalment amb la seva qualitat. Sabedors del costos que és trobar el camí, si podeu afegir al seu saber una bona dosi d’inspiració, no sabeu com ho agrairíem.
Si hi ha inspiració , hi ha treball, hi ha qualitat , aquest interessa , calen galeries, museus, l’obra es ven , hi ha bones crítiques ...

Com veieu al fina m’he traït. Tant de rotllo per que al final no hem vegin un dimoni banyut i amb llarga cua.
Malgrat el meu egoisme, molt m’agradaria s’acomplissin bona part dels meus desitjos. A bon segur que els artistes, la ciutat i un mateix estaríem ben contents.

En la seguretat de que fareu el que estigui en les vostres mans, rebeu la salutació més respectuosa de qui us espera cada any amb tota il·lusió.

Atentament
Pere Pascual “PIC”,

PS.- Si en l’apartat de “allò que vostès vulguin” podeu fer quelcom per que “Proposta Mataró” fos una realitat us ho agrairé enormement.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pere,
estic d'acord: són molts els elements que manquen per passar tant sols la suficiència en matèria cultural.

No estic d'acord quan dius que els gestors de la cultura han de ser gent de la cultura:
-En primer lloc perquè la cultura no és una cosa objectiva (per a mi la tauromàquia és un art, però per a tu no ho deu ser perquè no consideres la necessitat d'una bona plaça de toros, només és un exemple i m'he adonat que acabes la teva llista amb uns puntets suspensius).
-En segon lloc, per la meva relació amb el "mundillo cultural", la gent de la cultura sol volar més que caminar (hi ha l'excepció de la gent del gremi de la cultura monetària). No em facis escriure una llista de desastres... Fixa't que en el món editorial català l'empresa més important i solvent la gestiona un "cateto" anomenat Lara (i alguna gent de la cultura, aquells que sempre ploren i pixen beneït, de genolls i a xupar-li); el mateix passa en el món del cinema, en les millors galeries d'art... Tot això per a justificar que com a mal menor en la regiduria de cultura ja m'està bé un inútil, un moniato (no fa res, exactament, res malament, i això ja ho agraeixo).

Perdona el rotllo.