dilluns, de juny 25, 2007

Escriure a corre-cuita provoca sempre algun que altra oblit. Ahir per exemple felicitava a uns bons amics dels que havia fet repassada del seu blog minuts abans i en canvi em deixava en el tinter, o millor dit , en el teclat, alguns d’altres del que es imperdonable oblidar-me.

És el cas de l’Ivan Pera , en Joan Safont, i molt especialment del sempre admirat company i amic, i un dels millors periodistes que circulen per Mataró, que com tots suposeu és en Joan Salicrú.
Tenint en compte la tradició catalana de que tots els sants tenen vuitada , espero i desitjo que considerin el meu retard i acceptin la felicitació feta de tot cor.

" CÁMARA CAFÉ "



No soc molt amant de les series de Televisió. Em costa seguir-les fidelment i sempre hi ha algun entrebanc que fan que perdi el fil . De tant en tant puc veure algun capítol d’alguna d’aquestes series corals que en realitat son un seguit de situacions amb un lligam de personatges comú, però que no passa res si fas el salt alguna que altra setmana.
Fora d’això és estrany que m’enganxi a alguna sèrie. A casa la petita segueix , com no, “Ventdelplà” , mentre que les grans estan amb House, Anatomia de Gray i alguna d’altre que se m'escapa.

A bon segur que aquest fet és el que permet que quasi a diari pugui fer un post. La família davant de la tele i jo davant de l’ordinador. Però m’estic mica en mica enganxant-me a un espai que cada dia m’agrada més. És “Cámara café” que s’emet a Tele 5 vint minuts abans de las deu i que hom sap que representa la vida d’una oficina peculiar ( o no tan peculiar) vista sota la mirada d’una càmara col·locada a la màquina de cafè de la zona de descans.

El surrealisme dels diàlegs, la qualitat dels personatges , l’habilitat en la construcció de situacions, el ritme d’uns conceptes que depassen qualsevol mida, han fet d’aquest programa un espai fresc i en aparença lleuger , encara que carregat de molta ironia i un punt de mala llet, uns minuts de reflexió i relax que van molt be al final de la jornada.

A més , no costa gaire imaginar l’escena davant la màquina de cafè de l’Ajuntament. Hi ha un seguit de personatges que queden clavats a alguns dels nostres regidors/ res. O si no, tan sols cal prestar-hi atenció.

1 comentari:

Joan Safont ha dit...

Gràcies Pere!

Ja et queda ben poc teu sant.

(La idea de fer un càmara café municipal és molt bona eh! Podriem començar a pensar qui faria cada paper (tia bona, tonteta, fanfarró, reprimit, jefe petulant...)