I ELS DIMARTS DEL LLIMONER
A l’entorn de la mostra retrospectiva dedicada a Pepe Novellas i com activitat complementaria , s’inaugurà el passat dijous a l’espai Capgròs aquesta personal mostra que ens apropa al Novellas més íntim en especial en la seva relació amb els amics artístics més propers com és el cas de la gent dels Dimarts del Llimoner , aquest grup de creació i tertúlia del que en va ser membre fundador i en el que hi va prendre part activa fins a la seva mort.
Quan es va fer oficial la realització de l’exposició retrospectiva dedicada a Pepe Novellas , la gent del Capgròs va creure convenient fer alguna activitat paral·lela degut a la magnífica relació que existia amb Pepe Novellas que havia col·laborat amb les diverses publicacions sempre que se li havia demanant , alhora que havia exposat personalment en l’espai amb la inoblidable exposició “Guadix” , conjuntament amb Manolo Contreras. Una exposició aquesta que deixà petja en l’ambient i en el propi artista , tal i com demostra l’espai dedicat a la mateixa en les sales de Can Palauet.
Potser per això aquesta exposició , preparada amb la més absoluta complicitat de la gent del Llimoner , es plantejà com un acostament al Novellas més íntim i desconegut i a la interrelació que va existir amb els seus amics.
Una vintena llarga de peces la conformen, amb una important presència d’obres absolutament desconegudes i que surten a la llum per primera vegada. Unes obres que van des del divertimento de la caricatura ( incisiva com sempre ) i el dibuix sincopat en les estovalles de paper del lloc habitual de reunió ( prodigi de capacitat , síntesi, ironia i crítica ) , fins a treballs molt més pensats i estructurats com ho son les dues grans obres que per si mateixes mereixen no sols la visita , ans haurien merescut la presència a la retrospectiva general, com ho son l’obra “Marinero en tierra” i la prova de gravat treballat amb Manuel Prieto.
La primera és una obra de grans dimensions que anava destinada a una exposició que no es va dur a terme i que s’havia de celebrar a Isla Cristina ( Huelva ) en el 250 aniversari de la seva fundació, duta a terme per mariners mataronins. És una obra del tot inusual en Pepe Novellas, en certa manera no sembla seva , en el que agafa a Manolo Contreras com model per a una al·legoria de la mar. Malgrat està inacabada és una peça arrodonia en si i de magnífica qualitat per to el desenvolupament pictòric i tècnic de l’obra i la seva concepció.
Igual valor hem d’atribuir a la prova d’un gravat de grans mides i que havia d’estar dedicat a la Creu Roja i que al fina també va ser un projecte fallit. Encara que en aquest cas existeixen evidents problemes tècnics , - Novellas i el gravat no acabaven de quallar en el tempo tècnic que exigeix aquesta tècnica-, però el resultat és esfereïdor en la lectura detallada de la gran quantitat d’elements intencionats presents en l’aparent batibull del conjunt.
I que dir de la resta de peces presents amb elements tan personals com la “rosa socialista” ( mai exposada) enfrontada a la que treballà amb Capitani. O el seu autoretrat amb marcat diàleg amb els treballs del mateix Capitani i Contreras. O la caricatura coral del Sant Pere més Alt, fent garbuix amb el seu gat Jospin.
Una exposició de lenta i obligada visita en l’intent de trobar els tics personals, els detalls de complicitat , el rerefons amical d’un artista que tenia amb els que l’envoltaven uns punts de referència permanent en el creatiu i l’afectiu.
Una exposició que serveix de perfecte i acurat complement a les mostres de Can Palauet i a la ja clausurada de l’Ateneu.
PS.-En l’acte de presentació vàrem contar amb la presència de l’alcalde Baron , amic personal de l’artista que va cloure l’acte amb encertades paraules en referència a la vesant íntima i personal del allà exposat.
Malgrat ser aquesta exposició un acte oficial de la retrospectiva de Novellas ( així consta en les invitacions i catàleg ) ningú de l’IMAC es va acostar a l’acte inaugural , com ja és habitual amb tot el que es fa a l’espai Capgròs.
Així, havent acabat el mandat Sergi Penedès, podem dir que en aquests quatre anys i efectuant-se onze exposicions a l’any, generalment protagonitzades per artistes locals , essent algunes de qualitat notable, ni el regidor de cultura ni ningú dels responsables d’arts plàstiques de l’IMAC han tingut a bé assistir a cap d’elles.
Les consideracions que mereixen tal fet , us la deixem en les vostres mans.
(fotografies de Manuel Contreras )
MUSEU BASSAT ( II )
Ahir al vespre , i amb la presència del Conseller de Cultura Sr. Ferran Mascarell , es va inaugurar la segona de les exposicions que serveixen per anar presentant el fons Bassat .
A bon segur el nombre més reduït de protagonistes i conseqüentment un major nombre d’obra dels mateixos el que permet una visió més ampla , que no pas en la mostra inaugural, ajuda a aquesta sensació. Però examinat el nivell i la qualitat relativa de les obres presentades , en relació als seus autors, no existeix cap mena de dubtes del salt qualitatiu d’aquesta segona entrega , de la que repeteixo parlarem abastament , però que ens obliga ja a la recomanació més exultant.
MARTA DURAN
No voldríem tampoc passar per alt l’èxit que Marta Duran està tenint a la prestigiosa galeria Aitor Urdangarin de Vitòria . Un èxit evidenciat en la premsa basca.
Una exposició en la que Duran segueix explorant el camp floral i de jardins en el que actualment tant bé si troba , en aquest caminar per una pintura més intensa i evolucionada.
Moltes felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada