THE TOP OF THE ICEBERG

Segueix “Art i Gent” amb la seva variada i eclèctica programació,  oferint-nos per començar any l’especial mirada artística de l’artista cubà, encara que amb nacionalitat francesa i residint actualment a Barcelona , Alejandro Justiz.

Justiz és un jove creador que té en el còmic el fonament de la seva expressió plàstica. Una expressió centrada essencialment en el desig de presentar una crítica directa a la societat actual, davant les mil i una circumstàncies que la porten per uns camins que a bon segur , res o poc de bo comporten.

Una societat que és contradictòria per a l’autor. Provinent  d’una Cuba amb tots els condicionaments socials i expressius que tots sabem, on es movia per ambients contraculturals i en certa manera discrepants amb el règim, es troba ara davant un altre tipus de societat  molt diferent, potser a les antípodes , però que tampoc  el complau.

Il·lusionat , i ves a saber si utòpic , ( el que no és dolent , ans el contrari ), Justiz empra les seves bones armes tècniques per presentar una mirada dura i complexa de la societat actual, especialment en el que pertoca a l’home i la seva relació amb si mateix, els que l’envolten i el mon que habita. Una mirada activa i intensa, recolzada en uns casos en l’ús d’un color bigarrat i intencionadament cridaner , mentre que en altre és el col·lage , igualment dens i bigarrat , el que serveix de crida impactant als espectadors  que s’acosten a la seva visió.

Però clar , com tot jove és impacient , té molt a dir i tendeix a fer-ho de manera impulsiva i enfarfegada, el que fa que precisi en molts dels seus treballs d’una depuració que netegi el batibull d’idees, individualitzant-les, el que seria molt més profitós per a les seves intencions.

D’aquí que el millor de la mostra estigui en les obres més simples, aquells quasi fetes amb el llapis , el boli de colors , o un mínim d’elements. Allà és on respirant frescor, Justiz aconsegueix  donar a la diana , amb uns treballs atractius , en els que el seu domini tècnic és resplandent. Fet que no succeeix en obres que pretén de més volada que es perden en la dispersió.

Punt i aparta mereix la peça central del tríptic que dona nom a la mostra ( veure fotografia superior) en la que quasi sense voler Justiz dona lliçó pictòrica amb la mirada grisa a una autopista plena de reflexions i personalitat. Llàstima que l’afegitó trenqui l’encant.

D’aquí els dubtes. Si Justiz és en veritat el crític cridaner dels col·lages , la seva obra quedarà amagada en el pou de l’oblit, però en la seva façana més simple i principalment en l’ abans comentat retall pictòric és on queda clar que Justiz té un bon camí per recórrer.

Alejandro Justiz.- “The top of the iceberg”

Galeria Art i Gent. Argentona
Del 13 de gener fins el 8  de febrer de 2012

HOMENATGES I SIMILARS

EMÍLIA DE TORRES

Demà dimarts en la sala principal del Reial Cercle Artístic de Barcelona , la que va ser la seva segona casa durant tants i tants anys , s’inaugurarà una exposició homenatge a la recentment desapareguda Emília de Torres, antiga sòcia de l’entitat que justament va rebre la medalla d’or de la mateixa poques hores abans de morir.

Una exposició que romandrà oberta fins el 19 d’Abril ( Arcs 5. Barcelona, al final del Portal de l’Àngel ) i que servirà per fer justícia una vegada més a aquesta gran Dama del nostre art. Un acte al que havia estat convidat per fer-ne la presentació, circumstància que no podrà ser per coincidències professionals, però sí que tindré l’honor de que en el mateix siguin llegits uns textos meus que conformaran el catàleg.

Una exposició que recomanem , com no, amb tot plaer.

ANTONI COMAS. EDUARD NOVELLAS

El passat dijous va ser presentat ala sal de Plens de l’Ajuntament mataroní el retrat d’Antoni Comas , que a partir d’ara ocuparà espai en la sala de mataronins il•lustres.

Si de per se la notícia és remarcable , més ho és per a nosaltres el fet de que hagi estat Eduard Novellas a qui s’hagi realitzat l’encàrrec i que aquest l’hagi solventat amb una obra de gran qualitat en que ha sabut conjugar la seva personal plàstica en el camp del retrat i el paral•lelisme , extern i intern , amb el personatge.

Una obra magnífica que honorant a tots els protagonistes , honora a la ciutat.

PERECOLL

No és un homenatge però sí un honor que TVE et dediqui els minuts culturals del final d’un telediario de cap de setmana i això és que ha succeït amb Perecoll i el seu negre sobre negre.

Per si algú el vol xafardejar , aquí està el link corresponent.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/perecoll-el-pintor-que-solo-utiliza-el-color-negro/1056443/


PUIG I CADAFALCH

Aquest dissabte vaig assistir a la manifestació celebrada a Argentona per a tal de demanar l’adequada conservació de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch que es troba a la Plaça de Vendre i que en tan alt grau de ruïna es troba.

De la manifestació em van sorprendre negativament dues coses : Per un costat la poca assistència de públic , poc més d’un centenar per a una població que supera amb escreix els deu mil, és del tot lamentable, i per l’altra l’absoluta desorganització de tot l’acte, que esdevenia en protesta de patacada en comptes d’un acte serós . I això que es va anunciar una comunicació amb directe amb TVE.

Que cal efectuar puntada és evident i que a la que ens descuidem la casa anirà en orris, també. Potser per això em sorprèn més encara el desgavell generalitzat com ho demostra que era el cap de Natura qui portava les rendes de tot.

No és això companys , no és això. Cal recuperar l’esplendor de Can Puig , però cal fer-ho amb accions molt més ben organitzades queno pas les del passat dissabte.

ANTONIO VIOLANO

Antonio Violano.Aquest és el nom d’un escultor italià que a bon segur no dirà res a quasi ningú de Mataró, però és un important escultor que va exposar a Can Palauet allà el 2001 i que ens va deixar de regal l’escultura que ens acompanya i que podem gaudir a la Biblioteca Pompeu Fabra , justa al final de l’escala.

Dons bé, Antonio Violano ha estat seleccionat per prendre part en la propera Biennal de Venècia, en el pavelló oficial de Itàlia , que enguany adquireix gran protagonista al commemorar-se el 150 aniversari de la creació del país.

Una notícia agradable que valora encara més la magnífica obra que ja es propietat de tots.

Per això, molt ens agradaria que algú de Cultura tingués a bé , felicitar al protagonista. Ho faran ?. S’admeten apostes.