ESPAI D'ART / KENE

Aquí teniu el darrrer espai d'art en el que el protagonista és KENE , un dels millors artistes urbans de les nostres contrades. 

Kene , provinent del camp grafiti va entrar en el món de l'art més "oficial" , per dir-ho de manera entenedora, de la mà de Joan Pau Blanch Ribó i ha evolucionat amb una carrera intensa aprofundint un llenguatge força personal que ha tingut reconeixements plàstics tan importants com haver estat seleccionat en la 4ª edició de la Biennal Torres García.

Ara , amb motiu de la seva exposició a la casa Gòtica d'Argentona , exposició que per cert recomanem amb tot plaer, va acceptar ser el protagonista del nostre darrer Espai d'art a m1tv, amb una entrevista que crec val la pena escoltar.

KENE / RODRIGO-SUBIRANA

Encara que en aquests darrers temps Mataró ens ofereix algunes exposicions prou valorables , sempre és bo acostar-se als indrets més propers on podem trobar sempre alguna que altre sorpresa artística ben agradable. Ja és habitual que en aquests post parlem de les exposicions de Can Caralt a Llavaneres , sempre recomanables, però també hem de convenir que Argentona segueix amb una línea que si bé no es pot considerar com superlativa si que ha de merèixer l’atenció dels bons afeccionats.

Una atenció que és ben palesa actualment amb les mostres de Kene a la Casa Gòtica i de l creador francès Jean-Pierre Rodrigo Subirana al Museu del Càntir.

Kene, que exposa a la casa Gòtica , és un artista mataroní que conrea l’art anomenat popularment com “urbà” en relació a l’esperit del mural i del grafiti que comporta , però que de fa ja un temps està derivant per uns camins de formats més tradicionals i amb una evolució creativa que depassa la teòrica improvisació de l’art al carrer per realitzar una obra molt treballada tant en l’apartat tècnic com , el que és més important , el conceptual.

Els bons afeccionats recordaran a Kene per les seves presències al Sant Lluc i per la seva selecció a la biennal Torres-Garciía, presentant per un llavors unes cares de tendència cromàtica apostant per la vàlua del contrari , però en un entorn de suavitats blancs/ grisoses , que apostaven per un trompe l’oeil en un treball de profunditats i perspectives destrament tractats.

Ara en aquesta exposició a la casa Gòtica fa un pas endavant , i molt positiu, evolucionant en el mateix concepte gràfic , aquest que té la imatge com a recurs i el tractament de volums com filosofia, però donant-li aire i força mitjançant l’ús d’una atractiva gamma cromàtica en la que no defuig de colors vius i accentuats , alhora que trenca la geometria estricte del seu fer , defugint de l’esquadra i el cartabó per presentar ja algunes “desviacions” en forma de regalims o parells que permeten fer més dúctil l’obra tot trencant l’aparença hieràtica de les seves figures , en un salat endavant que permet albirar noves possibilitats en el seu caminar.

La mostra es complerta amb una atractiva i ben treballada peça mural realitzada en directe sobre el suport establert en la mateixa Casa Gòtica , realització de la qual s’ofereix document videogràfic que recolza el bon fer d’aquest artista urbà amb nom  atenir en compte.

Travessant la plaça , el Museu del Càntir presenta l’obra de Jean-Pierre Rodrigo Subirana , artista d’arrel espanyola i resident a la ben atractiva ciutat francesa de Cahors.

Rodrigo Subirana , és un artista polifacètic que encara que la seva professió està més en la vessant musical , porta al damunt una bona carrera de realitats plàstiques , món en el que es mou no tan sols amb una acurada habilitat tècnica , ans també amb una potència comunicativa que brolla d’una expressió gestual, dinàmica i absolutament viva, en uns plantejaments estètics del tot actual, en un aire de llibertat i joventut absolutament engrescadors.

Ara al Museu del Càntir presenta una massa bigarrada exposició que impedeix en part copsar l’enorme força del presentat . Un presentat que va des d’unes peces ceràmiques , establertes com una juguesca en el que pertoca a formes , textures i colors , a una seguit de pintures en les que el càntir n’és l’element protagonista.

Presideix la sala una peça mural composada per setze peces individuals , confegint un contrasta puzzle d’una contemporaneïtat i frescor totals que ens retrotrauen en l’estilística i les formes a un bon grapat de referències però que assoleixen en el conjunt un sentit personal i propi que esdevé en signatura creativa de l’autor.

Un sentit que es manté en la resta del presentat on s’evidencia aquest ritme , a bon segur quasi musical vistes les capacitats de l’autor, que a modus d’un “solo” amb molts registres composen la realitat plàstica d’un autor subjugant que podria tenir moltes coses a dir si fos capaç a vegades de repensar una mica més alguna que altre peça , en la certesa de que aquesta reflexió no faria perdre l’espontaneïtat que demostra i milloraria la ja de per se ben valorable qualificació artística.

Kene i Jean-Pierre Rodrigo Subirana , dues bones exposicions que be valen una passejada cap Argentona.

(Les fotografies han estat manllevades del blog d'en Kim Queralt)