Encara que en aquests darrers temps
Mataró ens ofereix algunes exposicions prou valorables , sempre és bo
acostar-se als indrets més propers on podem trobar sempre alguna que altre
sorpresa artística ben agradable. Ja és habitual que en aquests post parlem de
les exposicions de Can Caralt a Llavaneres , sempre recomanables, però també
hem de convenir que Argentona segueix amb una línea que si bé no es pot
considerar com superlativa si que ha de merèixer l’atenció dels bons
afeccionats.
Una atenció que és ben palesa actualment amb les mostres de Kene a
la Casa Gòtica i de l creador francès Jean-Pierre Rodrigo Subirana al Museu del
Càntir.
Kene, que exposa a la casa Gòtica ,
és un artista mataroní que conrea l’art anomenat popularment com “urbà” en
relació a l’esperit del mural i del grafiti que comporta , però que de fa ja un
temps està derivant per uns camins de formats més tradicionals i amb una
evolució creativa que depassa la teòrica improvisació de l’art al carrer per
realitzar una obra molt treballada tant en l’apartat tècnic com , el que és més
important , el conceptual.
Els bons afeccionats recordaran a
Kene per les seves presències al Sant Lluc i per la seva selecció a la biennal
Torres-Garciía, presentant per un llavors unes cares de tendència cromàtica
apostant per la vàlua del contrari , però en un entorn de suavitats blancs/
grisoses , que apostaven per un trompe l’oeil en un treball de profunditats i
perspectives destrament tractats.
Ara en aquesta exposició a la casa
Gòtica fa un pas endavant , i molt positiu, evolucionant en el mateix concepte
gràfic , aquest que té la imatge com a recurs i el tractament de volums com
filosofia, però donant-li aire i força mitjançant l’ús d’una atractiva gamma
cromàtica en la que no defuig de colors vius i accentuats , alhora que trenca
la geometria estricte del seu fer , defugint de l’esquadra i el cartabó per
presentar ja algunes “desviacions” en forma de regalims o parells que permeten
fer més dúctil l’obra tot trencant l’aparença hieràtica de les seves figures ,
en un salat endavant que permet albirar noves possibilitats en el seu caminar.
La mostra es complerta amb una atractiva
i ben treballada peça mural realitzada en directe sobre el suport establert en
la mateixa Casa Gòtica , realització de la qual s’ofereix document videogràfic
que recolza el bon fer d’aquest artista urbà amb nom atenir en compte.
Travessant la plaça , el Museu del
Càntir presenta l’obra de Jean-Pierre Rodrigo Subirana , artista d’arrel
espanyola i resident a la ben atractiva ciutat francesa de Cahors.
Rodrigo Subirana , és un artista
polifacètic que encara que la seva professió està més en la vessant musical ,
porta al damunt una bona carrera de realitats plàstiques , món en el que es mou
no tan sols amb una acurada habilitat tècnica , ans també amb una potència
comunicativa que brolla d’una expressió gestual, dinàmica i absolutament viva,
en uns plantejaments estètics del tot actual, en un aire de llibertat i
joventut absolutament engrescadors.
Ara al Museu del Càntir presenta
una massa bigarrada exposició que impedeix en part copsar l’enorme força del
presentat . Un presentat que va des d’unes peces ceràmiques , establertes com
una juguesca en el que pertoca a formes , textures i colors , a una seguit de
pintures en les que el càntir n’és l’element protagonista.
Presideix la sala una peça mural
composada per setze peces individuals , confegint un contrasta puzzle d’una contemporaneïtat
i frescor totals que ens retrotrauen en l’estilística i les formes a un bon
grapat de referències però que assoleixen en el conjunt un sentit personal i
propi que esdevé en signatura creativa de l’autor.
Un sentit que es manté en la resta
del presentat on s’evidencia aquest ritme , a bon segur quasi musical vistes
les capacitats de l’autor, que a modus d’un “solo” amb molts registres composen
la realitat plàstica d’un autor subjugant que podria tenir moltes coses a dir
si fos capaç a vegades de repensar una mica més alguna que altre peça , en la
certesa de que aquesta reflexió no faria perdre l’espontaneïtat que demostra i
milloraria la ja de per se ben valorable qualificació artística.
Kene i Jean-Pierre Rodrigo Subirana
, dues bones exposicions que be valen una passejada cap Argentona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada