Molts som els que de tant en tant
apuntem al fb i a altres xarxes socials, la nota d’una exposició important que
es fa en altre indret de l’estat o en altre racó de món ,alhora que maleïm la
poca displicència de Barcelona , ciutat d’importància mundial en el rànking de visitants,
per potenciar les grans exposicions com un element més de la seva oferta
cultural que la converteix en ciutat desitjada.
Ha passat del tot desapercebut el
magnífic article de Josep Playà, editat a La Vanguardia del passat dijous 10 d’Abril,
article que us convido a recuperar quan pugueu, en el que explicitava amb
xifres el que tots sabem, que no és altre cosa que el mal “estat” en la
comparança, dels museus i les exposicions que es realitzen a Barcelona , fet que la rebaixa en la valoració global com
a ciutat.
Així ens trobem que la llista de
Museus més visitat està encapçalada per el Louvre ( 9.334.435 v.), al que
segueixen el British Musuem ( 6.701.036) i el Metropolitan de New York (
6.226.727) , als que segueixen la National Gallery de Londres , els museus
Vaticans i la Tate Modern, també de Londres. El reina Sofía ocupa la plaça12 ,
amb 3.185.413 visitants ( el que fa l’exposició de Dalí), mentre que el Prado
està en el lloc 18 , amb 2.306.966 visitants.
Per el que fa a Catalunya , la llista
ve encapçalada per el Museu Dalí de Figueres ( lloc 40 i 1.333.430 visitants),
el Museu Picasso ( lloc 71 i 911.342 visitants), Caixafòrum ( lloc 74 i 892.806
visitants), Macba 8 lloc94 i 643.274 visitants)i MNAC 8 lloc 97 i 635.197
visitants).
Les comparances son esgarrifoses si
a més tenim en compte que ens superen
també l’IVAM (52- 1.163.419), el Thyssen ( 67 – 944.827) i el Guggenheim
(70-931.015).
Això per no parlar de les
exposicions de l’any que va encapçalada per la mostra de la Dinastía Zou al
Nacional Palace Museu de Taipéi i en la que la mostra de Dalí al Reina Sofia
ocupa la cinquena posició. La primera exposició de Catalunya és la dels
autorretarts de Picasso al seu museu ( pos. 306) seguida per la de Meliès (
Caixaforum. Pos 329) essent la primera del MNAC , ”la batalla de Tetuán” ( pos 529) i la primera del MACBA , “Pintures de
Lawrencw Weinwe” ( pos 587). Abans de la
primera exposició més visitada a Catalunya, n’hi ha 15 més de la resta de l’estat.
Certa,ment sols son xifres , però
son tan remarcables que haurien de merèixer un anàlisi que depassés la comparança
competencial del museus estatals i demés. El cert és que els Museu de Catalunya
son poc visitats i les exposicions menys encara , malgrat que en teoria arriben
al nostre país , en especial a Barcelona , un munt de turisme cultural.
Cal dons esbrinar causes i
treballar per millorar la situació. Però per fer-ho cal per damunt de tot que
existeixi una voluntat política i el clar pensament que la cultura que
ofereixen els Museus és a bon segur un dels millors índexs de nivell que s’ofereixen
als visitants.
Cal dons potenciar-los, augmentar
el nivell de les seves exposicions, fer-los visibles als ciutadans i afavorir
les seves visites mitjançant oportunes promocions que els converteixin en
elements vius i no segueixin essent vistos com dinosaures ancorats en un passat
que quasi ningú interessa. Però, ho farà?.
Si Catalunya pretén ser més gran
encara , està obligat a fer grans els seus Museus i les mostres que en ells s’ofereixen.
Un punt important que caldria tenir-lo en compte.
PS.- Per el que pertoca a Mataró,
no fa falta dir res. Com era d’esperar no s’han fet públiques les xifres de
visitants , a bon segur per el de miserables que deuen ser. I això que en el
recompte es fan trampes constants. A Can Palauet es quantifica la gent que va a
l’arxiu, a Ca l’Arenas la gent que va a conferències o jornades familiars ,
etc.
Malgrat això crec que és obligat
que les dades siguin públiques. Ho seran ?. Crec que tots estem convençuts que
no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada