dimarts, de febrer 27, 2007

FUNDACIÓ PALAU

Ben a prop de Mataró , a tan sols deu Km, i al bell mig de la Riera de Caldetes es troba la sensacional Fundació Palau que aplega la magnífica col·lecció artística i literària de Josep Palau I Fabre. Una Fundació que joiosament ens va caure del cel i que no acabem d’aprofitar tal com caldria.

Si parles de la mateixa a la gran majoria d’artistes de l’entorn és molt escàs el nombre d’ells que ni tan sols han tingut curiositat per visitar-la , i això que al bon nivell de les exposicions temporals s’hi afegeix la col·lecció permanent que també és un pur gaudi.

Que ens passa que no sabem aprofitar les joies que tenim aquí mateix al costat ?. Aquest diumenge al matí, a bona hora per anar a fer passejada per Caldetes , s’inaugurava la magnífica exposició “Picasso Insòlit” , una exposició que és tot un plaer la seva visita. A l’acte no hi havia cap artista de la nostra ciutat.
A vegades penso si en realitat els artistes i la gent de l’art de Mataró tenim a casa, justament el que mereixem.

Sigui com sigui, aquí està la crítica de la mateixa, apareguda al capgros.com


PICASSO INSÒLIT

No és ser molt agosarat dir que Picasso és l’artista més conegut i estudiat d’entre el bon gruix d’artistes que podríem considerar com “artistes moderns”. La seva contemporaneïtat , la llarga vida i amplíssima producció que abasta als més diferents camps de la creació plàstica , la seva universalitat , ha fet que la difusió de la seva obra arribi arreu i no hi hagi Museu o col·lecció important que no disposi de representació del seu treball . A més , el fet de disposar de tres Museus dedicats a la seva obra ( Barcelona, París i Màlaga) fa que el coneixement de la seva obra , i la seva persona , sigui encara més elevat.

Difícil dons sembla poder avançar una mica més. Conegudes quasi fins el més petit detall, tant la seva obra com la seva personalitat artística, sols ens pot quedar aprofundir en l’home, però no en l’home públic, i sí en el que podríem dir “home íntim” , per aconseguir així un nou traç , potser més diferencial que no pas d’altres, de qui va ser, i com va ser , aquest geni de l’art que fou Picasso.

Aquest tret diferencial sols es pot aconseguir des de l’angle de visió de l’amistat, la confidència personal, aquell tracte que va més enllà de les formes per arribar a la nuesa de mostrar-se tal com s’és. Un tracte del que sols en poden gaudir els íntims, com és el cas de Josep Palau i Fabre, historiador , coneixedor professional de l’artista Picasso, però alhora gran amic , íntim amic personal de l’home que era Pablo Ruiz Picasso.

Ara Palau i Fabre ens vol oferir una mirada al Picasso més íntim i ho fa traient a la llum en la seva Fundació de Caldetes, un seguit de materials insòlits que ha anat conservant. Son objectes , documents , llibres i obres molt poc conegudes que son testimoni d’aquesta personal relació d’amistat entre ambdós personatges.

Així ens podem detenir davant d’un més que interessant grup de gravats, dibuixos, cartells personalitzats , una dotzena de ceràmiques de petit format que son prodigi de sensibilitat , un petit mostroari de peculiaritats picassianes establertes en dedicatòries ,llibres , autentificacions d’obres seves mitjançant fotografies de les mateixes.....
Un món de detalls que va més enllà de la realitat física dels mateixos. Un món que personalitza la relació passant de la professional a la intimitat de l’amistat, però un mon en el que es manté fix i permanent la característica artística de l’autor. Encara que moltes peces puguin ser considerades com divertiments , com bibelots , com petites juguesques, en cap d’elles hi ha la més petita concessió al no res , ans el contrari són la magnificació d’un creador capaç de fer art en totes les coses que tocava.

“Picasso Insòlit” és una magnífica exposició d’ineludible visita que hauria de servir per augmentar el coneixement de la Fundació Palau , encara massa desconeguda entre els maresmencs , essent com és , una veritable joia la seva visita.

Picasso Insòlit
Fundació Palau
Del 25 de febrer al 15 d’abril del 2007

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere,

Jo si que hi era el diumenge, i si mires el meu blog, trobaràs la deguda crònica.

També hi era en Xavier Ubach, que com tu saps, és pintor i que l'any passat va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de la ciutat, i encara li han de dir quan li faran l'exposició.

Tan l'Ubach com jo no et NO ET VAREM VEURE A TU!!. I vam recorrer totes les sales. També et diré que no vaig veure cap altra artista

I de ben segur que ens haguessim saludat, doncs ja saps que des de criteris absolutament dispars, sempre trovem alguns punts de coincidència, com en el cas de la teva crítica, amb la que hi estic d'acord, i a la que hi afagiria que Picasso és un re-descobriment constant.

Com sempre, una cordial salutació

pere pascual "pic" ha dit...

Veig que no vàrem coincidir. He de reconèixer que per raons familiars vaig arribar una mica tard, i a més vaig entretenir-me amb el responsable en J.Mascarell , ja que parlarem d’aquesta exposició en el proper Maresme Report..
M’hauria agradat coincidir ja que a bon segur n’hauria sortit una bona xerrada. El cert però és el que diem , cap artista mataroní visitant la mostra. Tan sols vaig poder xerrar amb una gran artista del color , però no del plàstic i sí del tèxtil, l’Isabel Pous , que com tots restava embadalida davant la magnífica exposició que cal recomanar de totes, totes.

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere,

Home, no diguis que ni hi havia cap artista, doncs tal com t'he esmentat, ja anava acompanyada d'en Xavier Ubach, i que jo recordi, fins i tot vas visitar una de les seves darreres exposicions, al setembre del 2001, a l'Ateneu i també va exposar al Capgros, on tu hi col·labores.

No siguis tan radical, benvolgut Pere!,perquè ell ÉS PINTOR, i no de "brocha gorda", però si de traç àgil i ample.

Ara, si per artistes, només entens els que formen actualment part dels Dimarts al LLimoner o de la Sant LLuc, si, t'haig de confirmar que no hi havia cap artista, però no tots estan gremiats.

Com sempre, una cordial salutació i espero veure't demà a Ca l'Arenas.

pere pascual "pic" ha dit...

Benvolguda Marta,
No siguis tan susceptible. La presència de Xavier Ubach com a pintor/artista quedava evident. Jo em referia a que no en vaig veure a cap altre.
D'exposicions d'en Xavier n'he vist moltes ,- començant amb la primera a l'AIxernador-,i fins hi tot n'he presentat alguna.
Malgrat les nostres amigables picabaralles , penso que tenim una bona relació , i sap que té el sentiment del meu apreci i estimació.
I per explicar una curiositat, ell era l'encarregat d'haver inaugurat "Espai capgros" , cosa que no va ser possible per raons ben llunyanes al fer artístic.

Anònim ha dit...

Jo soc un dels artistes de Mataró (no agremiat a cap llimoner ni res semblant) que no hi vaig ser. No hi vaig poder assitir-hi, ja que era el darrer dia de la meva exposició al Museu Monjo i calia estar al peu del canó, vetllant una mica la cosa (vull dir basicament la cosa comercial), doncs m'agrada molt l'art (i particularment tot el que fa referència a Picasso, però, un no només viu de "l'amor a l'art". De totes maneres vaig sovint a Caldetes a veure tot el que fan a la Fundació.