dijous, de març 29, 2007

FÀBREGAS I DE CARALT

Un ja sap que és molt limitat en això d’escriure. Amb molt d’esforç, de tant en tant, li surt alguna columna apanyadeta. Però el que està totalment fora del meu abast seria escriure una novel·la. I és llàstima ja que l’argument l’estan servint en safata de plata.

O amb tot el que està passant amb la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, no n’hi ha per escriure una gran novel·la de ciència ficció i endur-se de carrer el Manuel de Pedrolo ?. O potser afegir-hi algun cadàver i confegir un trhiler entre la llei i el desordre, amb mafiosos, especuladors, polítics, associacions, el poble....?. O posats a estar a la moda escriure una vessant de “La catedral del mar” amb totes les intrigues corresponents a començaments del segle passat.

Però si voleu filar prim, tot l’enrenou el que cada vegada s’assembla més és a un vodevil. Ara que sí, ara que no. Que l’enrunem, que no , que sols la xemeneia , que ho movem tot, però sí ,però jo m’esborro, encara que estic amb tu , mentre que l’altra va a la mani però amb la boca petita ja que en el fons ja li va bé , i el de més enllà.....
El que passa és que em costa molt imaginar-me a qualsevol regidor de l’Ajuntament lluint boxers de topos, i a qualsevol regidora mostrant la seva cotilleria més sensual.

Per això, i ja fora de bromes, la pregunta és clara. Hi ha algú que sigui capaç de posar senderi a tota aquesta disbauxa ?. Potser , tan sols un mil·ligram de seny en seria suficient.

SÍMBOLS

En Ramon Bassas es queixava l’altra dia de l’escridassada que va rebre el President Montilla en el recital de Lluís Llach . Estic d’acord amb ell que va ser un fet lamentable. Qui acudia a l’acte era el President de la Generalitat , en tant com a càrrec, i no pas la persona. Escridassar al President del País , escollit democràticament, és símptoma d’una manca de maduresa democràtica important, ja que ens agradi o no, és el President de tots.

Però tampoc em va agradar ni mica el posat de Montilla en el recital. Absent, com si allò no anés amb ell, mostrava la seva cara més burocràtica i inexpressiva. Ja sabem que no és “l’alegria de la huerta” , però una mica més de participació en la festa era obligada.
No m’agrada que el diumenge i a Can Zamm amb en Justo Molinero, parlés dels assistents com de “la Catalunya real”. Certament eren reals, no eren imaginaris, però per a Montilla, aquella gent és la representació veritable de Catalunya?. Esgarrifós.

Però potser si que les coses estan canviant , i els catalans no ho hem copsat encara. Així llegeixo en el bloc de Javier Naya que el passat cap de setmana les Joventuts del Partit Socialista de Catalunya de Mataró van retre homenatge ( merescut a bon segur, de totes a totes ) a Carlos Fernández , ex-secretari general de les mateixes i que ocupa el nº 10 a les llistes electorals del PSC. Se li va regalar una placa amb una magnífica dedicatòria. Això sí, escrita en castellà.

Algú m’ho explica. Com és possible que un homenatge oficial en una escola oficial del PSC , amb membres tots ells del PSC , el català sigui menyspreat de tal manera.

Potser la raó de tot està en aquesta manca de valor que tenen els símbols. El menyspreu i la poca importància queden clars tan sols entrar en el blog de l’homenatjat. Feia temps que no veia una foto tan casposa i tan identificativa amb el mesetari carpetovetònic més ranci.

Però està clar si algú amb pes en el partit, i càrrec a la Diputació, es capaç de dir que el PSC no escull regidors, aquests els escullen els 120.000 habitants de Mataró. I dir-ho sense posar-se vermell , és que estem acabats. Senyor, que el partit escull l’ordre i per tant la possibilitat de ser escollit o no regidor.
I si no és així , anem a llistes obertes, i ja veurien aquests escollits per l’aparell del partit , quin seria el seu resultat.

Així anem, i segueixo pensant, i cada vegada més, que cal refundar el PSC. No fa pas tant del PSC –PSOE amb dues formacions independents i coaligades. Ara la situació , per aquells de sentiment catalanista , s’està posant magre del tot. Que ser del PSOE està molt be, Però per favor que hi ha un nivell de mínims en el que pertoca a la identitat del país que caldria respectar.

I si els joves cadells actuen com actuen....

3 comentaris:

Javi ha dit...

Hola,
només un parell de matissos.

L'escola del passat cap de setmana no era del PSC, sinò de la JSC. I allà no hi havien només membres del PSC i/o de la JSC.

Per altra part, crec que donar importància al fet concret de que l'inscripció de la placa estava escrita en castellà no serveix per reflexar el conjunt d'una escola de formació on, per exemple, totes les xerrades i ponències es van fer en català (l'homenatge a en Carles Fernàndez també es va fer en part en català). I amb intervencions per part dels assitents indistintament en català i en castellà.

Potser la meva visió i el meu criteri no és correcte, però em fa l'efecte que amb tot plegat, no se li fa cap menyspreu a la llengua catalana ni al sentiment catalanista de moltes persones (entre les que jo m'incloc) d'aquest país.

En tot cas, les diverses opinions i les visions sobre els símbols mereixen ser contrastades. I almenys d'entrada qualsevol opinió (crítica o no) és d'agraïr.

Rep una cordial salutació d'un jove.

Joana ha dit...

Pere,
sempre he dit que soc del PSC, la "coletilla", psoe, la reivindiquen uns quants, però jo, de moment, pertanyo al PSC i soc catalanista.
Estic d'acord que el PSC hauria de començar de nou, fer neteja i mirar endavant, sense tantes prepotències con la d'algunes persones que menciones al teu escrit.

Elisabet ha dit...

Pere, estic d'acord amb això que dius d'en Montilla... de fet vaig escriure un post sobre això de la Catalunya real.
Segueix escrivint!