dilluns, d’abril 07, 2008

COSTA AVALL . CA L’ARENAS.

Quan l’alcalde Baron va inaugurar els actes del primer aniversari de Ca l’Arenas , explica la premsa ,- i ho dic així ja que un per dignitat, ni hi era ni assisteixo a cap acte organitzat per l’antic PMC ara IMAC -, que “ hem de situar a Ca l’Arenes com a punt de referència per a la vida cultural i de les arts plàstiques de Mataró " alhora que afegia “ que es comprometia a que l’impacte de la casa sobre la vida dels mataronins sigui més fort” , per el que deia que posaria a disposició de Ca l’Arenas la dotació econòmica necessària per a dur a terme aquest objectiu.
A Baron , a qui massa vegades es veu retratat amb petites promeses que no acompleix , o no el van escoltar o el que jo penso, en això de la cultura i especialment en el que pertoca a la plàstica , ningú li fa cas.

Ca l’Arenas dominat per un Museu inepte fins a límits insospitats i un PMC partidista en nivells parells , segueix el seu caminar en una davallada artística digna de qualsevol descens alpí , amb unes exposicions que lluiten per quina és la pitjor i una audiència que ha desertat de les seves exposicions vist el lamentable nivell de les mateixes.

La parida del viatge de Carrión , exemple clar de l’aprofitament personal d’un element col·lectiu, del qui treu tot i res aporta que no signi per al seu ús i benefici , ha generat un seguit de mostres infumables , d’uns nivells de qualitat sota mínims que fan que Ca l’Arenas sigui un centre que no val la pena visitar , ni sota cap excusa.
Ara per exemple hi ha tres botons que no mereixen deturada.


“Viatjant pel Mar” , una mostra de col·leccions del Museu Marítim de Barcelona , és l’exemple de fer-se creus com tal bajanada pot arribar a significar una exposició. Obres que fan referència a vaixells de diferents dades i fins i tot una composició de caire contemporani , així, agrupades sense lligam de cap mena , pretenen ser una mostra digna de la més mínima atenció.
Sense valor de cap mena . aquesta és l’exemple de mostra que sota cap concepte , manera o excusa hauria de tenir plàcet en un espai públic, com evidentment mai el tindrà en un espai privat.

Fa un temps que Gemma Pont prometia. Els seus treballs , principalment en el camp de la gràfica , mantenien uns criteris sensibles que indicaven un camí a seguir.

Mica en mica ens va oferir unes certes variacions que ens parlaven reflexivament d’uns conceptes en que un cert àmbit de superioritat planava sobre les imatges , però ara assoleix el màxim del narcisisme em aquest “You are here” , que mostra que a vegades el voler no és poder , i que estar en un lloc no vol dir ni entendre ni comprendre aquell lloc i aquell moment , i molt menys saber comunicar-lo a la gent.
La mostra de Pont és formalment mal estructurada , expressada de manera pueril i plena d’una autosatisfacció del que se sent superior i per tant mereix una escasa atenció.
Atenció que cal encara capdisminuir quan la realitat de l’expressat , en aquest cas fotografies , son adotzenades , vulgars , de classe turística podríem dir , i per tant no mereixedores de l’espai que ocupa.

Encara que això de merèixer l’espai que ocupa que podem dir. De moment i en veu molt alta que Baron ens va ensarronar a tots els artistes prometen el que després no ha complert.
Els que si ho han fet son els artistes als qui el PMC els hi va donar carta lliure , i el cert és que s’han lluit.

PACTE DE GOVERN

Punt 2.- Crearem la mostra “Art de Mataró” que , a partir del Fons d’Art s’exposi arreu del país , així com als equipaments i dependències municipals, per tal que es puguin conèixer i omplin d’art els espais quotidians”.

Els Fons d’art no tan sols no s’ha creat ans està mort , per no dir assassinat per el propi Ajuntament que després de trenta mesos de disposar de les signatures del cedents i més d’un any de firmar-ne un compromís , encara ha de dir mitjançant el seu regidor de Cultura si el tema interessa o no , el que ha provocat la renúncia dels promotors. I ho diu amb fermesa el que això signa que n’és el seu promotor.

De les obres municipals, estaran guardades on estaven , però no hi ha hagut cap moviment per que siguin conegudes i omplin d’art els espais quotidians.

Com veuen seguim en el camí dels compliments.