SENSIBILITAT  ACCENTUADA

L’Associació Sant Lluc té a be oferir-nos un munt d’activitats en el decurs de la temporada , d’entre les que destaquen les seves propostes expositives , generalment diverses. Ara cohabiten en el temps i en els seus espais del Col•legi d’Aparelladors i de la Presó, dues mostres amb diferents conceptes però que estan íntimament lligades per una eclosió de sensibilitat en tan alt grau , que les converteix en petites joies amagades que cal recomanar per a qualsevol bon afeccionat a l’art.

Son elles “Passió pel dibuix” ( Col•legi d’Aparelladors) amb Albert Alís, Francesc Bas, Josep Mª Codina ,Alberto Romero i David Vergés i la “Col•lectiva de Gravat” ( Presó) amb Ester Aliu , Daniel Llin , Teresa Oller , Ismael Cabezudo, Carme Peris, Regina Puig, Margarida Beltran i Tada Ikegale . Dues mostres d’ànima comuna en les que l’ànima tècnica serveix de suport al desenvolupament d’una sensibilitat exercida en grau màxim

El dibuix és l’eix unitiu de la mostra inaugural de temporada al col•legi d’Aparelladors tal i com ho va ser la temporada passada , amb la variant de que si llavors eren cinc dones les protagonistes ara toca als representants del sexe masculí fent ven avinent allò que tots sabem que en això de l’art el sexe és sempre anècdota i mai element diferencial.

Així els cinc protagonistes es llueixen remarcant el caràcter diferencial del seu fer i incidint en la gran importància que encara té el dibuix en si mateix i com element propi i personal.

Albert Alís en fa lliçó de la tècnica com a mitjà i no com finalitat ( tal i com ha de ser ) Perfecció contrastada per ser posada al servei d’uns resultats finals que poden ser diversos , com ho fa avinent amb els seus treballs amb la Coca de Mataró. Mentre les obres presents del malauradament desaparegut Francesc Bas , no tan sols ens fan redescobrir a un gran artista massa amagat ( amics del Sant Lluc , en cal una ampla exposició d’homenatge )ans també ens ofereix la vessant del dibuix fonamentada en la línia i la construcció de volums i espais. Un dibuix en la perfecció que essent formalment clàssic s’allunya clarament del mateix.

Josep Mª Codina i Alberto Romero son dos creadors que han tingut sempre en el dibuix com a concepte i el grafit com a material, uns elements fonamentals en el seu habitual fer. Ara els hi donen protagonisme , tot remarcant-los en l’absència de qualsevol altra elements distorsionador. Uns dibuixos que serveixen per donar més brillantor encara a les seves creences plàstiques que aquí queden clarament explicitades.

Finalment David Vergés segueix fent créixer en cada presència la seva particularitat de rara avis en el mon creatiu local. Les seves tendències minimalistes i conceptuals tenen justament en el grafit i el dibuix el millor substrat per explotar de manera contundent. Obres de detall, a vegades quasi tan sols d’unes poques espurnes , serveixen per obligar a l’espectador a encuriosir-se per una lectura etèria però d’alta densitat que sorprèn i captiva en el caminar d’un artista al que cal seguir atentament.

Paramètrica parella la que trobem a la sala de la presó on el grapat de participants, tots ells relacionats d’una o altra manera amb el taller de Gravat ( Pilar Lloret i Jordi Rosés ) que presenten una mostra grupal però alhora clarament individualitzada ja que sols el concepte de “gravat” amb tota la seva amplitud els hi serveix d’aixopluc dons després cadascun d’ells actua en la independència de la peculiaritat tècnica que més s’adiu a la també particular peculiaritat estilística.

Ens trobem dons davant vuit autors que despleguen el seu fer de manera personal aconseguint que aquesta diversitat real quedi enllaçada per una sensibilitat que s’ofereix a mans plenes i que domina la mostra en la que fàcil es quedar enganxat en el detall tècnic d’un , l’habilitat de l’altra o la capacitat creativa o d’investigació d’aquella més llunyana, en una mostra de visita detinguda i de reragust que roman en el temps.

Dues mostres de molt recomanable visita malgrat les dificultat d’uns horaris limitats. Acostar-s’hi i assaborir-les és un dels plaers que tot bon afeccionat no s’hauria de perdre.

Fotografies manllevades a la Marta Teixidó

Post escrit amb la música de fons de The Alan Parsons Project ( Tales of mysteri and imagination )