dimarts, de setembre 27, 2011

ANDAR CONTIGO



La temporada ha començat molt forta. Divendres era Santi Domínguez el que inaugurava a Premià de Mar la seva nova aventura amb els animals més o menys salvatges com a protagonistes. Aquets dijous serà Joan Poch el que debutarà a l’espai Capgròs amb una mostra que ja de vell antuvi us vull recomanar i que estic convençut serà una gran i agradable sorpresa per a molts. Divendres serà Marc Prat qui presenta “Nexus” al Museu Arxiu de Llavaneres a Can Caralt. Una exposició que no s’ha de perdre de cap de les maners i que un tindrà el gran paler de presentar.
 Mentre, el passat dissabte , el museu del Càntir d’ Argentona acollia una exposició molt personal. Es tractava de l’exposició de pintures de Lídia Tur , al voltant de les cançons de “Rumbas para Loli”  realitzades a l’entorn de les cançons de  Pep Lladó , un music argentoní de reconeguda fama en el camp musical en especial en el camp de la rumba , encara que en l’àmbit popular sigui més conegut per ser l’autor de “Les tres bessones”.

Pepe Lladó va patir fa un parell d’anys la desgràcia de perdre , quasi de cop i volta , a la seva companya. Per fer el dol Lladó va composar una grup de magnífiques cançons agrupades en el genèric “Rumbas para Loli” , d’una qualitat musical més que important i d’una capacitat poètica i emocional fora de mides. És una obra que us aconsello molt, però que molt, escoltar . No és una obra que es trobi a la venda i està a internet a www.pepllado.com. De tot cor us dic que escoltar aquestes rumbes us arribaran a l’ànima.


Ni més ni menys és el que succeí a la pintora argentonina Lídia Tur que es va llençar a plasmar plàsticament les imatges que li suggerien les emocionades cançons de Lladó, i ara ambdues de la mà es presenten a la sala d’exposicions del Museu del Càntir.

Les translacions plàstiques  de qualsevol altra fet artístic son sempre costerudes. Ha d’existir una concordança anímica antre ambdós creadors per aconseguir un resultat adient. I cal dir que en aquets cas s’ha aconseguit. Tur ha entès el sentiment de Lladó i ha cercat uns camins expressius en una mirada estilística que retoma amb el misticisme que tant bé expressava el seu pare Rodolf Tur.

Les obres de Tur es mouen en un cromatisme reduït, que reforça la intencionalitat d’uns límits estructurats per distribuir espai i volums, en el desig d’una creació d’ambients que quadrin amb l’ambient musical de cada cançó.

Uns treballs conceptualment ben estructurats i conduits encara que amb un resultat visual a vegades no del tot aprofundit. Hi ha obres potser precisarien una més gran intensitat i que queden a  mig camí, front d’altres plenament reeixides que responen perfectament al sempre difícil encaix entre dos móns , el musical i el plàstic.

La mostra ,encara que concebuda en un ideari únic, s’ acomplerta amb un seguit de peces encarades en el mateix camí del general, que reforcen el concepte i que de pas enceten un camí molt interessant , i en el que caldria incidir , per part de Lídia Tur.

Andar Contigo. Pintures de Lídia Tur per a cançons de Pep Lladó.
Museu del Càntir. Argentona . Fins el 23 d’octubre.

JESUS COLL



Fa un dies vaig rebre un mail d’aquest , per a mi i penso per a quasi tothom, desconegut fotògraf mataroní. La intensitat de la crítica del sant Lluc el va deixar en segon terme i no voldria que quedés aparcat en un racó ja que he quedat gratament sorprès del seu nivell.
La seva comunicació estava relacionada amb el fet de que aquest passat cap de setmana , Jesus Coll exposava la fira eròtica de San Francisco, una de les més importants dels EEUU, que vol dir del món en això de l’art eròtic i de sexe explícit que és l’eufemisme que s’empra per allò que tots sabem.

Puc dir que he repassat amplament el seus weeb més coneguts i que recomano,

www.jesuscoll.com  i www.jesucoll.com/erotic

 i n’he quedat gratament sorprés , aixi com de la interessant línia d’impressió que ofereix professionalment per a artistes de tota mena.

Una veritable sorpresa que a la nostra ciutat existeixi un artista com aquest , un professional de la impresió com aquest , i que a més a més , sigui del to desconegut.

Crec que val la pena prestar-li atenció.

( La foto d’Artleku és d’ell mateix)






1 comentari:

Anònim ha dit...

despues de ver la exposicion de lidia tur discrepo con su critica pues la obra de esta pretendiente de artista es mediocre y monotona .no entiendo cuales son los motivos por los cuales usted diserta una critica tan benevolenta ,quizas es por simpatia ,no se ,pero lo que esta claro es que el trabajo de lidia tur no esta a la altura.yo espero mas de un critico de su nivel ,me gustaria que fuera mas consecuente con la realidad ... atentamente RORSCHACH