L’Enric Punsola és un creador inquiet . Ho demostra
clarament el seu currículum que es mou en el graduat en belles Arts en l’especialitat
de gravat calcogràfic, el seu treball en aquest camp, però alhora amb la seva
intensa relació amb el món del teatre en les seves diverses vessants i el de la
música, especialment la tradicional.
Per això no és d’estranyar que quan va decidir entrar
seriosament en el camp de la creació plàstica , defugis els camins habituals i
escollís un camí ben poc habitual com ho és el de la creació amb pólvora,
element que sembla més relacionat amb el món de la destrucció que no pas en el
de la construcció creativa.
La pintura amb pólvora encara que no molt habitual és però
una tècnica ancestral en especial en països orientals que darrerament ha agafat
més volada a bon segur per la difusió de
l’obra del xinès Cai Guo Qiang que a l’octubre passat va ser el primer artista
resident a el Prado a on va realitzar en viu i en directe diverses de les seves
obres que dialoguen amb els clàssics establerts en el Museu.
Però aniríem malament si centren la nostra atenció amb la pólvora,
Això és sols la tècnica i ja sabem que la tècnica és tan sols mitjà, mai
finalitat. I així ho entén l’artista que es centra en els resultats plàstics
del seu treball , deixant de costat la tècnica emprada.
Punsola en el fons investiga en les visions plàstiques de
les grans preguntes de l’home: on som?, d’on venim? A on anem? I ho fa amb
aquest veritable big bang de camins desconeguts , a voltes ben llunyans de les
personals intencions del creador. I a partir d’elements bàsics: la línia, el
quadrat, el cèrcol i amb l’ajut d’una reduïda banda cromàtica , confegir
composicions espaials que ens transportin a l’eteri i a una lectura profunda
del nostre paper el conjunt universal.
Punsola ha superat ja el primer dels esculls que se li presentaven,
que era el de les mides. Unes mides que ja despassen les habituals del paper
per expandir-se en taulers d’una certa contundència i ara li queda aprofundir
en ampliar la banda cromàtica per ampliar els resultats visuals, però queda ben
clar en aquesta exposició que està ben dirigit en el camí i que les seves investigacions
donaran fruits positius ben aviat, el que ens permetrà introduir-nos més i
millor en la seva filosofia plàstica que té aquest rar component creatiu que n’és
la pólvora, anant per camins que depassen la seva simple explosió.
Enric Punsola. Orígens
Museu del Càntir . Argentona
Del 14 de setembre al
4 de novembre 2018
Les imatges han estat extretes del catàleg de la mostra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada