PINHAI. VILARDELL.

 

La sala del col·legi d’Aparelladors acull per començar any l’obra pictòrica ( acrílics sobre fusta) de Francesc Xavier Lozano VILARDELL, artista de Valldoreix que disposa d’un potent currículum tant en l’artístic com en l’acadèmic. Llicenciat en Belles Arts en l’especialitat d’escultura i Premi especial de doctorat, exerceix docència en la mateixa universitat fet que simultanieja amb una constant activitat expositiva en  la que al començament pintura i escultura es donaven la mà per acabar prenent aquesta la primacia com es pot veure en les obres que presenta a la seva web que podeu visitar aquí.

Ara i avui Vilardell omple amb demesia la sala d’Aparelladors amb l’exposició PINHAI acrònim  de pintura i haiku que com és de quasi tots sabut és una de les formes de poesia tradicional japonesa més estesa. El títol suposo apareix ja que la intencionalitat de l’artista és fer maridatge de dos vessants creatives, la poètica i la plàstica i alhora fer-ne també de les cultures oriental i occidental.

Així l’artista es dedica a plasmar plàsticament amb el seu estil inconfusible un seguit de poemes convenientment explicitats en les cartel·les de les obres. I ho fa amb una explosió cromàtica, amb desenvolupament d’estructures geomètriques a les que vesteix , complementant-les amb una ample diversitat de figures, peixos, plantes , insectes etc  en la recerca d’una joc visual que cridi l’atenció de l’espectador , confegint un tot d’ample atractiu cromàtic, visual i estètic.

 

Recolzat amb una tècnica que domina com pocs i amb l’ajut de plantilles i reserves , Vilardell va construint aquests veritables jocs de puntes de coixí submergides en un mon de grafisme i especialment de potencia cromàtica intensa i contrastada que acaba amb unes peces “boniques” i “decoratives”.

 

Però ha de quedar ben clar que si ens quedem en el bonic i el decoratiu, alguna cosa falla , artísticament parlant. Si amb l’explosió cromàtica plenament càlida amb la que vesteix les seves obres , el resultat és una pintura freda i quasi asèptica, vol dir que hi ha quelcom que no encaixa en l’apartat comunicatiu.

  Potser serà que en l’art cal depassar la superfície formal, que en el fons és simple esquer visual, per anar més enllà a la recerca del misteri i dels interrogants que l’artista ens planteja, però això no succeeix en cap moment en l’obra que avui jutgem, ja que aquest misteri, aquests interrogants o no existeixen o son difícils de ser copsats per els espectadors.

El curiós però capbussant-nos en el seu web hem trobat uns treballs anteriors , en la mateixa línia però més interesants. En aquests treballs primigenis existia una certa dosi de saturació i enfarfegament però saltaven a la vista interrogants que motivaven a intentar fer-ne escaient lectura. Obres que després de l’obligada  depuració i evolució mantenien un fort atractiu formal i alhora conceptual. Però al final la depuració ha estat tan dràstica que ens em hem quedat amb una pell millorada i més bonica però sense vibració en l’ànima.

 Potser seria escaient un retorn al passat, eliminar l’excés de densitat pictòrica  però mantenint dilemes amb les grafies complexes i els entrecreuaments geomètrics que donaven dinamisme al treball, inclòs rebaixant l’actual accentuació cromàtica , donant temps de repòs visual a l’espectador, el que a bon segur evitaria distraccions visuals i permetria concentrar-se en el misteri que atresoren els treballs i que ara resta amagat sota la cataracta visual que pateix la seva epidermis.

 

Crec que Vilardell és un artista potent i reflexiu. I si fa autocrítica veurà que no pot ser que uns obres tan càlides visualment, siguin alhora tan fredes en l’interior ( això no és maridatge de cultures) i que alguna cosa caldrà fer . Ara la reflexió li toca a ell en el creatiu i també en l’expositiu ja que es obligat millorar en el vestir i bastir l’exposició. Cal seleccionar  i evitar l’excés d’obra que molesta al conjunt. Potser així hauria lloc per unes cartel·les més grans que facilitessin la lectura dels haikus inductors, fet absolutament impossible amb les mides actuals.

 Exposició contradictòria , aquesta de Vilardell a Aparelladors. Saborosa per fora però insípida per dintre .Amb  les qualitats que atresora sobradament l’artista , esperem que solucionarà el desequilibri i ben aviat podrem gaudir d’una exposició molt més arrodonida i plaent per a tots, els estetes i aquells que cerquem un quelcom més enllà de la aparença.

Pinhai. VILARDELL

Sala del col·legi d'Aparelladors. Mataró

del 22 de gener al 14 de febrer de 2021