La Destil·leria ofereix de manera presencia l’exposició “Ornitografies”
de Xavi Bou, exposició que s’havia de realitzar l’any passat just en el moment
de l’inici de la pandèmia i que va reduir la seva acció a una mostra de caire
telemàtic.
Xavi Bou és un fotògraf català que es dedica a la Ornitografia, un projecte
que porta realitzant des de fa més de sis anys, on reflecteix el sistema de vol
de les aus fent servir la tècnica de la cronofotografia, una pràctica
fotogràfica que busca documentar el moviment mitjançant la superposició de
diferents marcs per tal d'imitar el moviment a la perfecció .
Una vegada acaba la filmació, realitzada després de meticulosos estudis de condicionaments, arriba la fase de postproducció. Segons el fotògraf, un cap de setmana de rodatge li proporciona material per aproximadament dos mesos d'edició. Cada fotografia acabada comporta entre 200 i 600 preses de les diferents fases del vol, en funció de l'efecte desitjat, foses en una única imatge que condensa el pas del temps dibuixant al cel abstraccions geomètriques de gran bellesa plàstica, que ens remeten al futurisme i l'obsessió del moviment per captar el dinamisme. (dades extretes de Wikipèdia a on podeu aprofundir si esteu interessats en aquest tècnica)
D’aquesta manipulació tècnica sorgeixen aquest fotografies
captivadores i seductores. Unes obres plenes de misteri, des del tècnic fins el
formal. El trompe l’oeil del treball finalitzat pot confondre i pensar en un dibuix, o en la realització d’un
pur grafisme gestual, ja que en cap
moment, per un espectador desinformat li arribarà l’imput de que allò és una filmació
degudament manipulada del vol d’uns ocells.
Exposició força interesant, per el que misteri i reflexió
que proposa, i també per la vesant estètica que proposa l’autor, però que a mi aquesta
exposició, personalment em genera un dubte. En l’art la tècnica sempre ha de
ser mitjà, mai ha de convertir-se en protagonista. I per tant , cal tal complexitat
tècnica per arribar a aquest fi, entès com a obra d’art?. Altre cosa és l’aspecte
científic que el treball comporta que a mi em recorda el meu passat
professional, i el tractament per imatge que es realitzava dels espermatozous
en els estudis de infertilitat.
Exposició bocabadadora per l’entorn en el que es realitza i
molt atractiva en el senti estètic i decoratiu que mereix una visita. Altra
cosa és pronunciar-nos si això és veritable art, que un, personalment, creu que
no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada