El nou any comença copejant-nos fort. Aquest diumenge per la
tarda quedàvem gelats, no per la temperatura ambiental i sí en conèixer la mort
sobtada del gran fotògraf i amic, Joan Safont.
I permeteu-me que empri, com a bon segur han fet molts, la
paraula amic. No ho érem en el sentit més estricte de la paraula, però sí anàvem
més enllà del planià “coneguts i saludats”. Feia molts anys que ens coneixíem de
coincidir mil i una vegades en activitats artístiques i culturals. I en el
decurs del temps a cada trobada circumstancial s’afegia una llarga xerrada de
carrer en la que sempre apareixia de la manera passional tan pròpia d’ell, l’explicació
dels darrers treballs i les esperances en el nou projecte en que s’havia embarcat.
I en un parell de dies no fallava l’arribada d’un enllaç a on poder extasiar-se
amb les meravelles que era capaç de copsar amb la seva càmera.
Tan en el camp de la moda, com en el publicitari i molt
especialment en el camp de la natura, en particular el món de les aus, li van
servir per demostrar el gran artista que era. Sempre li deia per què era esquiu
a treballar en el món de l’art i em responia que en aquest camp imperava l’ofici
i en canvi poca creativitat té el fotògraf ja que aquesta rau en l’obra a
fotografiar. I en canvi en la natura, la moda etc, l’ofici seguia essent
imprescindible però permetia el toc creatiu i artístic del professional.
Aquesta foto que acompanya el post va ser un regal que em va fer. És la d'una tempesta a terres de la Llacuna de Gallocanta, un indret que sovintejava cada any en temps de migració de les grues, del que té un reportatge sensacional conjuntament amb la seva dona Mireia Canicio i que podeu visionar aquí
Una Gallocanta que forma part de l’entorn del meu estimat Terol. N’havíem parlat molt de l’indret i els seus voltants, Calamocha, Tornos o Bello, avui mateix notícia per haver aconseguit la mínima més baixa de tot l’estat, al voltant de 30º sota zero. De quin era el millor lloc per esmorzar o fer un dinar gloriós amb un preu excel·lent. I em sembla recordar que m’havia parlat d’antecedents familiars per la zona.
Ara amb un click ens has deixat sense que podem gaudir més
de la teva amistat i personalitat i alhora del teu art. Quan aquest estiu, com
cada any visiti Gallocanta, que amb l’aqüífer que es preveu aquest estarà resplendent,
miraré el cel per a veure si hi trobo el
teu ull màgic , copsador genial d'instantànies magistrals.
Gràcies Joan per el que ens vas donar i el que ens deixes.
Descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada