dissabte, de gener 23, 2021

RECORDANT JOAQUIM BARTRA

 



La passada setmana va morir Joaquim Bartra, gran advocat, jurista, polític i principalment home de la cultura , amb la cirereta final de ser un gran dibuixant en el que podríem considerar una obra que reflectia una reflexiva crítica social.

Tinc el plaer i l’honor de ser el responsable de que la seva obra sortís del cenacle privat d’amics i coneguts que en gaudien per que la mateixa arribés la públic en general.

Una de les seves filles  em va preguntar un dia si podria valorar el fer artístic del seu pare, i si creia que aquest podia ser ensenyat en públic. Ingrata pregunta sens dubte, però a la que em vaig enfrontar. Després de veure els treballs la meva resposta va ser taxativa: No sols es poden ensenyar públicament aquests treballs, ans obligatòriament  s’han d’ensenyar .

Així va néixer la primera exposició de Quim Bartra que es celebrà a l’espai capgròs, a la que en seguiren d’altres com al museu del Càntir d’Argentona o com la gran exposició que celebrà a l’Ateneu Caixa Laietana ara justament fa 8 anys , crítica de la qual podeu llegir aquí i així aprofundireu en el seu bon fer.

Quim Bartra a més a més va ser l’involuntari protagonista d’un dels habituals errors de Cultura Mataró amb la plàstica . Una errada amb la que la cultura oficial va demostrar el seu absolut desconeixement de l’art plàstic local.

Va ser en l’exposició del Fons d’Art de la Fundació Vilaseca que es celebrà a can Marfà, essent si no vaig errat , la primera exposició artística que es celebrà en l’indret. Una exposició que aplegava obra d’una bona quantitat de reconeguts artistes locals i de la que és realitzà acurat catàleg.

Doncs bé, l’obra de Quim Bartra que allà estava exposada , obra en la seva línia habitual, va ser catalogada i així consta en el catàleg editat com una obra de Terri , el que demostrà el desconeixement que el Museu de Mataró tenia tant de l’obra de Terri com de la de Bartra. Artistes poc a veure en el seu fer. I el cert és que em va costar molt que hi hagués l’acceptació de l’error. Sens dubte un error que podia haver estat un tema magnífic per una obra de Bartra, el dibuixant desconegut que ens omplia de saviesa cada vegada que produïa un dels seus acudits.

Ara ja el veig fent conyetes de Sant Pere  i de tots els grans artistes amb qui compartirà espai,

Bon viatge Quim.

Ps.- La imatge que encapçala el post és la de l’obra que em regalà en motiu de l’exposició de l’espai capgròs.