La passada setmana va morir Joaquim Bartra, gran advocat,
jurista, polític i principalment home de la cultura , amb la cirereta final de ser
un gran dibuixant en el que podríem considerar una obra que reflectia una reflexiva
crítica social.
Tinc el plaer i l’honor de ser el responsable de que la seva
obra sortís del cenacle privat d’amics i coneguts que en gaudien per que la
mateixa arribés la públic en general.
Una de les seves filles em va preguntar un dia si podria
valorar el fer artístic del seu pare, i si creia que aquest podia ser ensenyat
en públic. Ingrata pregunta sens dubte, però a la que em vaig enfrontar. Després
de veure els treballs la meva resposta va ser taxativa: No sols es poden
ensenyar públicament aquests treballs, ans obligatòriament s’han d’ensenyar .
Així va néixer la primera exposició de Quim Bartra que es
celebrà a l’espai capgròs, a la que en seguiren d’altres com al museu del
Càntir d’Argentona o com la gran exposició que celebrà a l’Ateneu Caixa Laietana
ara justament fa 8 anys , crítica de la qual podeu llegir aquí i així aprofundireu
en el seu bon fer.
Quim Bartra a més a més va ser l’involuntari protagonista d’un
dels habituals errors de Cultura Mataró amb la plàstica . Una errada amb la que
la cultura oficial va demostrar el seu absolut desconeixement de l’art plàstic
local.
Va ser en l’exposició del Fons d’Art de la Fundació Vilaseca
que es celebrà a can Marfà, essent si no vaig errat , la primera exposició
artística que es celebrà en l’indret. Una exposició que aplegava obra d’una
bona quantitat de reconeguts artistes locals i de la que és realitzà acurat
catàleg.
Doncs bé, l’obra de Quim Bartra que allà estava exposada , obra
en la seva línia habitual, va ser catalogada i així consta en el catàleg editat
com una obra de Terri , el que demostrà el desconeixement que el Museu de
Mataró tenia tant de l’obra de Terri com de la de Bartra. Artistes poc a veure
en el seu fer. I el cert és que em va costar molt que hi hagués l’acceptació de
l’error. Sens dubte un error que podia haver estat un tema magnífic per una
obra de Bartra, el dibuixant desconegut que ens omplia de saviesa cada vegada
que produïa un dels seus acudits.
Ara ja el veig fent conyetes de Sant Pere i de tots els grans artistes amb qui
compartirà espai,
Bon viatge Quim.
Ps.- La imatge que encapçala el post és la de l’obra que em
regalà en motiu de l’exposició de l’espai capgròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada