La peça que en el catàleg de la gran exposició de Martí
Alsina que es celebrà a Argentona el 2005 consta com a “Paisatge de la costa de
Catalunya. Mas Can Palauet ( Argentona)”. Oli sobre tela del 1866 i amb mides
144 x292 cm. Signada i datada en l’angle inferior dret i que en aquell any
consta com a Col·lecció Generalitat de Catalunya i penjada al departament
d’Economia i Finances, és una excel·lent peça de l’artista que va ser un dels
iniciadors de la pintura moderna al nostre país aportant les teories d’un nou
art que va aprendre a França amb el coneixement que tingué de Gustau Courbet i
dels pintors de l’escola de Barbizon.
Ara aquesta peça presideix la sala gran del casalot de Can
Serra acompanyat tan sols de diverses peces del Museu en una contextualització
de difícil comprensió ja que no existeix ni un míser opuscle de mà que expliqui
als visitants causes i raons de la peça i acompanyants, i no profunditzi en la
figura del creador amb profundes arrels a la ciutat i comarca, ja que la seva mare era mataronina i un dels seus fills , el també pintor Ricard
Martí Aguiló , recopilador del fer del seu pare, per raons de casament va fer
moltes estades a can Castells del barri de la Pujada d’Argentona, lloc a on va
rebre nombroses visites del pare que aprofitava per pintar els verals i racons
propers, d’aquí el bon nombre d’obres referides ala riera d’Argentona, com per
exemple la que forma part de la col·lecció de Carmen Thyssen i s’exposa al
Museu Thyssen de Madrid.
Fets que suposo tindran correcció si és que el Museu fa el
tradicional catàleg de lluïment personal i inutilitat pública ja que quan
apareix la quasi totalitat d’interessats ja n’ha fet visita i no hi torna per
adquirir-lo.
Però a totes aquestes mançanes i inconvenients cal afegir
que la durada d’ocupació de l’espai noble
del Museu serà de set mesos i mig. Temps que va des de la seva
inauguració 14 de maig fins a al cloenda 30 de gener de l’any vinent. Set mesos
i mig per examinar un sols quadre, ni que fos el Guernica o la Gioconda.
Circumstància que es repeteix, encara que amb una menor
durada ja que sòls serà fins el 12 de
setembre, amb el dibuix de Damià Campeny de recent adquisició, que s’exposa en
el primer pis, i sense cap senyal que ho indiqui, en una nova demostració de
deixadesa del funcionament del Museu.
Unes dades que indiquen que el Museu no exposarà els gravats
de Goya en el 275 aniversari del naixement del genial autor. Quina llàstima i
quin error.
Però malgrat tot el lamentable d’aquest exposició, us
recomanen ferventment la visita. L’obra s’ho mereix i el reconeixement de
l’artista també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada